‘Pan­ta rei’: tot flu­eix

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Llibre|s -

Fa cinc anys que Pep Coll (Pes­so­na­da, 1949) va do­nar el cop amb Dos ta­üts ne­gres i dos de blancs, un lli­bre in­ten­sís­sim i per­so­na­lís­sim so­bre un cas d’as­sas­si­nat amb cru­el­tat, amb cri­a­tu­res i amb as­sas­sins que no te­ni­en res al cap. Va ser un pas en­da­vant, amb un bon salt. En l’èpo­ca Jo­sep Lluch de les Edi­ci­ons Proa, la col·lec­ció A Tot Vent ha es­de­vin­gut el se­gell que el Grup 62 de­di­ca als clàs­sics mo­derns. I a fe, que n’ha pu­bli­cat al­guns: un Jò­dar, un Ja­ner Ma­ni­la bi­o­grà­fic, un Pe­re Ro­vi­ra tam­bé bi­o­grà­fic, la no­vel·la dar­re­ra de Jo­an Ren­dé i aquest gran lli­bre de Pep Coll.

Per­què te­nia ga­nes de des­can­sar de tan­ta in­ten­si­tat, de pai­sat­ges pi­ri­nencs, per­què te­nia ga­nes de re­cu­pe­rar una lí­nia que no li ha­via anat tan bé( Les se­nyo­re­tes de Lour­des), per­què te­nia ga­nes de dei­xar de ser Pep Coll (Bor­ges sem­pre ho de­ia, que vo­li­a­dei­xar­de­serBor­ges).El­ca­sés­que Al ma­teix riu d’He­rà­clit és una no­vel·la molt i molt di­fe­rent del que ha­via es­crit fins ara. Neix d’una pas­sió de­jo­ven­tut,qua­nas­sis­ti­a­a­les­clas­ses de fi­lo­so­fia que el pro­fes­sor Emi­lio Lle­dó no po­dia aca­bar –som als anys se­tan­ta– pels al­da­rulls, els va­guis­tes, la po­li­cia i el tan­ca­ment de la uni­ver­si­tat. He­rà­clit li so­na­va a mú­si­ca ce­les­ti­al, no tant per­què es­pe­cu­lés so­bre la na­tu­ra si­nó per una mà­xi­ma –Coll en diu irò­ni­ca­ment una piu­la­da– en què par­la­va de les mu­ra­lles i del dret, de la for­ça i de la fi­lo­so­fia. Sem­pre ha­via som­ni­at que apa­rei­xe­ria l’obra per­du­da del fi­lò­sof grec i en una imat­ge que té mol­tís­si­ma grà­cia ima­gi­na que cau de les mans de la Ver­ge Ma­ria, que va pas­sar els dar­rers anys de la se­va vi­da a Efes. El nar­ra­dor se la ima­gi­na en­cim­be­lla­da al sos­tre del tem­ple d’Àr­te­mis i men­tre els àn­gels se l’en­du­en cap al cel, el lli­bre li llis­ca i li va a pa­rar al cap.

Com que no és cap ruc, Coll sap que no pot fer par­lar ni es­criu­re He­rà­clit: pren la veu d’un es­clau que n’es­criu la bi­o­gra­fia. I en­mig dels es­de­ve­ni­ments de la vi­da del fi­lò­sof (quan de jo­ve in­ten­ta pu­jar al mont Olimp o quan de gran aca­ba es­cu­at, des­prés d’ha­ver vol­gut ser le­gis­la­dor i ser­vi­dor pú­blic) hi va fil­trant ide­es i opi­ni­ons. Un gran de­lit de sa­ber, un gran desen­gany i un tan­ca­ment dins d’un ma­teix. És en aques­ta eta­pa que He­rà­clit fa la piu­la­da més fa­mo­sa de la his­tò­ria: pan­ta rei, tot flu­eix. Re-

LIONEL MONTICO / GETTY

La mí­ti­ca mun­ta­nya de l’Olimp grec JULIÀ GUILLAMON

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.