Li­de­rat­ge tec­no­lò­gic i po­lí­ti­ca

La Vanguardia (Català) - Diners - - INPUT - Xa­vi­er Fer­ràs

Fa pocs di­es el pre­si­dent Ma­cron va pre­sen­tar a l’Eli­si el pla na­ci­o­nal d’In­tel·li­gèn­cia Ar­ti­fi­ci­al per a Fran­ça. Poc des­prés va con­ce­dir una ex­ten­sa en­tre­vis­ta a la re­vis­ta Wi­red, on va ex­pli­car-ne els de­talls. Ma­cron va mos­trar un pro­fund co­nei­xe­ment del te­ma. “La gran re­vo­lu­ció tec­no­lò­gi­ca que es­tem ex­pe­ri­men­tant és, de fet, una re­vo­lu­ció po­lí­ti­ca”, va dir. El can­vi tec­no­lò­gic trans­for­ma­rà la ma­ne­ra com con­su­mim, tre­ba­llem, apre­nem, ens des­pla­cem, ens re­la­ci­o­nem i, en de­fi­ni­ti­va, vi­vim. Pocs po­lí­tics s’ado­nen de la di­men­sió del rep­te i de les opor­tu­ni­tats que es pre­sen­ten. Fran­ça ha llan­çat un New De­al en to­ta re­gla per con­ver­tir-se en hub in­ter­na­ci­o­nal en in­tel·li­gèn­cia ar­ti­fi­ci­al. “Vull que el meu pa­ís li­de­ri la no­va re­vo­lu­ció, des d’una pers­pec­ti­va mul­ti­dis­ci­pli­nà­ria, cre­uant ma­te­mà­ti­ques, ci­èn­ci­es so­ci­als, tec­no­lo­gia i fi­lo­so­fia”. A Pa­rís s’han co­men­çat a con­cen­trar cen­tres d’R+D de Go­o­gle, Fa­ce­bo­ok, Fu­jit­su, Sam­sung, IBM o De­epMind. Ma­cron s’afe­geix a una ge­ne­ra­ció de lí­ders que han en­tès el pa­per de la tec­no­lo­gia com a font de pros­pe­ri­tat i han pro­po­sat ini­ci­a­ti­ves per ge­ne­rar va­lor tec­no­lò­gic nou. Va co­men­çar Án­ge­la Merkel, que en ple­na cri­si fi­nan­ce­ra va im­pul­sar po­tents po­lí­ti­ques con­tra­cí­cli­ques d’R+D. D’aques­tes en va sor­gir el pa­ra­dig­ma In­dús­tria 4.0, un ter­me en­cu­nyat pel go­vern ale­many ma­teix. I Ale­ma­nya va sor­tir de la cri­si in­ver­tint un 20% més en R+D. Oba­ma es va ins­pi­rar en les pro­pos­tes de Merkel per des­ple­gar el seu Ad­van­ced Ma­nu­fac­tu­ring Pro­gram, a imi­ta­ció dels cen­tres tec­no­lò­gics Fraun­ho­fer, i abans d’aban­do­nar la pre­si­dèn­cia va or­ga­nit­zar una con­fe- rèn­cia na­ci­o­nal (Fron­ti­ers) que va dei­xar un pla es­tra­tè­gic na­ci­o­nal (Ar­ti­fi­ci­al In­te­lli­gen­ce, Au­to­ma­ti­on and the Eco­nomy). The­re­sa May (Reg­ne Unit) ha mos­trat sen­si­bi­li­tat per re­for­çar la com­pe­ti­ti­vi­tat in­dus­tri­al del seu pa­ís: “Si vo­lem in­cre­men­tar la nos­tra pros­pe­ri­tat i com­par­tir-la amb més po­bla­ció, si vo­lem sa­la­ris més bons i més opor­tu­ni­tats per als nos­tres jo­ves, hem d’in­cre­men­tar la nos­tra pro­duc­ti­vi­tat. Ai­xò sig­ni­fi­ca no no­més in­ver­tir més en R+D, si­nó as­se­gu­rar que aques­ta in­ver­sió és in­tel·li­gent”. Ji Xin­ping, el pre­si­dent xi­nès, ha des­ple­gat plans na­ci­o­nals d’innovació i di­gi­ta­lit­za­ció. Avui l’em­pre­sa xi­ne­sa de re­co­nei­xe­ment fa­ci­al Sen­seTi­me, va­lo­ra­da en 3.600 mi­li­ons de dò­lars, és la més ri­ca del món en in­tel·li­gèn­cia ar­ti­fi­ci­al. Abun­den els li­de­rat­ges po­lí­tics que adop­ten la innovació com a em­ble­ma dels seus man­dats. Àus­tria és la no­va ga­se­la eu­ro­pea, i ja se si­tua en un 3% d’in­ver­sió en I+D/PIB. I fins i tot Por­tu­gal des­pun­ta i sem­bla que segueix l’em­prem­ta del ti­gre cel­ta, Ir­lan­da. Als fò­rums d’in­ver­sió pro­li­fe­ren les start

ups por­tu­gue­ses. El do­mi­ni de l’an­glès sor­prèn en­tre els jo­ves por­tu­gue­sos. I al març, Por­tu­gal es va ali­men­tar ín­te­gra­ment d’ener­gi­es re­no­va­bles.

