El lli­bre de la sel­va

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Llibre|s - J.A. MASOLIVER RÓDENAS

Jor­di So­ler (Ve­ra­cruz, 1963) per­tany a una fa­mí­lia d’exi­li­ats que va aban­do­nar Bar­ce­lo­na quan va aca­bar la Guer­ra Ci­vil per ins­tal·lar-se a la co­mu­ni­tat La Por­tu­gue­sa de Ve­ra­cruz, fun­da­da per l’avi. La Por­tu­gue­sa es con­ver­teix en l’eix de mol­tes de les se­ves no­vel·les, es­pe­ci­al­ment a Los ro­jos de Ul­tra­mar (2004) i a aque­lla plan­ta­ció tor­na ara en els dot­ze re­lats que in­te­gren Usos ru­di­men­ta­ri­os de la sel­va. En pocs es­crip­tors es do­na d’una ma­ne­ra tan na­tu­ral la re­la­ció en­tre au­to­bi­o­gra­fia i fic­ció. Pos­si­ble­ment es deu al fet que no es­criu des de la nos­tàl­gia, si­nó com un ho­me­nat­ge a la se­va fa­mí­lia d’exi­li­ats en un es­pai ple de por­tents que me­ra­ve­llen tant nens com adults. El que ex­pli­ca que en aquests re­lats el pro­ta­go­nis­ta si­gui unes ve­ga­des el So­ler nen i d’al­tres l’adult. Es­tem a la mer­cè de la sel­va, on hi ha a l’am­bi­ent “una hu­me­dad en­fer­mi­za, una es­pe­cie de fi­e­bre, una ca­li­na ba­bo­sa”, “pero so­bre to­do la llu­via era la evi­den­cia de que en la sel­va no ha­bía pi­e­dad pa­ra na­die”. Una des­me­su­ra on tot es gua­nya o es perd per la for­ça i que pe­ne­tra en la vi­da quo­ti­di­a­na.

En tots els re­lats ocor­re una co­sa ex­tra­or­di­nà­ria i l’in­ver­sem-

KIM MANRESA

Jor­di So­ler tor­na a La Por­tu­gue­sa de Ve­ra­cruz en aquest lli­bre de re­lats

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.