Pe­tro­li i ti­pus d’in­terès

Nou de ca­da deu exe­cu­tius de Re­cur­sos Hu­mans exa­mi­nen les xar­xes so­ci­als dels can­di­dats

La Vanguardia (Català) - Diners - - INPUT - Jesús Sánc­hez Quiño­nes

Se­gons un es­tu­di fet per Har­ris Poll, apro­xi­ma­da­ment el 75% de les em­pre­ses fa ser­vir les xar­xes so­ci­als per fil­trar els can­di­dats que op­ten a un lloc de tre­ball i més del 70% ha de­ci­dit no con­trac­tar al­gú ba­sant-se en el que hi ha tro­bat. La nos­tra pet­ja­da so­ci­al diu molt de la nos­tra per­so­na­li­tat i el nos­tre po­ten­ci­al com a em­ple­ats. Una pre­sèn­cia on­li­ne de­ce­be­do­ra pot ti­rar en­lai­re les pos­si­bi­li­tats que tin­guemd'acon­se­guir la fei­na que an­he­lem.

La pet­ja­da di­gi­tal.

Tant si es­tem pen­sant a can­vi­ar de fei­na com si ens vo­lem po­si­ci­o­nar com a pro­fes­si­o­nals com­pe­tents, con­vé que ens as­se­gu­rem que la nos­tra imat­ge­di­gi­tal­trans­me­tel­mis­sat­ge­que vo­lem co­mu­ni­car, es­pe­ci­al­ment ara que la in­tel·li­gèn­cia ar­ti­fi­ci­al co­men­ça a ser una part im­por­tant dels pro­ces­sos de se­lec­ció. “Els pro­fes­si­o­nals ja es­tan de­ci­dint si ens con­trac­ten o no te­nint en comp­te la nos­tra re­pu­ta­ció on­li­ne, pe­rò, ca­da ve­ga­da més, se­ran les mà­qui­nes les que s'en­car­re­ga­ran de fer aques­ta fei­na, i elles no ne­ces­si­ta­ran ava­lu­ar els ma­ti­sos de la nos­tra tra­jec­tò­ria pro­fes­si­o­nal”, de­cla­raMic­ha­el Fer­tik, pro­fes­sor de laU­ni­ver­si­tat deHar­vard i fun­da­dor de Re­pu­ta­ti­on.com. La pet­ja­da di­gi­tal es fa ser­vir per de­ci­dir la nos­tra ocu­pa­bi­li­tat.

As­se­gu­rem-nos que la imat­ge que pro­jec­tem of­fli­ne i on­li­ne són co­he­rents.

Co­men­cem per te­cle­jar el nos­tre nom a Go­o­gle i veu­re què hi surt. Si tro­bem al­gu­na co­sa que no ens agra­da, eli­mi­nem-la. Tot i que­man­tin­guem per­fils di­fe­rents per a la nos­tra vida per­so­nal i pro­fes­si­o­nal, hi ha ei­nes capa­ces d'apa­re­llar-los. En cas de dub­te, ocul­tem el per­fil que no­més vul­guem com­par­tir amb els amics i no obli­dem­que, fins i tot si te­nim les op­ci­ons de pri­va­de­sa ben con­fi­gu­ra­des, certs brokers de da­des po­den ac­ce­dir a la nos­tra in­for­ma­ció. Si som un ar­qui­tec­te a qui li agra­da l'ar­qui­tec­tu­ra ci­vil, as­se­gu­rem-nos de fer-ho evi­dent a les xar­xes so­ci­als. Per­què la in­for­ma­ció que con­tro­lem si­gui la pri­me­ra que surt qu­an se'ns bus­ca a Go­o­gle, de­fi­nim el nos­tre usu­a­ri co­ma twit­ter.com/nom­cognom­cognom, per exem­ple. Pu­bli­car so­bre as­sump­tes con­tro­ver­tits.

