Desi­gual­tats edu­ca­ti­ves

La Vanguardia (Català) - Diners - - INPUT - José Gar­cía Mon­tal­vo Ca­te­drà­tic d’Economia (UPF)

Fa uns di­es vam po­der lle­gir unes da­des alar­mants so­bre la in­ver­sió edu­ca­ti­va, que s’afe­gi­en a les ja cone­gu­des so­bre la cai­gu­da en la pro­por­ció de la des­pe­sa en edu­ca­ció so­bre el PIB du­rant els anys de la cri­si eco­nò­mi­ca. Des del 2009 fins al 2012 la in­ver­sió edu­ca­ti­va s’ha re­du­ït en­torn del 50%. El 2016 era fins i tot un 12% in­fe­ri­or a l’any 2000. Els editorials i les co­lum­nes d’opinió es van om­plir d’in­ter­pre­ta­ci­ons molt crí­ti­ques, man­te­nint el su­pò­sit no es­men­tat que la in­ver­sió edu­ca­ti­va es­tà di­rec­ta­ment lli­ga­da als re­sul­tats edu­ca­tius. Però no és gai­re di­fí­cil de com­pro­var, aquest su­pò­sit. En­tre el 2000 i el 2009 la in­ver­sió pú­bli­ca en edu­ca­ció es va du­pli­car. Quin efec­te va te­nir so­bre l’apre­nen­tat­ge dels alum­nes? Els re­sul­tats de PISA de l’any 2009 mos­tren una cai­gu­da sig­ni­fi­ca­ti­va res­pec­te a l’any 2000 i, de ma­ne­ra apa­rent­ment pa­ra­do­xal, una re­cu­pe­ra­ció subs­tan­ci­al en els anys de re­duc­ció de la in­ver­sió pú­bli­ca en edu­ca­ció. Ai­xò jus­ti­fi­ca que hi ha­gi re­ta­lla­des en la des­pe­sa pú­bli­ca en edu­ca­ció? Òb­vi­a­ment, no. Sim­ple­ment és un in­di­ca­dor més d’un fet ben cone­gut fa molt de temps: su­perat un ni­vell mí­nim de des­pe­sa per alum­ne, per so­bre del qual Es­pa­nya fa temps que se si­tua, és més im­por­tant com es gas­ta que no pas qu­ant es gas­ta.

De fet, si vo­lem bus­car més apa­rents pa­ra­do­xes po­dem com­pro­var la ra­pi­de­sa amb què s’ha re­du­ït, des del co­men­ça­ment de la cri­si, un dels fla­gells més fei­xucs del sis­te­ma edu­ca­tiu es­pa­nyol: l’aban­do­na­ment es­co­lar pre­ma­tur. Òb­vi­a­ment, se­ria ab­surd vin­cu­lar la re­duc­ció de l’aban­do­na­ment amb la re­bai­xa dels pres­su­pos­tos edu­ca­tius. De fet, sa­bem qui­na és la cau­sa de la re­duc­ció de l’aban­do­na­ment: el dràs­tic aug­ment de l’atur ju­ve­nil. Lò­gi­ca­ment, no se­ria una po­lí­ti­ca edu­ca­ti­va ra­o­na­ble aug­men­tar l’atur ju­ve­nil per re­duir l’aban­do­na­ment es­co­lar. Ben al con­tra­ri, el que in­di­ca aquest fet és que els alum­nes ve­uen tan pocs avan­tat­ges a con­ti­nu­ar es­tu­di­ant que un aug­ment pe­tit del cost d’opor­tu­ni­tat de fer-ho (més fa­ci­li­tat de tro­bar fei­na) els in­ci­ta a aban­do­nar les au­les. Ai­xò diu molt poc de la qua­li­tat de l’en­se­nya­ment en ge­ne­ral.

