O ai­xò, o sal­to pel bal­có

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Llibre|s - JU­LIÀ GUI­LLA­MON

Per­ma­gel d’Eva Bal­ta­sar (Bar­ce­lo­na, 1978) és un dels lli­bres re­ve­la­ció d’aques­ta tem­po­ra­da, com­pa­ra­ble al que va re­pre­sen­tar, ja fa uns anyets, el pri­mer lli­bre de Mar­ta Ro­jals, Pri­ma­ve­ra, es­tiu, et­cè­te­ra, amb el qual té al­gu­nes sem­blan­ces, per bé que a Per­ma­gel el món de fo­ra no pe­sa gens, no hi ha cap me­na de con­ne­xió ge­ne­ra­ci­o­nal o so­ci­o­lò­gi­ca. És un lli­bre so­bre el jo: un jo que ocu­pa tots els ra­cons i ra­co­na­des, des de la pri­me­ra es­ce­na; una do­na da­vant del buit, a punt de llan­çar-se per la fi­nes­tra, sen­tint el cos, les cèl·lu­les que hi tre­ba­llen a dins i el gust de l’ai­re. Es trac­ta d’un exer­ci­ci de li­te­ra­tu­ra in­tros­pec­ti­va de molts volts per­què Bal­ta­sar, que ha es­crit uns quants lli­bres de po­e­mes abans de fer el salt a la nar­ra­ti­va, té una vi­sió de les coses que no és mai pla­na ni sen­zi­lla.

Co­men­çant per la idea del per­ma­gel, que do­na tí­tol al vo­lum: és una capa de gel que no es des­fà mai i que, amb un pa­rell de cops que surt en el lli­bre, ens per­met veu­re de qui­na pas­ta es­tà fe­ta la pro­ta­go­nis­ta: una no­ia fre­da, en la re­la­ció que té amb els pa­res (és ter­ri­ble la imat­ge de la ma­re que con­si­de­ra el pa­re un in­fra-jo), la ger­ma­na o les se­ves amants. L’es­cal­for hu­ma­nit­za­do­ra l’enut­ja, tot i que, pot­ser, no vol res més. Al cos­tat del per­ma­gel hi ha tot el munt de tex­tu­res que el lli­bre ex­plo­ra i des­criu com no ha­vi­es pen­sat que es po­gués fer. Per exem­ple, les mar­ques dels ad­he­sius de dut­xa que

No ha­via lle­git mai un lli­bre en ca­ta­là so­bre el se­xe, vist des de la pers­pec­ti­va d’una do­na, com ‘Per­ma­gel’

no mar­xen amb res i que són la dei­xa d’un temps mort. La pro­ta­go­nis­ta fre­ga que fre­ga­ràs, fins que fa es­pe­te­gar una fra­se que és una pa­ta­ca­da: “Fa vint anys tot era més agres­siu, tro­ba­ves me­talls pe­sants fins als bi­be­rons”. O la des­crip­ció de les di­a­mi­nes de la ca­da­ve­ri­na i la pu­tres­ci­na de la carn ver­me­lla (en con­trast amb l’at­mos­fe­ra agra­da­ble i fres­ca, pe­rò per­tor­bar­do­ra, de l’Open­cor del car­rer Gran). Bal­ta­sar té tra­ça

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.