Tris­ta­ment, l’R+D a Es­pa­nya no té qui l’es­cri­gui. Societat ci­vil i agents so­ci­als, pre­o­cu­pats pel man­te­ni­ment dels pas­sius (Es­tat de benes­tar i pen­si­ons), sem­bla que han re­nun­ci­at a ar­ti­cu­lar un dis­curs sò­lid de cons­truc­ció d’ac­tius (can­vi del mo­del pro­duc­tiu). Els go­verns li­be­rals o con­ser­va­dors con­ti­nu­en pen­sant que la mi­llor po­lí­ti­ca in­dus­tri­al és la que no exis­teix. Els so­ci­al­de­mò­cra­tes i d’es­quer­ra se cen­tren en l’òp­ti­ma dis­tri­bu­ció de la ri­que­sa, i obli­den que abans cal cre­ar-la, en un món que com­pe­teix in­ten­sa­ment en tec­no­lo­gia. En­mig del no-res apa­rei­xen in­con­ne­xos i in­fra­do­tats pro­gra­mes de su­port a l’R+D, sen­se re­lat es­tra­tè­gic. En un mo­ment en què el pa­per de l’Es­tat és de­ter­mi­nant per cre­ar eco­sis­te­mes tec­no­lò­gics com­pe­ti­tius, l’es­forç pú­blic pres­su­pos­tat en R+D a Es­pa­nya és no­més d’un 55% del del 2009. I d’aquest no­més se n’exe­cu­ta un 30%. In­ves­ti­ga­dors i em­pre­ses re­nun­ci­en a ac­ce­dir a fons sen­se sen­tit fi­nan­cer o amb gran com­ple­xi­tat bu­ro­crà­ti­ca. L’es­forç re­al en R+D de l’Es­tat és avui d’un 15% del pres­su­pos­tat el 2009. Enrere que­den pro­gra­mes com els enyo­rats Ce­nit (Con­sor­cis Es­tra­tè­gics Na­ci­o­nals d’Innovació Tèc­ni­ca), grans pro­jec­tes trac­tors, a la fron­te­ra tec­no­lò­gi­ca, fi­nan­çats per l’Es­tat, que van ca­ta­pul­tar l’R+D es­pa­nyo­la du­rant el seu bre­vís­sim temps de vi­da, abans de la cri­si. A Ca­ta­lu­nya, con­ti­nu­em amb un mo­del in­com­plet: men­tre s’han man­tin­gut dig­na­ment els pres­su­pos­tos d’in­ves­ti­ga­ció pú­bli­ca, no ori­en­ta­da, han des­a­pa­re­gut pràc­ti­ca­ment els pro­gra­mes d’in­ves­ti­ga­ció in­dus­tri­al, ori­en­ta­da al desen­vo­lu­pa­ment de pro­duc­te i a la cre­a­ció d’ocu­pa­ció de qua­li­tat. Obli­dem l’úl­ti­ma mi­lla: fer que el co­nei­xe­ment ge­ne­rat ar­ri­bi a l’eco­no­mia. Per ai­xò, emer­geix una gran pa­ra­do­xa: uni­ver­si­tats i cen­tres d’in­ves­ti­ga­ció gua­nyen qua­li­tat ci­en­tí­fi­ca, men­tre que l’eco­no­mia perd in­ten­si­tat tec­no­lò­gi­ca. El sis­te­ma es­tà des­con­nec­tat. Avui la pros­pe­ri­tat ja no de­pèn de l’exis­tèn­cia de pous de pe­tro­li al sub­sol. Els nos­tres pous de pe­tro­li són el ta­lent i la tec­no­lo­gia que pu­guem acu­mu­lar i po­ten­ci­ar. En es­tra­tè­gia com­pe­ti­ti­va, no fer res és fer al­gu­na co­sa. L’im­mo­bi­lis­me és una de­ci­sió es­tra­tè­gi­ca im­plí­ci­ta, per omis­sió. Quan els grans lí­ders mun­di­als ela­bo­ren plans am­bi­ci­o­sos i des­ti­nen pres­su­pos­tos con­si­de­ra­bles, l’im­mo­bi­lis­me és le­tal.

Els go­verns han d’ac­tu­ar amb men­ta­li­tat de ca­pi­tal risc, in­ver­tint amb sen­tit es­tra­tè­gic en aquells camps del co­nei­xe­ment capa­ços d’en­for­tir l’eco­no­mia i de cre­ar nous avan­tat­ges com­pe­ti­tius glo­bals. Les for­ces po­lí­ti­ques que en­ten­guin que la tec­no­lo­gia tam­bé és un ac­tiu po­lí­tic, i si­guin capa­ços de plan­te­jar vi­si­ons il·lu­si­o­nants, i de pro­po­sar el dis­seny d’una no­va societat so­fis­ti­ca­da, sostenible, edu­ca­da, tec­ni­fi­ca­da i in­ten­si­va en co­nei­xe­ment, gua­nya­ran el ca­mí del fu­tur.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.