Psi­co­lo­gia de ca­si­no

Dan Ari­ely i Jeff Kreis­ler exa­mi­nen les tram­pes que ens fem qu­an pre­nem de­ci­si­ons eco­nò­mi­ques

La Vanguardia (Català) - Diners - - LLIBRES - Jus­to Bar­ran­co

Mal­grat­que­tot­hom­hi­pen­sa­molt, les males de­ci­si­ons en re­la­ci­ó­amb els di­ners són un dels se­gells dis­tin­tius de la hu­ma­ni­tat. I les lli­çons d’al­fa­be­tit­za­ció fi­nan­ce­ra ten­dei­xen a obli­dar-se amb ra­pi­de­sa­iel­se­uim­pac­te­a­llarg­ter­mi­ni en les nos­tres de­ci­si­ons és poc, as­se­gu­ren els au­tors de Las tram­pas del di­ne­ro, Jeff Kreis­ler iDanA­ri­ely, pro­fes­sord’eco­no­mi­a­de­la­con­duc­ta en cap del grup d’in­ves­ti­ga­ció eRa­ti­o­na­lity al MIT de Mas­sac­hu­setts ja cone­gut per un al­tre tí­tol si­mi­lar apa­re­gut fa una dè­ca­da: Las­tram­pas­del­de­seo. Es trac­ta d’un lli­bre en què Ari­ely mos­tra­va que som pre­dic­ti­ble­ment ir­ra­ci­o­nals. I que en les nos­tres de­ci­si­ons hi in­flu­ei­xen ele­ments tan apa­rent­ment in­no­cus com mos­trar­nos els deu ma­na­ments –se­rem més ho­nes­tos– o imat­ges de di­ners, que fan que la gent si­gui­més pro­pen­sa a ro­bar o a men­tir.

Les emo­ci­ons, les nor­mes so­ci­als, els hà­bits, les pro­pi­e­tats que pos­se­ïm, l’ex­cés de con­fi­an­ça, la mà­gia del llen­guat­ge, els es­quers en els preus o fins i tot les nos­tres ex­pec­ta­ti­ves so­bre una co­sa –si pen­sem­que­se­rà bo, en­ge­ne­ral re­sul­ta­rà bo, i al re­vés– con­di­ci­o­nen les nos­tres de­ci­si­ons eco­nò­mi­ques molt més en­llà del que és ra­ci­o­nal. De­fet, as­se­gu­ra­va, l’ofer­ta i la de­man­da no són va­ri­a­bles in­de­pen­dents, per­què­hi­ha­preusd’an­co­rat­ge –un al­tre ter­me clau– que pro­vo­quen que hi ha­gi un de­ter­mi­nat ni­vell de preus a la­ment del con­su­mi­dor a l’ho­ra de de­ci­dir.

I aquests en­se­nya­ments i d’al­tres d’acu­mu­lats aquests anys els su­men ara els au­tors per mos­trar els er­rors més co­muns que co­me­tem en re­la­ció amb els di­ners... i per què. I com hau­rí­em de pen­sar aquell­ma­teix cas de ma­ne­ra ra­ci­o­nal. Per exem­ple, en un ca­si­no, un­lloc­que­ha­per­fec­ci­o­nat l’art­de se­pa­rar-nos dels nos­tres di­ners. Des­de­les­be­gu­de­si­el­pàr­quing­de franc­del­ca­si­no, que­s­em­pre­es­pa­guen d’una al­tra ma­ne­ra, fins a la temp­ta­ció de les apos­tes: la di­fi­cul­tat de l’au­to­con­trol en­mig d’un am­bi­ent que crea unes ex­pec­ta­ti­ves de ser el Ja­mes Bond ma­teix. Es­clar que com que es pa­ga amb fit­xes­de­plàs­tic–co­ma la­vi­da di­à­ri­a­amb­tar­ge­tes­de­crè­dit– el­do­lor ésin­fe­ri­or... itot­sem­blaun­joc. Per no par­lar del pro­ble­ma tru­cat comp­tes­men­tals, que­fan­que­gent amo­ï­na­da eco­nò­mi­ca­ment i que es­tal­via enel ca­fè del­ma­tí­va­gi allà a ju­gar: el ca­fè for­ma part del comp­te men­tal des­pe­ses di­à­ri­es, i in­cons­ci­ent­ment el ca­si­no és part d’un fons d’en­tre­te­ni­ment. Amé­sa més, els dò­lars d’un ca­fè a l’Star­bucks po­den sem­blar mas­sa com­pa­rat­samb­pre­pa­rar-lo a ca­sa, i en can­vi cinc dò­lars de pro­pi­na al ca­si­no sem­blen pocs en re­la­ció amb el que s’es­tà ju­gant a la ru­le­ta.

I el món, as­se­nya­len els au­tors –que re­pas­sen con­cep­tes com el cost d’opor­tu­ni­tat o com­cal­cu­lem el va­lor de for­mes que te­nen poc a veu­re amb el va­lor re­al–, s’as­sem­bla molt més a un ca­si­no del que es­tem dis­po­sats a re­co­nèi­xer, as­se­nya­len els au­tors: al cap i a la fi, els EUA han ele­git el pro­pi­e­ta­ri d’un ca­si­no com a pre­si­dent. Per evi­tar-ho, el pri­mer pas, di­uen, és sa­ber com s’apro­fi­ten els ve­ne­dors de la nos­tra psi­co­lo­gia.

Una imat­ge de di­ners o dels deu ma­na­ments pot can­vi­ar les nos­tres de­ci­si­ons

TOBIASJO / GETTY IMAGES

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.