La his­tò­ria da­vant la glo­ba­lit­za­ció

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Llibre|s -

Gru­zinski pre­gun­ta: ‘Per a què ser­veix la his­tò­ria?’. Ai­ral­di re­cor­re a ella en su­port dels va­lors in­dí­ge­nes men­tre que Ar­mi­ta­ge uti­lit­za la guerra de Se­ces­sió ame­ri­ca­na per de­fi­nir el con­cep­te de guerra ci­vil Tot can­via, se­gons s’ac­cep­ti o no el re­curs a la his­tò­ria per en­ten­dre el pre­sent en l’era de la glo­ba­lit­za­ció. El di­le­ma ja el va te­nir El so­bri­no de Ra­me­au quan li va con­fes­sar al seu in­ter­lo­cu­tor, que no era al­tre que Di­de­rot, que, “ja que s’es­pe­ra­va de mi que ac­tu­és com un idi­o­ta, em vaig con­ver­tir en un idi­o­ta”. Ai­xò va ser lla­vors, en ple se­gle XVIII, des­prés de sor­tir de l’amar­gor de la guerra mun­di­al cone­gu­da com a guerra dels Set Anys i abans d’en­trar al tor­rent re­vo­lu­ci­o­na­ri que va des de les de­cla­ra­ci­ons de Fí­ga­ro als es­ce­na­ris fins a les pro­tes­tes als car­rers de Pa­rís el 14 de ju­li­ol del 1789. Pe­rò avui aquell di­le­ma plan­te­ja s’ofe­reix a tra­vés d’una mi­ra­da crí­ti­ca, tret d’unes prò­xi­mes elec­ci­ons? Quin ave­nir hi ha si s’ar­ra­co­na el can­vi so­ci­al en­tre su­pers­ti­ci­ons i xim­ple­ri­es? Sen­se ano­me­nar-la, la his­tò­ria cla­ma da­vant aquest món apla­nat, sen­se ima­gi­na­ció, bu­ro­cra­tit­zat. I per què? Per­què ja no hi ha ma­tè­ria per dic­tar als joves, les clas­ses d’his­tò­ria són una lec­tu­ra de fit­xes, amb l’úni­ca fi­na­li­tat de do­nar su­port a la pro­mo­ció dels pi­llets ha­bi­tu­als, els que no res­pi­ren des de l’esperit si­nó des dels fulls de l’ad­mi­nis­tra­ció. O pot­ser per­què no és pos­si­ble en­ten­dre fets que ha­bi­ten en­tre nos­al­tres? Com quins?

El mes­tis­sat­ge, apun­ta de­ci­dit l’im­pe­ri dels Habs­burg; cal conèi­xer la veu que ve des de l’esperit i la dig­ni­tat de l’ho­me, idea hu­ma­nís­ti­ca que va te­nir en Pi­co de­lla Mi­ran­do­la el seu ge­ni­al in­tèr­pret, i cal se­guir la se­va em­prem­ta en les des­crip­ci­ons de La Flo­ri­da o dels Co­men­ta­ri­os de los reyes in­cas. L’In­ca Gar­ci­la­so com a con­tra­punt al mi­rar el món des d’aque­lla part que ha es­tat con­que­ri­da, co­lo­nit­za­da, i que cal re­te­nir en la me­mò­ria si es vol va­lo­rar en la se­va jus­ta me­su­ra el punt de vis­ta dels ven­çuts. Al cap i a la fi, el seu és un tes­ti­mo­ni de la ne­ces­si­tat que a fi­nals del se­gle XVI hi ha­via de pal·li­ar –diu Gru­zinski– “una de les pul­si­ons més per­ni­ci­o­ses l’Es­tat, les du­es le­gí­ti­mes; hi ha un des­a­fi­a­ment per part del con­su­mi­dor, can­sat ja de l’es­pes­sa tra­ma de la cor­rec­ció po­lí­ti­ca que exi­geix una bo­na his­tò­ria per ori­en­tar-se en la su­pera­bun­dàn­cia de pas­sats; hi ha fi­nal­ment un des­a­fi­a­ment de la so­ci­e­tat ober­ta da­vant l’em­pen­ta dels seus ad­ver­sa­ris que en­lla­cen cons­tant­ment les quei­xes amb la im­pos­tu­ra.

Ho­rit­zó de fu­tur: trans­for­mar la sub­ver­sió en construcció, el dog­ma en reflexió. Avui, la his­tò­ria –la bo­na his­tò­ria, s’en­tén– es­tà ba­sa­da en els postu­lats de molts al­tres so­bre l’ac­ció jus­ta: és fu­sió de mi­lers de par­ti­cu­la­ri­tats en un ob­jec­tiu co­mú.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.