Per­ju­di­ci ge­ne­ral, cul­pa com­par­ti­da

La Vanguardia (Català) - Diners - - INPUT - Ra­mon Da­ví Na­var­ro

Per pri­me­ra ve­ga­da un re­cent es­tu­di de la Cam­bra de Co­merç de Bar­ce­lo­na i laUB­ha quan­ti­fi­cat l’im­pac­te ne­ga­tiu que com­por­ta per a l’economia en ge­ne­ral la ine­fi­ci­èn­cia del sis­te­ma ju­di­ci­al d’exe­cu­ció de sen­tèn­ci­es. Els re­sul­tats ana­lit­zats són de­mo­li­dors i po­sen ne­gre so­bre blanc la re­a­li­tat a què ens en­fron­tem, dia a dia, els ope­ra­dors ju­rí­dics que tre­ba­llem en aquest sec­tor ju­di­ci­al.

Que la jus­tí­cia es­pa­nyo­la és len­ta és un axi­o­ma la­men­ta­ble­ment con­so­li­dat des de temps im­me­mo­ri­als, i ara, grà­ci­es a aquest im­pe­ca­ble es­tu­di, sa­bem que, amés, aques­ta len­ti­tud com­por­ta greus per­ju­di­cis eco­nò­mics per a una economia a la qual no l’aju­da gens que tants­mi­li­ons d’eu­ros es­ti­guin pen­dents de re­so­lu­ció en lli­galls ju­di­ci­als du­rant més de 600 di­es i que des­prés d’aquest llar­guís­sim ca­mí no­més es re­cu­pe­ri un22% de l’exe­cu­tat.

Pe­rò to­ta la cul­pa d’aquest en­dè­mic des­ga­vell és no­més de l’or­ga­nit­za­ció ju­di­ci­al, de les se­ves con­fu­ses lleis i de la in­su­fi­ci­èn­cia de mit­jans tèc­nics i hu­mans? El més fà­cil és pen­sar que aquests fets són de­fi­ni­tius per a la con­se­cu­ció d’aquests pès­sims re­sul­tats, per­què és in­ne­ga­ble que el sis­te­ma fa­lla en si ma­teix, pe­rò fins i tot mi­llo­rant en re­cur­sos i re­for­mant el cos le­gis­la­tiu, molt pro­ba­ble­ment con­ti­nu­a­rí­em ob­te­nint uns re­sul­tats allu­nyats dels que s’acon­se­guei­xen en pa­ï­sos amb­sis­te­mes ju­di­ci­als més àgils, pe­rò es­pe­ci­al­ment i so­bre­tot, amb­so­ci­e­tats que no te­nen per cos­tum in­ci­dir en l’in­com­pli­ment de les se­ves regles co­mu­ni­tà­ri­es. I aquest és, des del­meu­punt de vis­ta, el prin­ci­pal hàn­di­cap per acon­se­guir mi­llo­rar les rà­ti­os de re­cu­pe­ra­ció dels deu­tes, per­què fal­ta, abans que res, més ri­gor en el com­pli­ment per­so­nal de les obli­ga­ci­ons i que la ma­tei­xa so­ci­e­tat cen­su­ri, sen­se am­bi­güi­tats, els com­por­ta­ments d’aquells que in­com­plei­xen els seus com­pro­mi­sos le­gals. Si a ai­xò hi afe­gim l’er­ror mo­nu­men­tal al qual in­cor­ren so­vint molts lí­ders po­lí­tics i d’opinió res­pec­te al fet de pen­sar que exi­gint el com­pli­ment del pa­ga­ment dels deu­tes es de­fen­sen els in­teres­sos dels més po­de­ro­sos, ja te­nim el cal­do de cul­tiu pro­pi­ci per a la de­ma­gò­gia i, no po­dria ser d’una al­tra ma­ne­ra, per­què aca­bi sor­tint molt ba­rat in­com­plir les obli­ga­ci­ons.

Per tant ne­ces­si­tem un can­vi ra­di­cal de sis­te­ma, pe­rò tam­bé fa­rà fal­ta un can­vi cul­tu­ral en pro­fun­di­tat. Per al pri­mer, cal­drà la fer­ma vo­lun­tat dels po­ders exe­cu­tiu, le­gis­la­tiu i ju­di­ci­al, pe­rò per al se­gon se­rà im­pres­cin­di­ble ex­pli­car­molt bé a la ciu­ta­da­nia que l’in­com­pli­ment de les obli­ga­ci­ons atemp­ta con­tra l’in­terès ge­ne­ral i ens aca­ba em­po­brint. Co­men­cem­pel més ob­vi, per allò que sa­bem que pot i s’ha de re­for­mu­lar i pot­ser am­bai­xò la so­ci­e­tat re­brà un mis­sat­ge con­tun­dent i dis­su­a­siu que fo­ra­gi­ti de­ter­mi­na­des con­duc­tes que ens aca­ben per­ju­di­cant tots.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.