La re­vo­lu­ció a mit­ges

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Llibre|s - LAURA FREIXAS

El fe­mi­nis­me és una re­vo­lu­ció a mit­ges. Pri­mer, per­què ha acon­se­guit no­més la mei­tat dels seus ob­jec­tius: igual­tat for­mal sí, re­al en­ca­ra no. Se­gon, per­què mit­ja so­ci­e­tat és fe­mi­nis­ta, en­ca­ra que di­gui el con­tra­ri (aque­lles do­nes que pro­cla­men no ser-ho, ac­cep­ta­ri­en re­nun­ci­ar al vot o ne­ces­si­tar lli­cèn­cia ma­ri­tal per te­nir pas­sa­port?) men­tre que a l’al­tra mei­tat li pas­sa el con­tra­ri: as­su­meix la igual­tat en te­o­ria, però se’n re­sis­teix a la pràc­ti­ca. Amb per­dó per les sim­pli­fi­ca­ci­ons, aquest és el pano­ra­ma. I en aquests temps de fe­mi­nis­me tri­om­fant o al­menys guer­rer, la pre­gun­ta: què pas­sa amb els ho­mes?, és d’im­mi­nent ac­tu­a­li­tat. No és es­trany, per tant, que en els úl­tims me­sos ha­gin sor­tit di­ver­sos lli­bres que in­ten­tin res­pon­dre-la.

El de Nu­ria Co­ro­na­do, Hom­bres por la igual­dad, apa­reix en una edi­to­ri­al de nom, re­co­ne­guem-ho, in­qui­e­tant: es diu Lo Que No Exis­te... Però no és ve­ri­tat: d’ha­ver-n’hi, “n’hi ha”. Es­cas­sos en­ca­ra, aquells ho­mes ex­plí­ci­ta­ment i ac­ti­va­ment fe­mi­nis­tes, dels quals aquí s’en­tre­vis­ten set­ze, te­nen un gran fu­tur.

Hom­bres por la igual­dad abas­ta una gran va­ri­e­tat de camps: vi­o­lèn­cia, po­lí­ti­ca, llen­guat­ge, pe­ri­o­dis­me, frac­tu­ra di­gi­tal, se­xu­a­li­tat, can­çons... En­tre els en­tre­vis­tats s’hi in­clou des del fill d’Ana Oran­tes (la do­na as­sas­si­na­da bru­tal­ment el 1997 pel seu ex­ma­rit, des­prés que ex­pli­qués per te­le­vi­sió la se­va his­tò­ria de mal­trac­ta­ment, que va mar­car un abans i un des­prés) fins a Bal­ta­sar Gar­zón, pas­sant pel can­tau­tor El Cho­jin, el ve­te­rà periodista Isa­í­as La­fu­en­te o el po­li­cia José Ni­e­to, es­pe­ci­a­lit­zat en per­se­guir el trà­fic hu­mà. De la lec­tu­ra ens que­den so­bre­tot al­gu­nes fra­ses, com la d’Oc­ta­vio Sa­la­zar re­cla­mant “menys ges­tos i més pres­su­post” a l’ac­ció pública per la igual­tat o aques­ta al­tra de Ro­sa Re­gàs que ci­ta La­fu­en­te: “El pit­jor dels ho­mes no és que no es­ti­mem les do­nes, si­nó que no les ve­iem”.

De Nu­e­vos hom­bres bu­e­nos ,de Rit­xar Ba­ce­te, i La ca­í­da del hom­bre, de Gray­son Perry, pot dir-se que com­par­tei­xen una ma­tei­xa pre­gun­ta, la que un te­ra­peu­ta li va for­mu­lar una ve­ga­da a Ba­ce­te: “Com se­ri­es si fos­sis lliu­re?”, i la con­tes­ten bar­re­jant as­saig i au­to­bi­o­gra­fia. Doncs la con­di­ció mas­cu­li­na, mal­grat els pri­vi­le­gis que com­por­ta (si ho dub­ten, fa­cin el test que pro­po­sa Ba­ce­te: “Ca­mi­nes se­gur pel car­rer?”, “les do­nes del teu en­torn t’han cui­dat a tu més que tu a elles?”, “tens un munt de re­fe­rents pro­fes­si­o­nals del teu ma­teix gè­ne­re?”...), no dei­xa de ser un man­dat as­fi­xi­ant. Perry par­la d’un ima­gi­na­ri, però efi­caç, “Mi­nis­te­rio de la Mas­cu­li­ni­dad”: “al­go si­mi­lar a la Sta­si, una or­ga­ni­za­ci­ón cuya ta­rea es ga­ran­ti­zar que na­die se apar­ta del guion mas­cu­li­no do­mi­nan­te“i que cas­ti­ga els “tra­ï­dors”: ho­mo­se­xu­als, dè­bils “cal­ças­ses” o, com es diu ara, “plan­xa­cal­ces”... I l’il·lus­tra amb una anècdota. Un nen amb bi­ci­cle­ta pe­da­la cos­ta amunt pan­tei­xant, amb llà­gri­mes als ulls, i im­plo­ra el seu pa­re: “Pa­pa, pa­pa .... ”. El pa­re el mi­ra sor­rut, amb “una ca­ra”, es­criu Perry, “que he vis­to mil ve­ces en cam­pos de fút­bol, que di­ce: ¡Sé fu­er­te, no gi­mo­te­es, sé un hom­bre!”. “No pu­e­do con­te­ner­me”, pros­se­gueix l’au­tor, “y al pa­sar jun­to a él le di­go al pa­dre: Es­pe­ro

“El pit­jor dels ho­mes no és que no es­ti­mem les do­nes, si­nó que no les ve­iem”, ci­ta Isa­í­as La­fu­en­te

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.