Els orí­gens

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Llibre|s - JOR­DI AMAT

Fa anys que el pro­cés va re­for­ma­tant la po­lí­ti­ca ca­ta­la­na i per tant l’es­pa­nyo­la, pe­rò pot­ser no com­par­tim una de­fi­ni­ció de mí­nims so­bre què sig­ni­fi­ca. I no se­rà per l’ab­sèn­cia de lli­bres que ha­gin ana­lit­zat les di­men­si­ons in­fi­ni­tes d’un dels fe­nò­mens so­ci­o­po­lí­tics més in­teres­sants de l’Eu­ro­pa del se­gle XXI. N’hi ha una car­re­ta­da. Du­rant els úl­tims me­sos aques­ta bi­bli­o­te­ca, des­prés del mo­ment cli­mà­tic de l’1 d’oc­tu­bre, s’ha am­pli­at no­ta­ble­ment.

Una de les apor­ta­ci­ons més va­lu­o­ses ha es­tat La con­fu­si­ón na­ci­o­nal del pro­fes­sor Ig­na­cio Sánc­hez-Cu­en­ca. El seu pro­pò­sit bà­sic és de­ter­mi­nar per què la de­mo­crà­cia es­pa­nyo­la ha fa­llat sis­tè­mi­ca­ment a l’ho­ra d’afron­tar la cri­si ca­ta­la­na, pe­rò el seu plan­te­ja­ment pot­ser acla­reix el nu­cli de tot el ci­cle com­plet. De la re­fle­xió d’aquest in­tel·lec­tu­al es des­prèn que el pro­cés ha es­tat un in­tent de­mo­crà­tic, sem­pre frus­trat, de re­plan­te­jar la so­bi­ra­nia de l’Es­tat es­pa­nyol del 1978 amb la vo­lun­tat que Ca­ta­lu­nya si­gui re­co­ne­gu­da com a sub­jec­te po­lí­tic. Pri­mer va ser la pro­ce­di­men­tal re­for­ma de l’Es­ta­tut, avor­ta­da pels re­cur­sos pre­sen­tats al Cons­ti­tu­ci­o­nal (que van in­ten­si­fi­car la pul­sió le­ga­lis­ta de la de­mo­crà­cia es­pa­nyo­la), i des­prés el mo­vi­ment so­ci­al i ins­ti­tu­ci­o­nal que ha anat acu­mu­lant una le­gi­ti­mi­tat con­flic­ti­va que va el car­lis­me apos­ta per una de­ter­mi­na­da in­ter­pre­ta­ció de l’apa­ri­ció del na­ci­o­na­lis­me (sen­se es­ta­blir gai­re­bé di­a­lèc­ti­ca amb el na­ci­o­na­lis­me es­pa­nyol) i fi­xa en tres eta­pes el seu des­ple­ga­ment du­rant un se­gle llarg (des de la Re­nai­xen­ça pas­sant per Prat i la Man­co­mu­ni­tat fins ar­ri­bar al pu­jo­lis­me). El pro­fes­sor Ca­nal de­fen­sa l’ús del jo, pe­rò en oca­si­ons el seu to as­sa­gís­tic, més que po­lè­mic, és agre i des­qua­li­fi­ca­dor. Pot­ser el capí­tol més pug­naç si­gui aquell en el qual im­pug­na la pla­na ma­jor de la his­to­ri­o­gra­fia ca­ta­la­na, co­men­çant per Fon­ta­na i So­bre­qués. És l’avant­sa­la gre­mi­al a la part més va­lu­o­sa del lli­bre: la de­ta­lla­da des­cons­truc­ció dels usos del pas­sat i el con­trast en­tre re­a­li­tat i mi­te es­tu­di­ant els sím­bols as­so­ci­ats al pro­cés (l’es­te­la­da, l’him­ne o el co­lor groc dels lla­ços de pro­tes­ta con­tra els po­lí­tics em­pre­so­nats).

El 12 de desem­bre del 2017, pas­se­jant per la Rue Ri­vo­li a Pa­rís, Jor­di Co­ro­mi­nas es va cre­uar amb qua­tre ca­ta­lans que por­ta­ven aquell llaç groc. Ho ex­pli­ca en una de les úl­ti­mes en­tra­des del seu Di­a­rio del pro­cés. De­fi­neix el seu lli­bre com “la au­to­bi­o­gra­fía de un bar­ce­lo­nés du­ran­te el pro­cés”. I és in­ne­ga­ble que Co­ro­mi­nas, men­tre tra­ça­va la se­va tra­jec­tò­ria d’es­crip­tor, ha cons­tru­ït una iden­ti­tat que ar­ren­ca a Bar­ce­lo­na i em­pal­ma sen­se so­lu­ció de con­ti­nu­ï­tat amb l’al­ta cul­tu­ra eu­ro­pea. És amb aques­ta mi­ra­da, la d’un ciu­ta­dà que es de­fi­neix a si ma­teix com un fe­de­ra­lis­ta d’es­quer­res, que ha anat ex­pli­cant el pro­cés a la prem­sa di­gi­tal des del 2010. Dei­xant a ban­da la se­va pre­sa de po­si­ció ide­o­lò­gi­ca –és un an­ti­con­ver­gent clàs­sic, que va viu­re amb fer­vor el 15-M bar­ce­lo­ní (“mi­en­tras in­ten­ta­ba en­ten­der el am­bi­en­te sen­tía que el su­eño de un cam­bio po­si­ble era re­al”)–, allò més atrac­tiu de la se­va pro­pos­ta és acom­pa­nyar aquest flâ­neur a tra­vés de la des­crip­ció que du­rant anys ha fet de la mu­ta­ció po­lí­ti­ca pas­se­jant pels de­talls de la quo­ti­di­a­ni­tat.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.