L’àr­bi­tre de to­tes les ele­gàn­ci­es

La Vanguardia (Català) - Culturas - - Mirade|s -

Paul Er­nest Bo­ni­fa­ce de Cas­te­lla­ne, mar­quès de Cas­te­lla­ne, àli­es Bo­ni, va ser un dels no­bles més cè­le­bres de la be­lle épo­que. Es va ca­sar amb Anna Gould, fi­lla d’un ric in­dus­tri­al ame­ri­cà, que ha­via fet for­tu­na amb els fer­ro­car­rils, i van te­nir cinc fills. El 1906, Anna va acon­se­guir el di­vor­ci des­prés que el seu ma­rit s’ha­gués po­lit la se­va for­tu­na. Pi­er­re-Lo­uis Rey, pro­fes­sor emè­rit de la Uni­ver­si­tat Sor­bo­na de Pa­rís, va par­lar d’aquest dan­di llu­mi­nós, que re­pre­sen­ta un cas ha­bi­tu­al en aquell ini­ci de se­gle a Fran­ça, en què els aris­tò­cra­tes ar­ru­ï­nats sal­va­ven els seus cognoms al­ti­so­nants ca­sant-se amb ame­ri­ca­nes adi­ne­ra­des. Con­si­de­rat l’àr­bi­tre de les ele­gàn­ci­es, Bo­ni ri­va­lit­za­va amb el mar­quès de Mon­tes­quiou en co­nei­xe­ments d’an­ti­qua­ri i en fe­ro­ci­tat. Rey el va pin­tar com una me­na de Qui­xot, un aris­tò­cra­ta pe­cu­li­ar que ve­ia els mu­seus com uns au­tèn­tics ce­men­ti­ris, re­ia­lis­ta, an­ti­se­mi­ta i, evi­dent­ment, an­ti­drey­fu­sis­ta. El seu per­fil po­dria es­tar dar­re­re de per­so­nat­ges com ara Char­les Swann (pel seu gust per les an­ti­gui­tats), el Mar­quès de Vi­lle­pa­ri­sis o el Prín­cep de Sa­gan. Proust va fre­qüen­tar Bo­ni i en va par­lar a les se­ves crò­ni­ques a Le Fi­ga­ro ,on el des­cri­via com un jo­ve ele­gant, es­por­tis­ta i sol·lí­cit amb la se­va do­na. En can­vi, se­gons Cé­les­te Al­ba­ret, mi­nyo­na de Proust, aquest li ha­via ex­pli­cat que, da­vant la por­ta de la se­va do­na, Bo­ni de­ia: “Vet aquí el re­vers de la mo­ne­da”. Bo­ni va es­criu­re dos vo­lums de me­mò­ri­es i, sor­pre­nent­ment, no diu ni una pa­rau­la de Proust.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.