Com es fa una lle­gen­da

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Llibre|s - J.A. MASOLIVER RÓDENAS

Si en un mo­ment de­ter­mi­nat ens va re­jo­ve­nir l’ar­ri­ba­da dels jo­ves nar­ra­dors lla­ti­no­a­me­ri­cans ali­ens al bo­om, ara re­sul­ta al­ta­ment gra­ti­fi­cant la pre­sèn­cia ca­da ve­ga­da més nom­bro­sa d’es­crip­to­res lla­ti­no­a­me­ri­ca­nes i es­pa­nyo­les en què do­mi­na la lli­ber­tat cre­a­do­ra i l’ab­sèn­cia de pu­dor a l’ho­ra de par­lar de la vi­da se­xu­al. Ma­ri­a­na En­rí­quez (Bu­e­nos Ai­res, 1973) ha ar­ri­bat a no­sal­tres de for­ma im­pa­ra­ble. Els lli­bres de re­lats Los pe­li­gros de fu­mar en la ca­ma (2009) i Las co­sas que per­di­mos en el fu­e­go (2016) van me­rèi­xer elo­gis unà­ni­mes. Pot­ser no se­ran tan unà­ni­mes per a la se­va no­vel·la És­te es el mar, per­què no és fàcil fa­mi­li­a­rit­zar-se amb els per­so­nat­ges ni tro­bar la va­lu­o­sa i im­pres­cin­di­ble re­la­ció en­tre el sim­bò­lic i el re­al. Tro­ba­da la clau, la lec­tu­ra re­sul­ta apas­si­o­nant. El món del rock no és vist tant des del punt de vis­ta mu­si­cal com de l’hu­mà: com es fa una Lle­gen­da. El ca­mí més efi­caç és la trà­gi­ca i pre­ma­tu­ra mort d’es­tre­lles del rock com John Len­non, Jim Mor­ri­son, Kurt Co­bain, Bri­an Jo­nes, El­vis Pres­ley i tants d’al­tres. A És­te es el mar, ho se­rà Ja­mes Evans, can­tant de Fa­llen. Les en­car­re­ga­des de cre­ar les Lle­gen­des per­ta­nyen a les Llu­mi­no­ses, el ter­ri­to­ri de les quals era no­més el dels nois i el de la mú­si­ca. Per acon­se­guir-ho, han d’apren­dre a ser hu­ma­nes i fin­gir que pa­tei­xen i sen­ten. Te­nen el su­port de l’Ei- xam, que, ve­ri­ta­bles grou­pi­es, tam­bé s’es­gar­ra­pa­ven la ca­ra i es­ti­ma­ven amb bo­ge­ria, però no eren hu­ma­nes. I amb elles, els fans, que cal cui­dar per­què ells són els que con­tri­bui­ran al nai­xe­ment de les Es­tre­lles.

La Llu­mi­no­sa en­car­re­ga­da de cre­ar la Lle­gen­da d’Evans és l’He­le­na, que ha­via es­tat la mi­llor de l’Ei­xam i que es con­ver­ti­rà en l’as­sis­tent per­so­nal del mú­sic. Les no­ies vo­len veu­re’l malalt i mort, l’úni­ca ma­ne­ra de con­ver­tir-lo en un mi­te. Ca­da nit li em­pit­jo­ra l’as­ma, però la re­la­ció en­tre tots dos es va es­tre­nyent i la no­vel·la es va en­ri­quint en aquell en­fron­ta­ment de l’in­hu­mà del ca­mí de la fa­ma i l’hu­mà de l’atrac­ció. Es van suc­ceint es­ce­nes, unes de dra­mà­ti­ques, al­tres de me­ra­ve­llo­ses, en el que és al­ho­ra un des­a­cord en­tre in­ven­ció i re­a­li­tat. Vi­si­tem la Ca­sa de les Ni­nes de Xoc­hi­mil­co, a Mè­xic, que ens por­ta a l’es­tra­nya aven­tu­ra que el mú­sic va ex­pe­ri­men­tar amb l’ar­bre de les ni­nes del veí. Im­pac­ten les pà­gi­nes de­di­ca­des a la se­va ma­re bor­rat­xa i co­ca­ï­nò­ma­na i és d’una enor­me dol­çor l’es­ce­na de l’He­le­na can­tant, ins­pi­rant el Ja­mes i con­tri­buint ai­xí a una fa­ma que sig­ni­fi­ca que ja es­tà pre­pa­rat per a la mort, aquí shakes­pe­a­ri­a­na­ment im­pul­sa­da per l’amor.

A aques­ta au­daç no­vel·la hi afe­gim la pe­cu­li­ar bi­o­gra­fia de Sil­vi­na Ocam­po. La her­ma­na me­nor. Un re­tra­to de Sil­vi­na Ocam­po. En­rí­quez, que prè­vi­a­ment ha­via pu­bli­cat Al­guien ca­mi­na so­bre tu tum­ba. Mis vi­a­jes a ce­men­te­ri­os (2013) –ine­vi­ta­ble pen­sar en els pas­se­jos de Jorge Car­ri­ón– sap bar­re­jar la ri­go­ro­sa in­ves­ti­ga­ció amb els dots de nar­ra­do­ra. Cal dir que ju­ga amb avan­tat­ge, per­què la vi­da i l’obra de Sil­vi­na són apas­si­o­nants, com ho és l’am­bi­ent en el qual va viu­re i la re­la­ció amb la se­va po­de­ro­sa ger­ma­na Vic­to­ria, que tant em re­cor­da a Car­me Bal­cells (“Vic­to­ria ofre­cía amis­tad y pro­tec­ci­ón a cam­bio de aca­ta­mi­en­to”), amb Bor­ges i amb qui se­ria el seu ma­rit, el fer­vo­rós amant de l’amor Adol­fo Bi­oy Ca­sa­res. A les anèc­do­tes, que mol­tes ve­ga­des vo­re­gen l’es­càn­dol, s’afe­gei­xen les va­lu­o­ses ob­ser­va­ci­ons so­bre els po­de­ro­sís­sims lli­bres de con­tes de Sil­vi­na, “dels més ex­trems de la literatura ar­gen­ti­na”.

Les no­ies vo­len veu­re el can­tant de Fa­llen malalt i mort, l’úni­ca ma­ne­ra de con­ver­tir-lo en un mi­te

XA­VI­ER GOMEZ

L’es­crip­to­ra ar­gen­ti­na Ma­ri­a­na En­rí­quez Ma­ri­a­na En­rí­quez És­te es el mar La her­ma­na me­nor. Un re­tra­to de Sil­vi­na Ocam­po

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.