Una re­cu­pe­ra­ció agre­dol­ça

La Vanguardia (Català) - Diners - - INPUT - Trans­ver­sal Mi­quel Puig Eco­no­mis­ta

Les da­des de l’En­ques­ta de Po­bla­ció Ac­ti­va (EPA) cor­res­po­nents al quart tri­mes­tre del 2017 per­me­ten una ava­lu­a­ció del que es­tà re­pre­sen­tant la re­cu­pe­ra­ció eco­nò­mi­ca, que ja por­ta qua­tre anys des del na­dir del 2013. Una mà­qui­na de cre­ar llocs de tre­ball

Co­men­cem­per les bo­nes no­tí­ci­es, que són les que ens re­pe­tei­xen els po­lí­tics per jus­ti­fi­car que anem bé: Es­pa­nya es­tà cre­ant molts llocs de tre­ball. Te­nen raó: en ter­mes re­la­tius, més que qual­se­vol pa­ís del nos­tre en­torn, ambl’ex­cep­ció (sem­pre la­ma­tei­xa!) d’Ir­lan­da. En­ter­mes ab­so­luts, més que qual­se­vol pa­ís ex­cep­teA­le­ma­nya i elReg­ne Unit, que són­molt més po­pu­lo­sos.

Avui aEs­pa­nya tre­ba­llen (poc omolt) gai­re­bé 2,2 mi­li­ons més de per­so­nes que fa qua­tre anys. Es trac­ta d’una re­cu­pe­ra­ció im­pres­si­o­nant, que s’ha tra­du­ït en una cai­gu­da de la ta­xa d’atur del27% al 17%. Con­ti­nua sent al­tís­si­ma, pe­rò la mi­llo­ra és enor­me.

El pro­ble­ma és que aquí s’aca­ben les bo­nes no­tí­ci­es. Na­no­pro­duc­ti­vi­tat

Un­pri­mer símp­to­ma in­qui­e­tant és la pro­duc­ti­vi­tat, que es­tà crei­xent mas­sa len­ta­ment. Con­cre­ta­ment (i me­su­ra­da en PIB re­al per ho­ra tre­ba­lla­da), ho es­tà fent al 0,4% anu­al, quan als pa­ï­sos que ens van al da­vant (Fran­ça, Ale­ma­nya, Pa­ï­sos Bai­xos, Di­na­mar­ca...) ho es­tà fent a prop de l’1%. Ara bé, de la pro­duc­ti­vi­tat de­pe­nen els sa­la­ris que es po­den pa­gar i les co­tit­za­ci­ons so­ci­als que es po­den co­brar, de les quals, al seu torn, de­pe­nen les pen­si­ons.

En­de­fi­ni­ti­va, es­tem vi­vint una re­cu­pe­ra­ció ca­rac­te­rit­za­da per la cre­a­ció de molts llocs de tre­ball pe­rò po­ca pro­duc­ti­vi­tat. És el­ma­teix que va pas­sar en la re­cu­pe­ra­ció an­te­ri­or, des­prés de la cri­si de 1992-94: en els qua­tre pri­mers anys tam­bé es van cre­ar­mol­tís­sims llocs de tre­ball, pe­rò tam­bé­am­bin­cre­ments de pro­duc­ti­vi­tat bai­xos i molt per so­ta dels del nos­tre en­torn. L’an­te­ce­dent és in­qui­e­tant, per­què la pro­duc­ti­vi­tat va ran­que­jar du­rant to­ta l’ex­pan­sió, en­tre 1995 i el 2007. Mas­sa po­ca qua­li­fi­ca­ció Per què tan po­ca pro­duc­ti­vi­tat? Una pis­ta: Es­pa­nya és l’únic pa­ís del nos­tre en­torn on es­tà aug­men­tant el nom­bre de tre­ba­lla­dors poc qua­li­fi­cats (els que te­nen l’ESO omenys): gai­re­bé mig mi­lió (494.000) dels 2,2 a què abans m’he re­fe­rit. In­sis­tei­xo: tots els pa­ï­sos del nos­tre en­torn han re­du­ït la xi­fra de tre­ba­lla­dors poc qua­li­fi­cats en aquest in­ter­val de temps.

Si tants em­pre­sa­ris es con­for­me­namb tre­ba­lla­dors poc for­mats, no ens ha d’es­tra­nyar que la pro­duc­ti­vi­tat es res­sa­gui. No és pa­ís per a jo­ves

Ai­xò dar­rer no és l’úni­ca ex­cep­ci­o­na­li­tat es­pa­nyo­la. La se­go­na és que és l’únic pa­ís on no es­tà aug­men­tant el nom­bre de tre­ba­lla­dors jo­ves (en­tre 25 i 39 anys). Per al­gun mo­tiu, la ge­ne­ra­ció més ben

pre­pa­ra­da de la his­tò­ria re­sul­ta poc atrac­ti­va per als em­pre­sa­ris. I ai­xò tot i que la ta­xa d’atur en­tre aquests jo­ves és igual a la­mit­ja­na: del 17%. In­sis­tei­xo: tots els pa­ï­sos del nos­tre en­torn (ex­cep­te Ità­lia) han aug­men­tat el nom­bre de tre­ba­lla­dors jo­ves; nos­al­tres l’hem re­du­ït (en 260.000). Els jo­ves tam­bé els vo­lem poc qua­li­fi­cats...

