La de­ci­sió d’Alessandro

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Llibre|s - LILIAN NEUMAN

Qui­hi­a­na­va­no­en­tor­na­va.Isi­ho­fe­ia, no en par­la­ria mai. Ai­xí ho ex­pli­ca­va Rys­zard Ka­pus­cinski a El im­pe­rio . El pri­mer gu­lag de Rús­sia va ser en aques­tes illes a les quals avui un hi va a la re­cer­ca de re­cés es­pi­ri­tu­al. O, com aquí s’ex­pli­ca, a sa­ber del tor­tu­ós fi­nal dels seus fa­mi­li­ars que hi van ser con­fi­nats. Cen­te­nars, mi­lers i més d’un mi­lió de per­so­nes de­por­ta­des.

Im­pac­ta en aquest lli­bre el pai­sat­ge d’aquest ar­xi­pè­lag al mar Blanc. A les illes So­lovkí, a prop del cer­cle po­lar Àr­tic, el mo­nes­tir va dei­xar de ser pre­só. Pe­rò l’edi­fi­ci, en pès­si­mes con­di­ci­ons, ne­ces­si­ta aju­da. Tam­bé la ne­ces­si­ta el pe­ri­o­dis­ta que vi­at­ja­rà al fred gla­çat per in­ves­ti­gar què va ser dels tres joves vo­lun­ta­ris ita­li­ans que tre­ba­lla­ven en la res­tau­ra­ció del mo­nes­tir. I en aques­tes coin­ci­dèn­ci­es in­di­vi­du­als i col·lec­ti­ves es ba­sa aques­ta his­tò­ria de ti­pus que s’acos­ten als qua­ran­ta anys i al­gu­na co­sa ha sor­tit mala­ment. Un dels te­mes d’aquest lli­bre es­crit per un eru­dit i or­di­da per un as­tut nar­ra­dor po­li­ci­al.

Clau­dio Giun­ta (To­rí, 1971) és pro­fes­sor i in­ves­ti­ga­dor. Au­tor de nom­bro­sos as­sa­jos, els seus co­nei­xe­ments i la se­va perí­cia nar­ra­ti­va li han me- res­cut el trac­ta­ment d’he­reu d’Um­ber­to Eco. El mon­jo –el po­pa– que aquí apa­reix és un per­so­nat­ge fosc. Cert que són po­ques les per­so­nes que el pe­ri­o­dis­ta Alessandro Ca­pa­ce con­si­de­ra apre­ci­a­bles. El seu vi­at­ge a aques­tes illes amb un amor im­pos­si­ble de jo­ven­tut re­ve­la un ti­pus pro­fun­da­ment dol­gut pel que la vida té d’ab­surd. Pe­rò la se­va fei­na és en­ten- dre i in­ves­ti­gar. Ha ar­ri­bat a un món a part. El seu, d’on ve, no li agra­da. Pe­rò aquest al­tre és una re­a­li­tat que no s’as­sem­bla a res, o no­més en la se­va pro­fun­da cor­rup­ció.

Al llarg de la in­ves­ti­ga­ció, en­ca­ra que se li es­cor­ri la pis­ta d’aquells nois, s’es­ta­blei­xen ponts d’en­te­sa amb ca­das­cun d’ells. La in­da­ga­ció tam­bé el por­ta a per­so­nes que han vist el que pocs han po­gut veu­re i pa­tir. Di­fí­cil de­fi­nir el pai­sat­ge fí­sic i hu­mà d’aquest lli­bre. Com aque­lles ra­tes que cir­cu­len pels so­ter­ra­nis de l’edi­fi­ci, o els gri­sos llen­çols d’un allot­ja­ment on Alessandro se­rà es­pi­at i in­ti­mi­dat per qui, per ge­ne­ra­ci­ons, va reg­nar en aquell lloc com a úni­ca i atroç au­to­ri­tat. O per la se­cre­ta me­di­ta­ció d’una ma­re, o el som­riu­re d’amis­tat de qui, com molts és­sers hu­mans d’aquest món, no ha vist més que la se­va gla­ça­da fos­cor. Hi ha i hi ha ha­gut mi­li­ons de vi­des ai­xí. I és per ells que ur­geix pren­dre una de­ci­sió o, al­menys, for­mu­lar-se la pre­gun­ta so­bre­la­vi­da­que­es­vol­viu­re.

GETTY

El mo­nes­tir de So­lovkí Clau­dio Giun­ta Mar blanco

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.