Tri­ple can­vi de pa­ra­dig­ma

La Vanguardia (Català) - Diners - - INPUT - Xavier Fer­ràs De­gà de la fa­cul­tat d’Em­pre­sa de la Uni­ver­si­tat de Vic

Ca­da fi­nal d’any, el pre­si­dent xi­nès, Xi Jin­ping, di­ri­geix un dis­curs te­le­vi­sat a la na­ció. Gra­vat al seu des­patx, és cos­tum que els ex­perts en ge­o­po­lí­ti­ca ana­lit­zin quins lli­bres té a les pres­tat­ge­ri­es. Aquest any no va pas­sar in­ad­ver­tit el fet que dar­re­re seu apa­re­gues­sin dos su­per­ven­des re­cents so­bre in­tel·li­gèn­cia ar­ti­fi­ci­al, The­mas­ter

al­go­rithm i Li­fe in the smart la­ne. L’in­terès xi­nès per la in­tel·li­gèn­cia ar­ti­fi­ci­al va més en­llà de la lec­tu­ra: la cons­truc­ció d’un parc d’in­ves­ti­ga­ció a Pe­quín, amb una in­ver­sió de 2.000 mi­li­ons de dò­lars, és un pas en­da­vant en l’ob­jec­tiu de con­ver­tir la Xi­na en lí­der mun­di­al en in­tel·li­gèn­cia ar­ti­fi­ci­al cap al 2025. La Xi­na té un avan­tat­ge únic per do­mi­nar aques­ta tec­no­lo­gia: oce­ans de da­des pro­vi­nents de la se­va im­men­sa po­bla­ció. El con­trol de la in­tel·li­gèn­cia ar­ti­fi­ci­al es­tà pre­vist en la se­va am­bi­ci­o­sa es­tra­tè­gia d’in­no­va­ció na­ci­o­nal. Entre els seus plans de desen­vo­lu­pa­ment eco­nò­mic, el pa­ís del drac pre­tén, ex­plí­ci­ta­ment, pas­sar d’una “in­no­va­ti­on na­ti­on” cap al 2020 a una “in­no­va­ti­on le­a­der” el 2030 i a una “po­tèn­cia mun­di­al en in­no­va­ció ci­en­tí­fi­ca i tec­no­lò­gi­ca” el 2050. Ho acon­se­gui­ran molt abans. Les grans em­pre­ses di­gi­tals xi­ne­ses, com Bai­du, Ali­ba­ba i Ten­cent, es­tan fent es­for­ços ge­gan­tins en R+D, al ni­vell de Go­o­gle, Ama­zon o Fa­ce­bo­ok. I sis dels deu prin­ci­pals uni­corns ( start-ups més va­lo­ra­des del­món) ja són xi­ne­sos.

El con­cep­te de ter­cer món ha dei­xat de te­nir sen­tit. Avui la Xi­na, un pa­ís que el 1960 pa­tia fam, in­ver­teix en R+D més que la Unió Eu­ro­pea, i té grans clús­ters d’in­no­va­ció com el hub bi­o­far­ma­cèu­tic de Can­ton i la vall del si­li­ci de Shenz­hen, la se­go­na àrea del­món (des­prés de Tò­quio) en ge­ne­ra­ció de pa- tents. Un to­tal de 800 mi­li­ons de per­so­nes han sor­tit de la mi­sè­ria, i van di­rec­tes a li­de­rar el­món en in­dús­tria, ci­èn­cia i tec­no­lo­gia. Ca­da ve­ga­da­més pa­ï­sos en menys temps cre­uen la fron­te­ra del desen­vo­lu­pa­ment, su­peren l’era in­dus­tri­al i pre­nen po­si­ci­ons en l’economia del co­nei­xe­ment. Du­rant cen­te­nars d’anys, fins al des­per­tar in­dus­tri­al del 1750, el desen­vo­lu­pa­ment eco­nò­mic mun­di­al va ser pràc­ti­ca­ment ne­gli­gi­ble. Al segle XVIII unes quan­tes na­ci­ons van po­sar en mar­xa la re­vo­lu­ció in­dus­tri­al, co­sa que va ori­gi­nar un pro­cés sen­se com­pa­ra­ció de cre­a­ció de ri­que­sa que les va fer so­bre­sor­tir per so­bre de la res­ta. Al llarg dels 200 anys se­güents hi va ha­ver un pro­cés de di­ver­gèn­cia entre una pe­ti­ta elit de pa­ï­sos in­dus­tri­a­lit­zats i una gran mas­sa de pa­ï­sos po­bres. Vam néi­xer a Eu­ro­pa, afor­tu­nats, so­ta aquest mo­del, i ens pensem que és im­mu­ta­ble. Pe­rò avui aques­ta tendència di­ver­gent s’ha in­ver­tit. Al llard dels úl­tims 50 anys, ca­da ve­ga­da­més pa­ï­sos han sal­tat la bar­re­ra del desen­vo­lu­pa­ment per afe­gir-se a la lli­ga de les eco­no­mi­es avan­ça­des. La glo­ba­lit­za­ció, la di­gi­ta­lit­za­ció i la in­no­va­ció tec­no­lò­gi­ca es­tan cre­ant un tri­ple can­vi de pa­ra­dig­ma a cau­sa de la su­per­po­si­ció de tres fac­tors. El pri­mer és la con­ver­gèn­cia glo­bal cap a un es­tàn­dard eco­nò­mic únic, a què es van afe­gint pa­ï­sos emer­gents. El se­gon, l’apa­ri­ció d’una no­va di­nà­mi­ca de desi­gual­tat, que abans era ho­rit­zon­tal (desi­gual­tat entre pa­ï­sos) i ara en la­me­su­ra que es re­du­eix es con­ver­teix en ver­ti­cal (dins dels pa­ï­sos). El ter­cer fac­tor, con­cep­tu­a­lit­zat pel pro­fes­sor Bri­an Art­hur, de Stan­ford, és el pas d’una economia in­dus­tri­al (en què el rep­te era per­fec­ci­o­nar la com­pe­ti­ti­vi­tat, la pro­duc­ti­vi­tat i l’efi­ci­èn­cia) a una economia del co­nei­xe­ment, di­gi­ta­lit­za­da i vir­tu­a­lit­za­da. A me­su­ra que les em­pre­ses in­cre­men­ten la se­va in­ten­si­tat di­gi­tal, més i més parts d’aques­tes com­pa­nyi­es es vir­tu­a­lit­zen. La tec­no­lo­gia crea una “se­go­na economia” di­gi­tal, ca­da ve­ga­da més pro­duc­ti­va i au­tò­no­ma. Se­gons Art­hur, es­tem pas­sant de l’era pro­duc­ti­va a l’era dis­tri­bu­ti­va, en què la pro­duc­ció dei­xa de ser un pro­ble­ma tèc­nic i el rep­te pas­sa a ser la cor­rec­ta dis­tri­bu­ció de la im­men­sa ri­que­sa cre­a­da.

