Tra­bal, el rei­vin­di­cat, tor­na a les lli­bre­ri­es

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Llibre|s - JULIÀ GUILLAMON

Qu­an­tes­ve­ga­dess’han­de­rei­vin­di­car les co­ses? En el cas de Fran­cesc Tra­bal (Sa­ba­dell 1899-San­ti­a­go de Xi­le 1957), el pri­mer va ser Jo­an Tri­a­dú, que el 1950 va in­clou­re Tra­bal en l’An­to­lo­gia de con­tis­tes ca­ta­lans (1850-1950) i va in­sis­tir per­què tor­nés a pu­bli­car Vals (1935) a l’Edi­to­ri­al Se­lec­ta. Tra­bal, que vi­via exi­li­at a Xi­le, no s’em­pas­sa­va que la no­vel·la s’ha­gués de pu­bli­car amb els talls de la cen­su­ra. Als anys vui­tan­ta el van rei­vin­di­car Vall­cor­ba i Mon­zó. Sen­se Tra­bal, L’ho­me que es va per­dre (1929) i Ju­di­ta (1930) no hi hau­ria Ben­zi­na (1983) i L’illa de Ma­ians (1985) o no se­ri­en com són. Pa­ral·le­la­ment, la Fun­da­ció la Mi­ra­da de Sa­ba­dell va rei­vin­di­car els as­pec­tes més des­co­ne­guts de la se­va tra­jec­tò­ria (el pe­ri­o­dis­me, que és una me­ra­ve­lla), i pro­fes­sors com Ma­ria Cam­pi­llo i Jo­sep M. Ba­la­guer el van si­tu­ar en el ma­pa. Ara ve la ter­ce­ra ton­ga­da de rei­vin­di­ca­ci­ons. Men­tre aquest vo­lum de tí­tol tan poc sexy (No­vel·les II) ens fa l’ullet des de les tau­les de les lli­bre­ri­es, Moi­sès Llo­pis Alar­cón i Jau­me Su­bi­ra­na Or­tín rei­vin­di­quen Tra­bal com a ac­ti­vis­ta cul­tu­ral a l’exi­li en un ar­ti­cle a la re­vis­ta Els Mar­ges, amb mol­tes da­des inè­di­tes.

Qui­na sen­sa­ció tan deso­la­do­ra. Ca­da quin­ze o vint anys cal rei­vin­di­car Vi­da pri­va­da, Ver­da­guer, La mort i la pri­ma­ve­ra, els con­tes de Víc­tor Ca­ta­là, La pu­nya­la­da, la po­e­sia de Jo­an Sal­vat-Pas­sas­seit, la li­te­ra­tu­ra es­bo­iar­ra­da de Fran­cesc Tra­bal. Cap de les rei­vin­di­ca­ci­ons pre­ce­dents sem­bla ha­ver ser­vit de res. Au, tor­na a can­tar-ne les ex­cel·lèn­ci­es, a con­vèn­cer els es­cèp­tics, a cre­ar l’es­pai que en les li­te­ra­tu­res amb més gruix ocu­pen els clàs­sics i que en­tre nos­al­tres és com aque­lles car­re­te­res que, quan jo era pe­tit, de­ien que es cons­tru­ï­en a l’Ama­ço­nes (nin­gú no en de­ia Ama­zò­nia, lla­vors): men­tre les pa­les obri­en ca­mí, la sel­va de­vo­ra­va els qui­lò­me­tres de car­re­te­ra que s’ha­vi­en cons­tru­ït. Qui­na co­lla de rei­vin­di­ca­dors que es­tem fets!

Vals ésu­na­no­vel·la­que­no­em­can­so de re­co­ma­nar. La re­co­ma­no en ar­ti­cles, i quan sur­to de co­pes, i en la so­bre­tau­la d’un di­nar, i a al­gú de bo­na fe que no sap què pot lle­gir, a un al­tre que des­con­fia per sis­te­ma de la li­te­ra­tu­ra ca­ta­la­na, i al que en vol sa­ber més. No fa­lla mai. És una no­vel·la so­bre la jo­ven­tut dels anys tren­ta, gent fi­na, amb un noi, Ze­ni, que és com una pa­pa­llo­na, cor­re ade­le­rat dar­re­re L’any 2005 vaig te­nir el pri­vi­le­gi de conèi­xer An­na Ma­ria Prat, la ne­bo­da de Fran­cesc Tra­bal, fi­lla de la ger­ma­na Mont­ser­rat i d’Ar­mand Obi­ols, que es va cri­ar amb ell a Xi­le.Em va ex­pli­car co­ses tre­men­des d’aquells dar­rers anys, quan ja ha­via per­dut l’es­pe­ran­ça de tor­nar.

Un cop el va ar­ren­car de ca­sa per anar a veu­re una de les pri­me­res pel·lí­cu­les de Jac­ques Ta­ti, se­gu­ra­ment Jour de fê­te (1949) o Les va­can­ces de Mr. Hu­lot (1953). Tam­bé em va en­se­nyar una ve­lla en­ci­clo­pè­dia La­rous­se: la va can­vi­ar per una de no­va per­què no vo­lia te­nir una en­ci­clo­pè­dia on hi sor­tís Fran­co.

Vam par­lar de la re­la­ció amb els es­crip­tors xi­lens, i amb un ai­re una mi­ca mis­te­ri­ós, d’Ali­cia Marc­hant Lyon (ca­sa­da amb Gre­go­rio Amuná­te­gui, di­plo­mà­tic i es­crip­tor), a qui es­tà de­di­ca­da Tem­pe­ra­tu­ra. Vaig en­ten­dre que ha­vi­en tin­gut una li­ai­son. Im­pe­ni­tent Ze­ni.

ARXIU

Fran­cesc Tra­bal, en els dar­rers anys a Xi­le, amb An­toi­net­te Bor­des­vi­e­lles

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.