Ar­ri­bats a aquest punt, sem­pre hi ha qui ar­gu­men­ta que la cai­gu­da de la des­pe­sa pú­bli­ca en edu­ca­ció s’ha vist com­pen­sa­da per l’aug­ment de la des­pe­sa pri­va­da de les fa­mí­li­es. Si aques­ta hi­pò­te­si tin­gués con­se­qüèn­ci­es im­por­tants hau­rí­em de veu­re un em­pit­jo­ra­ment de l’equi­tat edu­ca­ti­va, per­què els que s’ho po­gues­sin per­me­tre ani­ri­en a mi­llors es­co­les pa­gant i les es­co­les pú­bli­ques se­ri­en pit­jors per­què tin­dri­en menys re­cur­sos. Tan­ma­teix, les da­des de PISA fan tron­to­llar aques­ta hi­pò­te­si. Es­pa­nya és tra­di­ci­o­nal­ment un dels pa­ï­sos amb més equi­tat edu­ca­ti­va dels que apa­rei­xen a l’es­tu­di PISA. En aquest as­pec­te som gai­re­bé nòr­dics. La va­ri­a­bi­li­tat dels re­sul­tats de les pro­ves PISA en­tre es­co­les és de les més bai­xes de l’OCDE (gran part de la va­ri­a­bi­li­tat es do­na dins dels ma­tei­xos cen­tres), i l’efec­te del ni­vell so­ci­o­e­co­nò­mic so­bre els re­sul­tats edu­ca­tius és molt in­fe­ri­or a la mit­ja­na de l’OCDE. Ai­xò vol dir que per­tà­nyer a una fa­mí­lia amb molts re­cur­sos pro­por­ci­o­na un aug­ment dels re­sul­tats me­su­rats per les pro­ves de PISA sig­ni­fi­ca­ti­va­ment in­fe­ri­or a la mit­ja­na de la res­ta dels pa­ï­sos que par­ti­ci­pen en l’es­tu­di. A més, el per­cen­tat­ge d’es­tu­di­ants re­si­li­ents (es­tu­di­ants de fa­mí­li­es de baix ni­vell so­ci­o­e­co­nò­mic que te­nen un ren­di- ment es­co­lar ele­vat) és molt su­pe­ri­or a la mit­ja­na de l’OCDE, i en les úl­ti­mes pro­ves de PISA su­pera clara­ment Di­na­mar­ca, Su­è­cia, Ho­lan­da, Ale­ma­nya o Fran­ça, per es­men­tar no­més uns quants ca­sos. Ni aquests fac­tors ni la capa­ci­tat ex­pli­ca­ti­va del ni­vell so­ci­o­e­co­nò­mic so­bre els re­sul­tats (a la mit­ja­na de l’OCDE) no s’han vist afec­tats sig­ni­fi­ca­ti­va­ment per la re­duc­ció dels pres­su­pos­tos. Re­su­mint: no sem­bla que l’aug­ment de la desi­gual­tat de la ren­da, pro­vo­cat fo­na­men­tal­ment per l’aug­ment de l’atur, i la re­duc­ció dels pres­su­pos­tos edu­ca­tius s’ha­gi tras­lla­dat a ine­qui­tat edu­ca­ti­va.

Hi ha una al­tra ca­rac­te­rís­ti­ca molt des­ta­ca­ble que pot ser im­por­tant en el fu­tur. Es­pa­nya apa­reix sem­pre molt des­ta­ca­da en la pro­por­ció d’alum­nes ma­tri­cu­lats en guar­de­ri­es i pre­pri­mà­ria. Du­rant l’úl­ti­ma dè­ca­da mul­ti­tud d’in­ves­ti­ga­ci­ons han mos­trat la im­por­tàn­cia de la for­ma­ció en ha­bi­li­tats, es­pe­ci­al­ment no cog­ni­ti­ves, en els in­fants més pe­tits, i la se­va re­lle­vàn­cia no no­més per als re­sul­tats edu­ca­tius si­nó tam­bé per a la vida la­bo­ral poste­ri­or. Des d’aques­ta pers­pec­ti­va pot re­sul­tar pa­ra­do­xal ob­ser­var els me­di­o­cres re­sul­tats mit­jans dels es­tu­di­ants es­pa­nyols, tot i que és pro­ba­ble que les co­horts d’es­tu­di­ants que van par­ti­ci­par en la ge­ne­ra­lit­za­ció de l’edu­ca­ció pre­pri­mà­ria en­ca­ra no ha­gin ar­ri­bat a les edats en què es fan les pro­ves.

Des­gra­ci­a­da­ment hi ha un al­tre as­pec­te, fo­na­men­tal per al fu­tur, en el qual no es­tem pro­gres­sant ade­qua­da­ment. La pro­por­ció d’alum­nes es­pa­nyols amb re­sul­tats molt bons en les pro­ves de PISA con­ti­nua sent molt pe­ti­ta. En un mer­cat la­bo­ral que avi­at es­ta­rà do­mi­nat per ro­bots i al­go­rit­mes, els hu­mans hau­rem de ser capa­ços de fer no­ves tas­ques molt més com­ple­xes. Una in­ver­sió for­ma­ti­va poc efi­ci­ent, que ge­ne­ri re­sul­tats me­di­o­cres, re­le­ga­rà molts tre­ba­lla­dors a llocs de bai­xa qua­li­fi­ca­ció amb sa­la­ris molt bai­xos a cau­sa de la com­pe­tèn­cia de les mà­qui­nes. Per tant, ca­da ve­ga­da és més re­lle­vant pen­sar com es gas­ta el pres­su­post edu­ca­tiu que no pas qu­ant s’hi gas­ta. Cal obli­dar-se de la fal­sa di­co­to­mia en­tre equi­tat i ex­cel·lèn­cia edu­ca­ti­va. Fa fal­ta un sis­te­ma for­ma­tiu efi­ci­ent i fle­xi­ble que per­me­ti mi­llo­rar els ni­vells mit­jans de com­pe­tèn­cia i co­nei­xe­ments i aug­men­ti la pro­por­ció d’alum­nes ex­cel·lents.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.