La tec­no­lo­gia ca­da ve­ga­da ofe­reix més so­lu­ci­ons als pro­ble­mes hu­mans. Es­tem en el mi­llor dels mo­ments, en el mi­llor dels­mons pos­si­bles. Els in­di­ca­dors de desen­vo­lu­pa­ment són ex­tra­or­di­na­ris, en ter­mes de cai­gu­da de la mor­ta­li­tat in­fan­til, ex­ten­sió de les de­mo­crà­ci­es, sa­ni­tat, al­fa­be­tit­za­ció del pla­ne­ta (el 85% de la po­bla­ci­ó­mun­di­al es­tà al­fa­be­tit­za­da) i er­ra­di­ca­ció de la pobresa ex­tre­ma. Es crea ri­que­sa a un rit­me mai no vist, mal­grat que no es dis­tri­bu­eix amb prou efi­ci­èn­cia: avui no­més vuit afor­tu­nats acu­mu­len la ma­tei­xa ri­que­sa que mit­ja hu­ma­ni­tat, en un rà­pid pro­cés de con­cen­tra­ció (el 2016 eren 62 per­so­nes les que te­ni­en el ma­teix pa­tri­mo­ni que els 3.600mi­li­ons de per­so­nes més po­bres). Tot i ai­xò, el pro­grés agre­gat és ex­tra­or­di­na­ri, i ho se­rà més amb més es­forç en R+D. La tec­no­lo­gia per­met ac­cés a re­cur­sos a una es­ca­la im­pen­sa­ble fins fa poc. N’hi ha prou de dir que co­brint un 1,2% de la su­per­fí­cie del Sà­ha­ra amb pla­ques so­lars d’úl­ti­ma ge­ne­ra­ció po­drí­em ali­men­tar d’elec­tri­ci­tat tot el pla­ne­ta.

La capa­ci­tat in­no­va­do­ra de­ter­mi­na el benes­tar de les na­ci­ons. Se­gons Blo­om­berg, els tres pa­ï­sos­més in­no­va­dors del món són Co­rea del Sud, Su­è­cia i Sin­ga­pur. Entre els deu pri­mers llocs ja no hi ha els Es­tats Units, amb una po­tèn­cia ci­en­tí­fi­ca i tec­no­lò­gi­ca que de­cau. Sis de les eco­no­mi­es­més in­no­va­do­res con­ti­nu­en sent eu­ro­pe­es: Su­è­cia, Ale­ma­nya, Su­ïs­sa, Fin­làn­dia, Di­na­mar­ca i França. Ir­lan­da i Àus­tria els tre­pit­gen els ta­lons. El mo­del eu­ro­peu re­neix, i con­ti­nua sent el més en­ve­ja­ble i equi­li­brat. I nos­al­tres? Som cons­ci­ents del can­vi de pa­ra­dig­ma? Es­tem aga­fant el tren de la re­vo­lu­ció tec­no­lò­gi­ca? Es­tic se­gur que els nos­tres lí­ders, com a la Xi­na, te­nen plans es­tra­tè­gics i ob­jec­tius clars de desen­vo­lu­pa­ment de la in­tel·li­gèn­cia ar­ti­fi­ci­al, d’ex­ten­sió de les ener­gi­es re­no­va­bles, d’im­puls a la di­gi­ta­lit­za­ció i de cre­a­ció de com­pe­ti­tius eco­sis­te­mes in­no­va­dors. Ai­xò es­pe­ro. En de­pe­nen les nos­tres pen­si­ons.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.