Pas­qual Ma­ra­gall pen­sa Eu­ro­pa

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Mirade|s - JOR­DI AMAT

“Les pa­tru­lles de la fron­te­ra hon­ga­re­sa han ar­ren­cat la ma­lla me­tàl·li­ca que fou la mi­me­si del te­ló d’acer: re­no­var-la hau­ria cos­tat més que eli­mi­nar-la”. La fra­se es­tà dis­se­mi­na­da en una de les en­tra­des del di­e­ta­ri Do­nes que dor­men de Va­len­tí Puig. Anys 1989-90. Avi­at cau­rà l’es­quer­da con­ti­nen­tal que era el Mur. La cri­si so­vi­è­ti­ca re­per­cu­teix als seus pa­ï­sos sa­tèl·lit i Eu­ro­pa, per pri­me­ra ve­ga­da des­prés del fi­nal de la Se­go­na Guer­ra Mun­di­al, pa­teix una cri­si que la trans­for­ma­rà. L’as­sa­gis­ta Puig, sem­pre atent a la po­lí­ti­ca in­ter­na­ci­o­nal, ho in­tu­eix. Po­dria es­tar co­men­çant un temps nou. “Si amb la Re­vo­lu­ció Rus­sa tot co­men­çà a can­vi­ar, i Ial­ta do­nà una no­va for­ma al ma­pa d’Eu­ro­pa, pot­ser vi­vim avui una mu­ta­ció més per­du­ra­ble.” Què ha­via de pas­sar? Com po­dia ar­ti­cu­lar-se per a bé aque­lla mu­ta­ció? Ara, en un al­tre mo­ment de cri­si de la cons­truc­ció po­lí­ti­ca del con­ti­nent, val la pe­na re­cor­dar el que es va pen­sar en aquell mo­ment.

Pocs ho van pen­sar amb la pro­fun­di­tat de Pas­qual Ma­ra­gall, un po­lí­tic que es va des­co­brir a si ma­teix com un pa­tri­o­ta eu­ro­peu qu­an l’any 1985 va veu­re el dis­ba­rat del Check­point Char­lie. Si els ar­bres eren els ma­tei­xos als parcs se­pa­rats pel mur, per què no co­men­çar a pen­sar la re­con­ci­li­a­ció? Aque­lla idea era èti­ca, po­lí­ti­ca i in­tel·lec­tu­al. És una part obli­da­da del lle­gat de Ma­ra­gall. A tra­vés de pa­pers obli­dats i d’al­tres d’inè­dits, que són de­mos­tra­ció de la se­va am­bi­ció po­lí­ti­ca i capa­ci­tat d’in­ter­lo­cu­ció amb grans po­lí­tics i in­tel·lec­tu­als, aquí pro­vem d’ex­pli­car-ho.

Aquell mo­ment crí­tic d’Eu­ro­pa, en el camp del ca­ta­la­nis­me pro­gres­sis­ta, di­ria que pocs el van sen­tir amb tan­ta pro­fun­di­tat com l’al­cal­de Ma­ra­gall. La se­va cir­cums­tàn­cia con­cre­ta, que és d’una con­cen­tra­ció mà­xi­ma, l’afa­vo­ria. Es­tà im­mers en un pro­jec­te d’una am­bi­ció enor­me: la mo­der­nit­za­ció “Com pot­ser sà­pi­ga, vaig anar a Sa­ra­je­vo per com­me­mo­rar el trist ani­ver­sa­ri dels mil di­es de set­ge. M’agra­da­ria po­der tro­bar-nos a Bar­ce­lo­na per do­nar-li a conèi­xer les me­ves im­pres­si­ons d’aquest vi­at­ge a la ca­pi­tal bos­ni­a­na”. de la ciu­tat de Bar­ce­lo­na, per­què es con­ver­tei­xi en una ca­pi­tal del món, amb l’ho­rit­zó im­me­di­at dels Jocs Olím­pics del 1992. En aquell perí­o­de d’una in­ten­si­tat fre­nè­ti­ca, d’una con­cen­tra­ció tre­men­da d’ell i dels seus equips, Ma­ra­gall —que bus­ca­va la cons­truc­ció del seu li­de­rat­ge po­lí­tic a tra­vés de la pro­jec­ció in­ter­na­ci­o­nal dels Jocs (ho va veu­re Xa­vi­er Roig, el seu cap de ga­bi­net)— va iden­ti­fi­car una veu de la no­va Eu­ro­pa que par­la­va per ell: Vá­clav Ha­vel.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.