Qual­se­vol co­men­ta­ri pú­blic so­bre te­mes que ge­ne­rin con­tro­vèr­sia o tin­guin una al­ta càr­re­ga emo­ci­o­nal és un risc in­ne­ces­sa­ri. Si­gui qui­na si­gui la nos­tra opi­nió so­bre el ma­tri­mo­ni gai o la in­de­pen­dèn­cia de Ca­ta­lu­nya, és­mi­llor re­ser­var-la­per a les­xer­ra­des amb els amics. Es­tu­dis fets als Es­tats Units in­di­quen que la ma­jo­ria de pro­fes­si­o­nals de Re­cur­sos Hu­mans va­lo­ren ne­ga­ti­va­ment un can­di­dat que do­ni su­port a un par­tit­po­lí­tic amb el qual no es­tan d'acord. Les xar­xes so­ci­als tam­poc­no són el lloc ido­ni per ai­re­jar les des­a­vi­nen­ces amb la nos­tra cu­nya­da o la nos­tra ex­pa­re­lla.

A les xar­xes el con­tin­gut no­mor mai.

Tot i que­mol­ta gent es pen­sa que sem­pre és a temps d'eli­mi­nar un co­men­ta­ri ofen­siu o del qual es pe­ne­deix pas­sa­da l'eu­fò­ria, s'equi­vo­ca. Qual­se­vol co­men­ta­ri és sus- cep­ti­ble­de­re­a­pa­rèi­xer enel pit­jor mo­ment. Si no vo­lem­que el pas­sat ens per­se­guei­xi, no pu­bli­quem­res del qual ens pu­guem pe­ne­dir.

Par­lar de les ofer­tes de fei­na que hem re­but o de les en­tre­vis­tes que hem fet.

Tant se val si ens pen­sem que una en­tre­vis­ta ens ha anat molt bé, o les ga­nes que tin­guem de co­men­çar en una em­pre­sa no­va, val­més evi­tar fer de­cla­ra­ci­ons pú­bli­ques d'aquest tema fins que no tin­gue­mu­na ofer­ta segura i el con­trac­te sig­nat. Po­dem en­vi­ar un cor­reu a l'em­pre­sa agraint-li l'in­terès i re­a­fir­mant el nos­tre desig de tre­ba­llar-hi, pe­rò no ho fe­ma les xar­xes so­ci­als.

Par­lar mala­ment del cap, els com­panys de fei­na o els cli­ents.

Pu­bli­car co­men­ta­ris ne­ga­tius de qual­se­vol d'aquests grups es con­si­de­raun­se­nyal d'aler­ta i una fal­ta­de pro­fes­si­o­na­li­tat. Pot­ser tre­ba­llem per a un in­com­pe­tent, pe­rò que que­di en­tre nos­al­tres i la nos­tra fa­mí­lia. Se­gons Ju­lio Sa­lla­rés, cap de Re­cur­sos Hu­mans amb més de quin­ze anys d'ex­pe­ri­èn­cia: “És in­ac­cep­ta­ble par­lar mala­ment dels caps i els cli­ents; en pú­blic, re­pre­sen­tem la nos­tra com­pa­nyia i el que pu­bli­quem se'n con­si­de­ra un re­flex”.

Pu­bli­car en ho­ra­ri de fei­na o qu­an es­tem­ma­lalts.

No per ob­vi dei­xa de ser un er­ror co­mú. Tot el que pu­bli­que­més sus­cep­ti­ble que ho ve­gi el nos­tre su­pe­ri­or i aquell com­pany de fei­na amb­qui te­ni­mu­na re­la­ció poc cor­di­al. El nos­tre ren­di­ment pot­ser no és òp­tim a les qua­tre de la tar­da, pe­rò a ulls de tot­ho­mes­tem tre­ba­llant, i no pas tui­te­jant. Qu­an pu­bli­quem en ho­ra­ri laboral cor­re­mel risc d'apa­rèi­xer co­mal­gú poc pro­duc­tiu i amb una capa­ci­tat d'aten­ció qües­ti­o­na­ble.

Prou sel­fi­es.

