Do­mè­nec: el lloc no pre­vist

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Art|s - IMMA PRIETO

As­su­mir que el pro­jec­te de la mo­der­ni­tat va fra­cas­sar. Cons­ta­tar les es­quer­des es­truc­tu­rals d’un sis­te­ma que es de­la­ta a tra­vés dels ma­tei­xos pro­jec­tes que va eri­gir en nom seu. Ai­xí és com Do­mè­nec (Ma­ta­ró, 1962) des­ple­ga una in­ves­ti­ga­ció en­torn d’al­gu­nes ma­ni­fes­ta­ci­ons del mo­vi­ment mo­dern per do­nar visibilitat a la con­tra­dic­ció o, més avi­at, fal·là­cia que ve a en­cim­be­llar-lo. So­ta el tí­tol de Ni aquí ni en­lloc plan­te­ja, en l’ex­po­si­ció or­ga­nit­za­da en el Mac­ba, un se­guit d’in­ter­ro­gants a par­tir de pro­jec­tes ur­ba­nís­tics, ar­qui­tec­tò­nics i, en de­fi­ni­ti­va, so­ci­o­po­lí­tics, a fi d’in­ter­ro­gar al sis­te­ma i al que s’ama­ga dar­re­re seu.

D’al­gu­na ma­ne­ra el seu tre­ball se si­tua tam­bé en un no-lloc, és a dir, en cap dels llocs que es­ta­ven pre­vis­tos, per ai­xò ob­ser­va des d’una perspectiva no co­mu­na que li ator­ga al seu torn cert avan­tat­ge per po­der en­trar, sor­tir i en­vol­tar. Do­mè­nec no es man­té equi­dis­tant, al con­tra­ri, s’acos­ta i s’en­din­sa, sa­bent tor­nar amb aque­lla mi­ra­da crítica que el ca­rac­te­rit­za. Com po­dem ob­ser­vem a l’ex­po­si­ció, el seu tre­ball s’ar­ti­cu­la pre­ci­sa­ment en­torn de qües­ti­ons com la dis­tàn­cia en­tre uto­pi­es i les re­a­li­tats so­ci­als. No es fa es­trany que la se­va me­to­do­lo­gia de tre­ball par­tei­xi pre­ci­sa­ment d’aquell càl­cul re­cor­rent ell ma­teix es­pais te­ò­rics, fí­sics i crí­tics. El seu camp de tre­ball con­sis­teix a qües­ti­o­nar el de­curs his­tò­ric o, més avi­at, en­ten­dre el que hau­ria d’ha­ver es­tat se­gons an­hels i te­o­ri­es en con­trast amb el que van ser fra­cas­sos i pràc­ti­ques.

Una de les qües­ti­ons més in­teres­sants que plan­te­ja el seu tre­ball és pen­sar l’ar­qui­tec­tu­ra i l’es­pai pú­blic com si fos una me­na de sub­cons­ci­ent des del qual in­ter­pre­tar el món que ens en­vol­ta. De fet, a me­su­ra que anem pas­sant sa­les d’ex­po­si­ció, sor­gei­xen con­cep­tes que d’al­gu­na ma­ne­ra or­ga­nit­zen l’es­pai a tra­vés d’un dis­curs que es cons­tru­eix mit­jan­çant aque­lles ana­des i vin­gu­des que, com dè­iem abans, re­cor­re du­rant la in­ves­ti­ga­ció. Te­mà­ti­ques que van apa­rei­xent i des­a­pa­rei­xent, de­pe­nent del pro­jec­te, amb més o menys in­ten­si­tat: des de Voya­ge a Ica­rie (2012), pas­sant per al­guns dels Con­ver­sa­ti­on Pi­e­ce: Narkim­fin (2013), Ca­sa Bloc (2016) i Les Min­guet­tes (2017), al pro­jec­te Ar­qui­tec­tu­ra es­paño­la 1939-1975 (2014-2018) o Exis­tenz­mi­ni­mum (2002), fins a aca­bar amb Au­di­èn­cia pú­bli­ca (2018), per al qual ha re­cons­tru­ït a es­ca­la re­al la ca­bi­na que van cons­truir per pro­te­gir el di­ri­gent na­zi Adolf Eich­mann du­rant el ju­di­ci a Je­ru­sa­lem. Una me­tà­fo­ra no no­més de les con­tra­dic­ci­ons que va ge­ne­rar el cas, si­nó que pen­sat com a em­ble­ma de la mo­der­ni­tat –as­su­mint tot el que re­pre­sen­ta– per­met as­se­nya­lar aque­lles es­quer­des del sis­te­ma ac­tu­al que con­ti­nu­en ali­men­tant-se i jus­ti­fi­cant-se so­ta te­o­ri­es que for­gen el fra­càs del que po­dem ano­me­nar po­lí­ti­ca de la his­tò­ria.

LLIBERT TEIXIDÓ

Ex­po­si­ció de Do­mè­nec al Mac­ba

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.