Cam­ba (a)po­lí­tic

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Llibre|s - FRAN­CIS­CO FUSTER

Mal­grat gau­dir d’una llar­ga tradició en la his­tò­ria de la prem­sa es­pa­nyo­la, la crò­ni­ca par­la­men­tà­ria és, pot­ser, un dels sub­gè­ne­res pe­ri­o­dís­tics al qual, per di­fe­rents ra­ons, menys aten­ció han fet els edi­tors d’aquest pa­ís. En aquest sen­tit, re­sul­ta com­pren­si­ble que les de Ju­lio Cam­ba (18841962) no hau­ri­en fet mai aquell di­fí­cil salt que su­po­sa pas­sar del vo­lan­der full del di­a­ri, al pa­per en­qua­der­nat del lli­bre. Per sort per als seus ca­da ve­ga­da més nom­bro­sos se­gui­dors, Es­pu­e­la de Pla­ta aca­ba de reu­nir –en un vo­lum pro­lo­gat per Da­vid Gis­tau i edi­tat per Jo­sé Mi­guel Gonzá­lez So­ri­a­no, que es com­ple­ta, a més, amb al­tres textos de i so­bre Cam­ba, per­ta­nyents al ma­teix perí­o­de– les que el pe­ri­o­dis­ta ga­llec va es­criu­re fa un se­gle per a Es­paña Nu­e­va. Un di­a­ri re­pu­bli­cà, fun­dat el 1906 per Ro­dri­go So­ri­a­no, que va pen­sar en la plo­ma es­mo­la­da de qui ales­ho­res ja ha­via ab­di­cat del seu anar­quis­me re­bel de jo­ven­tut i des­pun­ta­va com el fi­nís­sim ob­ser­va­dor en què des­prés es va con­ver­tir, com l’ins­tru­ment ide­al per exer­cir la crí­ti­ca al“go­vern llarg” con­ser­va­dor, aca­bat d’es­tre­nar i pre­si­dit per Antonio Mau­ra.

Con­ti­nu­ant el mo­del de les Im­pre­si­o­nes par­la­men­ta­ri­as que Azo­rín pu­bli­ca­va des del 1904, pe­rò im­pri­mint­hi el seu pro­pi es­til, molt més irò­nic i mor­daç, Cam­ba va es­criu­re una sè­rie de crò­ni­ques –en­tre el 13 de maig i el 25 de juny de 1907– so­ta el tí­tol ge­nè­ric de Di­a­rio de un es­cép­ti­co, que, pel seu to i pel seu en­fo­ca­ment, es po­den con­si­de­rar, sen­se exa­ge­rar, un pre­ce­dent di­rec­te de les del seu pai­sà Wen­ces­lao Fernández Fló­rez, i amb les se­ves Aco­ta­ci­o­nes de un oyen­te (1916-1933) s’as­so­leix, pot­ser, el punt àl­gid del pe­ri­o­dis­me par­la­men­ta­ri. En el cas de Cam­ba, la se­va he­te­ro­dò­xia i la se­va ori­gi­na­li­tat se cen­tra­ven a pren­dre el de­bat a les Corts –el con­tin­gut del qual no li in­teres­sa­va el més mí­nim– com una sim­ple ex­cu­sa per a, a par­tir de qual­se­vol de­tall (un disun curs, gest, una in­ter­pel·la­ció) so­bre el qual fi­xa­va la se­va in­qui­si­ti­va mi­ra­da, dis­sec­ci­o­nar la far­sa po­lí­ti­ca de la Res­tau­ra­ció des d’un punt de vis­ta hu­mo­rís­tic, des­mi­ti­fi­cant la pom­po­sa te­a­tra­li­tat de l’ac­ti­vi­tat par- la­men­tà­ria i hu­ma­nit­zant els seus pro­ta­go­nis­tes (Da­to, Mau­ra, La Ci­er­va, Ca­na­le­jas...), cap dels quals no va sor­tir in­dem­ne del seu es­cru­ti­ni. La fra­se que, sens dub­te, re­su­meix més bé el breu –pe­rò ins­truc­tiu– pas de Cam­ba per la tri­bu­na del Con­grés és la del Vi­a­je a Es­paña de Thé­op­hi­le Gau­ti­er que ell ma­teix ci­ta en la se­va pri­me­ra crò­ni­ca, re­fe­rint-se a la seu de la nos­tra so­bi­ra­nia nacional a la Car­re­ra de San Je­ró­ni­mo: “Es im­po­si­ble que, den­tro de un edi­fi­cio cons­trui­do con tan mala ar­qui­tec­tu­ra, se pu­e­da ha­cer nin­gu­na co­sa bu­e­na”. A par­tir d’aquí, es po­den ima­gi­nar la res­ta...

ARXIU

El pe­ri­o­dis­ta i gas­trò­nom Ju­lio Cam­ba

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.