La ra­ma­de­ria ex­ten­si­va bus­ca fór­mu­les sos­te­ni­bles per créi­xer

El mo­del in­ten­siu és al lí­mit del seu crei­xe­ment, i el sec­tor s’obre a no­ves fór­mu­les més sos­te­ni­bles

La Vanguardia (Català) - Diners - - PORTADA - Lo­re­na Far­ràs Pé­rez

A les co­mar­ques de mun­ta­nya és ha­bi­tu­al veu­re ani­mals pas­tu­rant. Són ma­jo­ri­tà­ri­a­ment va­ques i ove­lles, pe­rò tam­bé hi ha ca­bres i ca­valls. Aquests ani­mals for­men part d’una ac­ti­vi­tat tra­di­ci­o­nal que els úl­tims anys es­tà gua­nyant pro­ta­go­nis­me. Les ra­ons d’aquest crei­xent in­terès per la ra­ma­de­ria ex­ten­si­va són di­ver­ses. Els ani­mals que pas­tu­ren lliu­re­ment ju­guen un pa­per molt im­por­tant en la con­ser­va­ció de la bi­o­di­ver­si­tat i del pai­sat­ge, con­tri­bu­ei­xen en la pre­ven­ció d’in­cen­dis i en la mi­ti­ga­ció del can­vi cli­mà­tic, i ge­ne­ren llocs de tre­ball en zo­nes de bai­xa ocu­pa­ció, ja que aju­den a fi­xar les per­so­nes al ter­ri­to­ri. A més, aquest ti­pus de ra­ma­de­ria és vis­ta amb més bons ulls en ma­tè­ria de benes­tar ani­mal.

Grà­ci­es a aques­ta sen­si­bi­li­tat més gran han co­men­çat a ger­mi­nar ini­ci­a­ti­ves i po­lí­ti­ques ac­ti­ves que re­co­nei­xen la se­va sin­gu­la­ri­tat, afa­vo­rei­xen la con­ser- va­ció i pro­mo­uen els seus efec­tes po­si­tius so­bre l’en­torn. Tot i ai­xò, no tot el bes­ti­ar pot ser cri­at de ma­ne­ra ex­ten­si­va. “El bes­ti­ar avi­a­ri i el por­cí és acon­se­lla­ble que si­gui en es­pais tan­cats per evi­tar pro­ble­mes sa­ni­ta­ris”, aler­ta San­ti Querol, res­pon­sa­ble del sec­tor ra­ma­der del sin­di­cat agra­ri Unió de Pa­ge­sos.

Tam­bé és una qües­tió de ter­ri­to­ri. “La ra­ma­de­ria ex­ten­si­va re­que­reix mol­ta su­per­fí­cie i se­ria del tot im­pos­si­ble man­te­nir l’ac­tu­al pro­duc­ció ra­ma­de­ra a Ca­ta­lu­nya si to­ta fos ex­ten­si­va”, as­se­nya­la F. Xavier Sans, pro­fes­sor del màs­ter d’Agri­cul­tu­ra Eco­lò­gi­ca de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lo­na (UB).

Can­vi de mo­del agro­a­li­men­ta­ri

Se­gons l’opinió del pro­fes­sor uni­ver­si­ta­ri, no es trac­ta que to­tes les ex­plo­ta­ci­ons ra­ma­de­res si­guin ex­ten­si­ves, si­nó de trans­for­mar el mo­del agro­a­li­men­ta­ri en el seu con­junt. “Ac­tu­al­ment la ra­ma­de­ria crea molts im­pac- tes ne­ga­tius que no es­tan re­co­llits en el preu dels ali­ments. Aques­ta si­tu­a­ció és fruit de vo­ler pro­duir mol­ta carn i di­ver­si­fi­ca­da i a un preu molt baix, per­què és el que de­ma­na el mer­cat. El mo­del no és sos­te­ni­ble”, ad­ver­teix Sans. L’ex­pert as­se­nya­la que l’ar­rel del pro­ble­ma és en l’ali­men­ta­ció: “Hau­rí­em de re­duir la in­ges­ta de carn i men­jar més frui­ta i ver­du­ra”. D’al­tra ban­da, vi­rar cap a un mo­del de menys pro­duc­ció tam­poc en­tra­ria en con­flic­te amb l’ali­men­ta­ció mun­di­al: “Una ter­ce­ra part dels ali­ments s’aca­ben ti­rant”, afir­ma Sans. “Hi ha ali­ments més que su­fi­ci­ents; el que hem de fer és pro­duir mi­llor”, con­clou el pro­fes­sor.

El re­pre­sen­tant d’Unió de Pa­ge­sos tam­bé as­se­nya­la que “Ca­ta­lu­nya té el ter­ri­to­ri que té i ja hi ha mol­tes ex­plo­ta­ci­ons in­ten­si­ves. Hem d’anar a bus­car un toc di­fe­ren­ci­al, un va­lor afe­git, amb ex­plo­ta­ci­ons fa­bri­ca­des amb fus­ta, per exem­ple”.

La ra­ma­de­ria eco­lò­gi­ca és un al­tre exem­ple de com el sec­tor bus­ca di­fe­ren­ci­ar-se amb una pro­duc­ció de més qua­li­tat. Tot i ai­xò, aques­ta ori­en­ta­ció pro­duc­ti­va tam­bé té els seus con­tres. “Es re­que­reix més es­pai, l’ali­men­ta­ció és més ca­ra i el crei­xe­ment de l’ani­mal­més lent, gai­re­bé el do­ble. Amés, la re­con­ver­sió tam­bé és cos­to­sa, ja que es re­que­rei­xen no­ves in­fra­es­truc­tu­res”, re­co­neix F. Xavier Sans. Com a con­tra­par­ti­da, l’ex­pert afir­ma que s’ob­té una carn “més sa­lu­da­ble, tot i que més ca­ra”.

Tam­bé és ne­ces­sa­ri te­nir en comp­te que és un­mer­cat a l’al­ça, a cau­sa de la cons­ci­en­ci­a­ció més gran per part de la po­bla­ció so­bre els ali­ments que in­ge­reix. Per a les no­ves ex­plo­ta­ci­ons, cre­a­des des de ze­ro, la ra­ma­de­ria eco­lò­gi­ca sí que és una op­ció molt com­pe­ti­ti­va, ja que la prin­ci­pal bar­re­ra d’en­tra­da al món rural és la dis­po­ni­bi­li­tat de ter­ra, i aquest ti­pus de ra­ma­de­ria re­que­reix menys su­per­fí­cie.

“Hi ha ali­ments de so­bres; el que hem de fer és pro­duir mi­llor”

AGUSTÍ ENSESA

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.