Tar­dor èpi­ca, tris­ta tar­dor

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Llibre|s -

Els cin­quan­ta di­es i es­caig trans­cor­re­guts en­tre l’apro­va­ció de la llei del Re­fe­rèn­dum fins a l’es­pec­tral ra­ti­fi­ca­ció de la DUI (i l’apli­ca­ció de l’ar­ti­cle 155) van ser els més in­ten­sos de la po­lí­ti­ca a Ca­ta­lu­nya des de la Gu­er­ra Ci­vil i con­di­ci­o­na­ran el desen­vo­lu­pa­ment de l’Es­tat del 1978 du­rant anys. És pro­ba­ble que el tes­ti­mo­ni més lú­cid, i lú­dic, d’aque­lles jor­na­des si­gui el de Gui­llem Mar­tí­nez re­ac­tu­a­lit­zant el gè­ne­re de la crò­ni­ca par­la­men­tà­ria. Pe­rò els seus 57 dí­as en el Pi­o­lín en­ca­ra es­tan en prem­sa. Men­tre es­pe­rem ja po­dem lle­gir al­gu­nes re­ve­la­ci­ons de se­crets o conèi­xer ex­pe­ri­èn­ci­es lí­mit d’aquells di­es.

Dos po­lí­tics, un del Go­vern i l’al­tre de l’opo­si­ció, han es­crit el seu tes­ti­mo­ni i la crí­ti­ca so­bre els fets vis­cuts. Un és el con­se­ller San­ti Vi­la en l’atrac­tiu D’he­rois i tra­ï­dors .A ban­da d’ela­bo­rar una pro­pos­ta re­for­mis­ta per sor­tir del la­be­rint ins­ti­tu­ci­o­nal, Vi­la se si­tua en una po­si­ció d’ho­nes­ta equi­dis­tàn­cia per fi­xar els er­rors co­me­sos per Ra­joy pe­rò tam­bé els de l’Exe­cu­tiu del qual ell for­ma­va part. Pe­rò el més va­lu­ós, a ban­da del re­lat de les se­ves ho­res a la pre­só, és la crò­ni­ca so­bre com va viu­re les jor­na­des crí­ti­ques en un ca­ò­tic Pa­lau de la Ge­ne­ra­li­tat. Mag­nà­nim amb Puig­de­mont i im­mi­se­ri­cor­di­ós amb Ro­vi­ra, el seu tes­ti­mo­ni re­ve­la al­guns dels fils (i els mis­sat­ges) que va in­ten­tar tra­mar per evi­tar que s’es­fon­drés el sis­te­ma au­to­nò­mic.

Vi­la la­men­ta les jor­na­des al Par­la­ment del 6 i el 7 de se­tem­bre. El 7 un di­pu­tat va as­su­mir el li­de­rat­ge mo­ral de l’opo­si­ció: Jo­an Cos­cu­bi­e­la. La se­va in­ter­ven­ció va qües­ti­o­nar la ma­jo­ria, pe­rò la se­va emo­ti­vi­tat re­ve­la­va tam­bé el mal rot­llo pa­tit du­rant la le­gis­la­tu­ra en el seu pro­pi grup. Tot ai­xò, a ban­da de pen­sar la com­ple­xi­tat del mo­vi­ment so­ci­al que ali­men­ta el pro­cés, ho nar­ra en un lli­bre el tí­tol del qual des­criu el pre­sent: Em­pan­ta­na­dos. Amb un es­til pug­naç, amb la lli­ber­tat d’un lú­cid ju­bi­lat, l’ad­vo­cat re­par­teix amb iro­nia o amb ar­gu­men­ta­ció im­pla­ca­ble per de­nun­ci­ar el jou de la uni­la­te­ra­li­tat. “Con­vir­ti­e­ron en re­a­li­dad sus me­di­as ver­da­des, in­clu­so sus fal­se­da­des, con la va­na ilu­si­ón de cul­mi­nar una es­tra­te­gia uni­la­te­ral que era, a ojos de cu­al­qui­e­ra que tu­vi­e­ra dos de­dos de fren­te, in­vi­a­ble por im­po­si­ble de re­a­li­zar”.

Des d’un punt de vis­ta pe­ri­o­dís­tic pot­ser el re­lat més pre­cís dels fets vis­cuts por­tes en­dins l’ha­gi es­crit Ori­ol March a Los en­tre­si­jos del pro­cés. Co­neix con­ver­ses pri­va­des, el nom d’au­tors de dis­cur­sos (la fra­se clau del 10 d’oc­tu­bre va ser de Jor­di Sànc­hez) i té fonts con­tras­ta­des. A ban­da sin­te­tit­za mi­llor que nin­gú com va ser pos­si­ble l’1 d’oc­tu­bre. “No era el plan A, ni si­qui­e­ra el plan B. Fue la su­ma del ca­mi­no fi­ja­do por el Go­vern y por el Es­ta­do Mayor, de la par­ti­ci­pa­ci­ón de la so­ci­e­dad ci­vil y la im­pli­ca­ci­ón de bu­e­na par­te de la ciu­da­da­nía, que se lan­zó a los co­le­gi­os elec­to­ra­les pa­ra de­fen­der las ur­nas in­clu­so en los pe­o­res mo­men­tos de la re­pre­si­ón po­li­ci­al”. Aque­lla sen­sa­ció de com­pro­mís ci­vil, a la qual se su­per­po­sa la des­crip­ció de com va exer­cir la se­va tas­ca de pe­ri­o­dis­ta du­rant els di­es més ten­sos, la tras­lla­da Qui­co Sa­llés al lec­tor a On eres l’1-O? Amunt i avall, amb cot­xe i en mo­to, reu­nint-se en se­cret amb fonts o par­lant en un apart amb Sánc­hez o re­bent ins­truc­ci­ons dels seus caps, fan que el lli­bre si­gui tot mo­vi­ment i per ai­xò re­sul­ti tre­pi­dant.

Aque­lla sen­sa­ció d’es­tar vi­vint i pen­sant un mo­ment his­tò­ric la trans­met tam­bé Tu­mul­to . És un di­e­ta­ri coral es­crit a sis mans pel pe­ri­o­dis­ta Gar­cía Pla­nas i els his­to­ri­a­dors

Els cin­quan­ta di­es més in­ten­sos des de la Gu­er­ra Ci­vil

Uce­lay i Vi­lal­ta, es­pe­ci­al­ment per aquest úl­tim. La re­la­ti­va dis­ten­sió que es va viu­re poste­ri­or­ment, des­prés de la con­vo­ca­tò­ria elec­to­ral, va per­me­tre al jo­ve as­sa­gis­ta Rai­mon Obi­ols anar es­cri­vint unes lú­ci­des im­pres­si­ons que van redes­co­brir un dels es­pec­ta­dors més cul­tes i pers­pi­ca­ços de la po­lí­ti­ca ca­ta­la­na dels dar­rers lus­tres. Les se­ves no­tes s’han re­co­pi­lat tam­bé en vo­lum.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.