“Si una idea és bo­na, té mol­ta vi­da”

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Llibre|s - ANTÒNIA JUS­TÍ­CIA

Pa­co Mir es di­bui­xa un acu­dit ca­da dia. “Per si de cas”, diu. Pe­rò no deu ser per fal­ta de fei­na. Mem­bre del po­pu­lar grup hu­mo­rís­tic Tri­ci­cle, ac­tu­al­ment es­tà de gi­ra amb Hits, un es­pec­ta­cle dels mi­llors gags de la his­tò­ria del trio. Una gi­ra que no­més ha in­ter­rom­put per re­co­llir el pre­mi Des­ti­no In­fan­til-Apel·les Mes­tres, un guar­dó que “fa 37 anys que el vull gua­nyar” i que aquest any ha acon­se­guit amb ¿De qué co­lor soy?, un di­ver­tit con­te il·lus­trat en què Pa­co Mir (Bar­ce­lo­na, 1957) ex­plo­ra les emo­ci­ons a tra­vés del co­lor de la pell. Sí, és un pú­blic molt agra­ït, la ve­ri­tat. Eren con­tes per sor­pren­dre, amb girs in­es­pe­rats. De ve­ga­des tam­bé fe­ia con­tes en postals, que és una co­sa que em fe­ia a mi el meu avi. Fer un di­buix i di­vi­dir-lo en vuit postals de ma­ne­ra que no­més es po­dia lle­gir quan es re­bi­en to­tes.

A ‘¿De qué co­lor soy?’ l’edi­to­ri­al li va de­ma­nar d’in­clou­re una vi­nye­ta més, una de nens amb el co­lor de la pell de tots els llocs del món. Im­pe­ra més el po­lí­ti­ca­ment cor­rec­te en la te­mà­ti­ca in­fan­til?

Ac­tu­al­ment es­tem en un mo­ment po­lí­ti­ca­ment cor­rec­te i l’hu­mor, evi­dent­ment, ha de ser po­lí­ti­ca­ment in­cor­rec­te. L’hu­mor és per fer riu­re, no són de­cla­ra­ci­ons d’in­ten­ci­ons. Mol­tes ve­ga­des no­més és fer riu­re, treu­re la pun­ta d’al­gu­na co­sa, alleu­ge­rir el pes de qual­se­vol si­tu­a­ció... No cor­ren bons temps per­què s’ha per­dut el sen­tit de l’hu­mor.

Es con­té?

En aquest lli­bre no.

To­ca mol­tes te­cles: di­buix, te­a­tre, ci­ne­ma, te­le­vi­sió i es­crip­tor... Amb què es que­da?

L’om­bra de Tri­ci­cle és tan gran que sem­bla que abans d’ai­xò no has fet res, o res d’im­por­tant. Jo soc es­crip­tor des de sem­pre, soc di­bui­xant des de sem­pre i ara sem­bla que ho fa­ci de sob­te. Em que­do amb l’ofi­ci de ser di­bui­xant, amb l’en­giny d’un acu­dit, que és en el que re­al­ment soc bo o m’agra­da.

Què pren del te­a­tre en els seus di­bui­xos?

En els meus di­bui­xos l’en­torn sem­pre in­clou co­ses per dis­treu­re’t, sem­pre hi ha al­gun acu­dit pe­tit que po­dria no ser-hi, pe­rò que hi és. Sem­pre hi ha mo­vi­ment, dins de l’es­tà­tic del di­buix.Ai­xòé­sel­que­prenc­del­te­a­tre.

In­ter­re­la­ci­o­na llen­guat­ges?

Del tot. Hi ha mol­tes co­ses que m’he ro­bat a mi ma­teix que van néi­xer al TBO i que les he fet ser­vir amb Tri­ci­cle. Acu­dits que des­prés els hem re­a­lit­zat amb mo­vi­ment amb Tri­ci­cle. Una idea es pot il·lus­trar, dra­ma­tit­zar, por­tar el ci­ne­ma... Si la idea és bo­na, té mol­ta vi­da.

Al­gun pro­jec­te ci­ne­ma­to­grà­fic?

Tot­hom té un guió, jo tam­bé. És un al­tre rep­te, 80 mi­nuts que re­la­ci­o­nen tot­hom en una me­na de ca­li­dos­co­pi.

CÈSAR RANGEL

L’ac­tor i au­tor, més cone­gut po­pu­lar­ment per les se­ves ac­tu­a­ci­ons amb Tri­ci­cle

Pa­co Mir ¿De qué co­lor soy?

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.