La de­es­sa de Pa­rís

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Mirade|s -

Ac­triu de cinema fran­cès que va ins­pi­rar el per­so­nat­ge de Rac­hel d’A la re­cer­ca del temps per­dut, una pe­ti­ta ac­triu, però in­tel·li­gent i cul­ta. Lo­ui­sa de Mor­nand, to­ta una de­es­sa a l’èpo­ca, va ser l’amant del duc Lo­uis d’Al­bu­fé­ra, amic de Proust, però tam­bé d’al­tres ho­mes del seu cer­cle, com ara Ber­trand de Fé­ne­lon. La re­la­ció amb Al­bu­fé­ra, tra­ves­sa­da per la ge­lo­sia, les men­ti­des i les ame­na­ces, es­tà dar­re­re de la de Saint-Loup amb Rac­hel. Com en la no­vel·la, es va cre­ar un trio d’amis­tat amo­ro­sa en el que Proust fe­ia de mit­jan­cer. Al­bu­fé­ra fi­nal­ment es va veu­re obli­gat a ca­sar-se amb una aris­tò­cra­ta i Lo­ui­sa va ame­na­çar de su­ï­ci­dar-se. L’as­sa­gis­ta Di­di­er Blon­de va tra­çar el re­cor­re­gut d’aques­ta ar­tis­ta de ta­lent dub­tós que als tret­ze anys va ser ve­nu­da per la se­va ma­re com a amant a un prín­cep rus, igual que el per­so­nat­ge d’Odet­te en la no­vel·la. Des­prés va ser l’amant d’un ric ame­ri­cà amb qui va te­nir un fill, que el pa­re es va en­dur a Amè­ri­ca. Ja en el de­cli­vi de la se­va vi­da, va sub­has­tar la se­va cor­res­pon­dèn­cia amb Proust i un exem­plar de­di­cat de La Bi­ble d’Ami­ens, tot van­tant-se que era l’úni­ca do­na que ha­via cone­gut car­nal­ment l’es­crip­tor, afir­ma­ció que qües­ti­o­nen al­guns bi­ò­grafs. Amb tot, en la cor­res­pon­dèn­cia, Proust fa re­fe­rèn­cia a la nit que han pas­sat junts. Des­prés dels seus ini­cis obs­curs en el te­a­tre, Lo­ui­sa de Mor­nand va fer cinema, tot i que mai va as­so­lir la fa­ma. En­tre els films so­nors que va ro­dar hi ha Le Ro­sai­re (1934); Cet­te-nuit­là (1933), Fa­na­tis­me (1934) i, sens dub­te el més cone­gut, Vi­o­let­tes im­pé­ri­a­les (1932).

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.