La ta­ri­fa de la llum

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Art|s -

Ca­da lloc ja és la ru­ï­na que el seu cre­a­dor pro­jec­ta. Spe­er, l’ar­qui­tec­te de Hit­ler, va por­tar aques­ta pos­si­bi­li­tat al lí­mit. No de­ba­des va dis­se­nyar es­truc­tu­res amb ma­te­ri­als que per­me­ti­en un en­sor­ra­ment gra­du­al, una me­na d’ob­so­les­cèn­cia pro­gra­ma­da, com tem­ples grecs sot­me­sos no a la in­tem­pè­rie de les edats, si­nó al càl­cul d’un cer­vell ari. En aque­lla pro­jec­ció ho­mi­ci­da cap a la ma­tei­xa obra, Spe­er trans­pa­ren­ta­va un tret de me­ga­lo­ma­nia: la con­ver­sió de la His­tò­ria en una ci­èn­cia que s’es­criu a la in­ver­sa, des dels efectes cap a les cau­ses.

Po­dem con­jec­tu­rar que la ru­ï­na més be­lla so­bre la Ter­ra se­rà un dia el Pan­teó d’Agri­pa. Un in­dret que reu­neix el con­junt dels déus en la se­va més es­ca­ri­da i in­cru­en­ta re­pre­sen­ta­ció: la llum. Aque­lla llum que ta­lla la cú­pu­la per com­mou­re’ns amb la se­va ve­ri­tat: ser-hi, pe­rò no per a ni per nos­al­tres.

L’es­crip­tor Ludwig Hohl, que va viu­re vint anys tan­cat en un so­ter­ra­ni de Gi­ne­bra men­tre po­lia i re­po­lia una obra ti­tu­la­da pa­ra­do­xal­ment Es­ca­la­da ,va sug­ge­rir que en la mas­sa de l’Hi­mà­la­ia es con­te­ni­en to­tes les es­tà­tu­es, tant les pas­sa­des com les fu­tu­res. Ai­xí, en la llum que en­va­eix el Pan­teó es con­te­nen tam­bé to­tes les imat­ges, tant les so­mi­a­des com les exis­tents.

Aque­lla llum, i les imat­ges que atre­so­ra, ja no se­ran gra­tu­ï­tes a par­tir del pro­per 2 de maig. Cal­drà abo­nar dos eu­ros per con­tem­plar com el temps es ves­sa dins del Pan­teó men­tre el pla­ne­ta gi­ra en la se­va re­vo­lu­ció di­à­ria. Da­rio Fran­cesc­hi­ni, mi­nis­tre de Cul­tu­ra, i An­ge­lo de Do­na­tis, vi­ca­ri ge­ne­ral de Roma, van pro­po­sar la ta­xa el desem­bre de l’any pas­sat. El seu ar­gu­ment va ser que els di­ners re­cap­tats pro­te­gi­ri­en l’edi­fi­ci, aju­da­ri­en al man­te­ni­ment i ga­ran­ti­ri­en més se­gu­re­tat a les vi­si­tes. Pa­rau­les un xic bui­des, pe­rò ine­vi­ta­bles. Per­què mal­grat que la sos­pi­ta que Es­tat i Es­glé­sia fa­cin uns ca­lés grà­ci­es a la be­lle­sa no sem­bla pre­ci­sa­ment edi­fi­cant, hau­rem de con­ve­nir que dos eu­ros no sem­bla un òbol des­me­su­rat per gau­dir d’una llum com aque­lla. Hi ha ta­ri­fes i ta­ri­fes.

GETTY

In­te­ri­or del Pan­teó a Ro­ma

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.