Don Ho­ra­cio

La Vanguardia (Català) - Culturas - - A L’estiu -

“Em mo­les­ten i em do­len els ex­tre­mis­mes, per­què la me­va vi­da l’he lliu­ra­da so­bre­tot a llui­tar con­tra el ca­ï­nis­me”. Són pa­rau­les d’Ho­ra­cio Sa­énz Gu­er­re­ro, director de La Vanguardia en­tre el 1969 i el 1982, quan va re­bre el pre­mi Prín­cep d’As­tú­ri­es de Co­mu­ni­ca­ció 1988.

Ho­ra­cio Sáenz Gu­er­re­ro, don Ho­ra­cio, va ser to­ta una ins­ti­tu­ció de la prem­sa i de la so­ci­e­tat catalana, en­ca­ra que el seu tre­ball ha es­tat pot­ser menys re­co­ne­gut que el d’al­tres pro­fes­si­o­nals que van exer­cir el ma­teix càr­rec. Ara, la se­va fi­gu­ra re­tor­na de la mà de Jo­a­quín Lu­na i el seu lli­bre Qui­na tro­pa! (que co­men­ta Llàt­zer Moix en aquest ma­teix nú­me­ro del Cultura/s) i de Vla­di­mir de Se­mir, que tam­bé pu­bli­ca un lli­bre de re­cords (De la li­no­ti­pia al or­de­na­dor, UOC). Sáenz Gu­er­re­ro va pro­mo­ci­o­nar els dos pe­ri­o­dis­tes : a Lu­na do­nant-li la se­va pri­me­ra opor­tu­ni­tat pro­fes­si­o­nal, a De Se­mir in­cor­po­rant-lo a la sec­ció de Po­lí­ti­ca i po­sant-lo al cap­da­vant del pro­cés d’in­for­ma­tit­za­ció.

Sáenz Gu­er­re­ro va te­nir en el seu his­to­ri­al un enor­me en­cert: pi­lo­tar l’evolució de La Vanguardia des de l’épo­ca fran­quis­ta a la de­mo­crà­cia, en bo­na en­te­sa amb la pro­pi­e­tat en­car­na­da per Car­los Go­dó i Javier Go­dó, apos­tant per les lli­ber­tats, sen­se que el di­a­ri per­dés for­ça com els va pas­sar a d’al­tres, i al con­tra­ri, con­ser­vant la in­flu­èn­cia en temps molt agi­tats. Pro­pi­e­ta­ris i director van eli­mi­nar sen­se trau­mes l’ad­jec­tiu “es­paño­la” que el fran­quis­me ha­via afe­git al tí­tol his­tò­ric del di­a­ri. Li­be­ral i caut, Sáenz Gu­er­re­ro va po­ten­ci­ar la re­dac­ció, va man­te­nir l’equi­li­bri in­for­ma­tiu i va fit­xar ar­ti­cu­lis­tes in­cò­mo­des per al fran­quis­me (Aran­gu­ren, Ma­rí­as, Tà­pi­es), al­ho­ra que con­nec­ta­va amb el ca­ta­la­nis­me in­cor­po­rant Por­cel i Fus­ter.

Jo el co­nei­xia des de pe­tit per­què ha­via es­tat molt amic del meu on­cle Pi­pe a La Vanguardia dels anys qua­ran­ta. Tot i ai­xí, m’ins­pi­ra­va un res­pec­te enor­me. Sáenz Gu­er­re­ro va ser un pa­re molt tar­dà, com­plerts ja els se­tan­ta. Un dia, de­via ser cap al 1997 o el 1998, jo du­ia les me­ves fi­lles als ca­va­llets del Cas­po­li­no de Gal·la Pla­cí­dia i vaig veu­re que al meu cos­tat s’as­se­ia don Ho­ra­cio vi­gi­lant la se­va. “Els ca­va­llets sem­pre m’han sem­blat un es­pec­ta­cle fas­ci­nant”, em va co­men­tar sen­se im­mu­tar-se aque­lla lle­gen­da del pe­ri­o­dis­me es­pa­nyol.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.