Que s’es­ti­gui re­duint el nom­bre de tre­ba­lla­dors jo­ves no vol dir que no s’es­ti­guin cre­ant llocs de tre­ball per a ells. Sig­ni­fi­ca que són­menys els que s’in­cor­po­ren que els que dei­xen de ser jo­ves. Con­si­de­rem ara els ocu­pats que te­nen en­tre 25 i 29 anys, que po­dem con­si­de­rar re­pre­sen­ta­tius d’aquells que han co­men­çat a tre­ba­llar du­rant la re­cu­pe­ra­ció.

Doncs bé, re­sul­ta de­pri­ment com­pro­var que el29% es­tan poc qua­li­fi­cats. Dit d’una al­tra ma­ne­ra, per ca­da 10 jo­ves que tro­ben fei­na, 3 es­tan poc qua­li­fi­cats. En can­vi, a Eu­ro­pa és un de ca­da 10. Es­tem par­lant de jo­ves que han tin­gut temps de so­bres per aca­bar el bat­xi­lle­rat o un FP de grau­mit­jà, pe­rò que no ho han fet, i es­tem par­lant d’em­pre­sa­ris que po­dri­en con­trac­tar jo­ves que sí que ho han fet.

És molt sig­ni­fi­ca­tiu el se­xe d’aquests jo­ves, per­què hi ha una gran di­fe­rèn­cia en­tre ho­mes i do­nes. D’ells, són més d’un de ca­da tres (34,5%) que es­tan poc for­mats, men­tre que d’elles ho són una de ca­da cinc (21,7%). AF­ran­ça les xi­fres equi­va­lents són un de ca­da deu (10,4%) i una de ca­da 20 (5,2%).

...I ai­xò els con­ti­nua ex­pul­sant de l’es­co­la. D’on pro­ve­nen aquests jo­ves tan poc for­mats? Òb­vi­a­ment, de l’es­co­la i de la im­mi­gra­ció. L’EPA no ens en do­na la pro­por­ció, pe­rò po­dem de­duir que la ma­jor part es­tan sor­tint de l’es­co­la, per­què en aquests qua­tre anys han en­trat a Es­pa­nya uns 200.000 jo­ves de 25 a 29 anys, que en­ca­ra són pocs en re­la­ció al nom­bre d’ocu­pats d’aques­ta edat (1,65 mi­li­ons). D’ai­xò es de­du­eix que la ma­jor part dels 464.000 ocu­pats d’en­tre 25 i 29 anys que te­nen una qua­li­fi­ca­ció bai­xa han sor­tit de l’es­co­la, co­sa que ex­pli­ca per què Es­pa­nya con­ti­nua en­cap­ça­lant les es­ta­dís­ti­ques eu­ro­pe­es d’aban­do­na­ment es­co­lar pre­ma­tur (els que dei­xen d’es­tu­di­ar un cop su­perat l’ESO): un 19%, quan a Fran­ça és del9% i a pocs pa­ï­sos su­pera el 11% (Por­tu­gal i Ità­lia). Men­tre hi ha­gi em­pre­sa­ris àvids d’aques­ta me­na de tre­ba­lla­dors, els es­tu­di­ants aban­do­na­ran pre­ma­tu­ra­ment els es­tu­dis en més pro­por­ció que ar­reu d’Eu­ro­pa.

En­de­fi­ni­ti­va, con­ti­nu­em te­nint un pa­tró de crei­xe­ment amb­mas­sa sec­tors i mas­sa em­pre­ses per als quals la qua­li­fi­ca­ció i la pro­duc­ti­vi­tat im­por­ten poc per­què el que comp­ta és pa­gar poc.

En­con­clu­sió, les xi­fres de l’EPA te­nen un as­pec­te molt po­si­tiu, pe­rò tam­bé pre­sen­ten mas­sa as­pec­tes in­qui­e­tants. El nos­tre mer­cat la­bo­ral con­ti­nua malalt, pe­rò no per man­ca de fle­xi­bi­li­tat, que és l’ob­ses­sió de molts, si­nó per­què és el re­flex d’un mo­del pro­duc­tiu que as­pi­ra a poc, se­gu­ra­ment per­què com­pe­teix per preu. Aa­quest mo­del pro­duc­tiu li con­ve­nen es­tí­muls per mi­llo­rar. Fa­ci­li­tar-li l’ac­cés en abun­dàn­cia.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.