De la ma­teix ma­ne­ra, la pu­bli­ca­ció ex­ces­si­va desel­fi­es exer­ceix un efec­te ne­ga­tiu en la nos­tra imat­ge pú­bli­ca. La idea que trans­me­te­més la d'al­gú­nar­ci­sis­ta i am­bu­ne­go exa­ge­rat. Unem­ple­at que no se­rà capaç de tre­ba­llar en equip, es vol­drà en­dur tot el pro­ta­go­nis­me i atri­buir-se tot el mè­rit.

Fer os­ten­ta­ció de béns.

Un 20% dels exe­cu­tius de Re­cur­sos Hu­mans va ad­me­tre, a l'es­tu­di Re

crui­ter Na­ti­on Re­port 2017 de Job­vi­te, que es for­ma una opi­nió ne­ga­ti­va dels can­di­dats que fan os­ten­ta­ció de béns per­so­nals a les xar­xes so­ci­als. Més val que fem ser­vir aques­tes pla­ta­for­mes per re­fer­mar la nos­tra cre­di­bi­li­tat en ma­tè­ri­es re­lle­vants per al lloc al qual as­pi­rem.

Com­prar se­gui­dors.

S'ha d'evi­tar cau­re en aques­ta temp­ta­ció per sem­blar més in­flu­ents del que som. Hi ha ei­nes que de­tec­ten quants se­gui­dors fal­sos te­nim. Que se'ns en­xam­pi men­tint en ai­xò ens dei­xa en molt mala po­si­ció i és la ma­ne­ra més rà­pi­da que se'ns con­si­de­ri al­gú poc fi­a­ble. Del que es trac­ta a les xar­xes so­ci­als no és tant de quan­ti­tat, si­nó d'es­ta­blir con­tac­te amb per­so­nes que pu­guin afe­gir va­lor al nos­tre per­fil. Per acon­se­guir-ho hem d'in­terac­tu­ar. Par­ti­ci­pe­men grups re­la­ci­o­nats amb el nos­tre sec­tor i po­sem-nos en con­tac­te amb els in­di­vi­dus que ad­mi­rem. “Les em­pre­ses va­lo­ren els teus con­tac­tes, de ve­ga­des fins i tot t'ofe­rei­xen una opor­tu­ni­tat com a con­se­qüèn­cia de les per­so­nes amb qui es­tàs con­nec­tat dins del sec­tor”, de­cla­ra Ni­co­leWi­lli­ams, con­sul­to­ra laboral de Linke­dIn.

Ser un fan­tas­ma di­gi­tal.

Els qui es pen­sen que no els afec­ta res de tot ai­xò per­què no te­nen xar­xes so­ci­als hau­ri­en de re­con­si­de­rar la se­va de­ci­sió. No exis­tir a les xar­xes, o te­nir-hi una pre­sèn­cia molt li­mi­ta­da, es con­si­de­ra sos­pi­tós i ens pot per­ju­di­car a l'ho­ra d'acon­se­guir una no­va fei­na. Tal com­pas­sa amb gai­re­bé tot, el pro­ble­ma no són aques­tes pla­ta­for­mes, si­nó l'ús que en fem. Fem­les ser­vir­co­mel­que­són, una­ei­na que ens pot do­nar un avan­tat­ge com­pe­ti­tiu. Les em­pre­ses vo­len veu­re les nos­tres qua­li­tats i con­trac­ten in­di­vi­dus que els fa­cin que­dar bé. Pren­guem el con­trol de la nos­tra pre­sèn­cia on­li­ne i cons­tru­ïm la mar­ca per­so­nal que vo­lem pro­jec­tar.

No exis­tir a les xar­xes so­ci­als, o te­nir-hi una pre­sèn­cia molt li­mi­ta­da, es con­si­de­ra sos­pi­tós i tam­bé ens pot per­ju­di­car qu­an bus­quem fei­na

GETTY IMAGES

Els qui s'es­for­cin a op­ti­mit­zar la se­va re­pu­ta­ció on­li­ne te­nen més pos­si­bi­li­tats de ser re­com­pen­sats amb no­ves opor­tu­ni­tats.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.