Per no per­dre’s en el ca­mí

La Vanguardia (Català) - Diners - - INPUT - Ro­bert Tor­na­bell

La his­tò­ria és una guia per no per­dre’ns en el la­be­rint dels can­vis. Fukuya­ma no ho va creu­re ai­xí i al seu lli­bre La fi de la His­tò­ria va es­criu­re que la guer­ra fre­da no es re­pe­ti­ria, una te­si que ara ens sor­prèn. En la inau­gu­ra­ció de les II Jor­na­des de Pa­la­fru­gell, el di­rec­tor de l’Obra So­ci­al de La Cai­xa, Jau­me Gi­ró, va re­cu­pe­rar el sen­tit his­tò­ric fent re­fe­rèn­cia a la mort a Port­bou, no lluny de Pa­la­fru­gell, del fi­lò­sof ale­many que fu­gia dels na­zis, Wal­ter Ben­ja­min. A la tom­ba del pen­sa­dor ens com­mou l’epi­ta­fi: “No hi ha cap do­cu­ment de la cul­tu­ra que no ho si­gui tam­bé de la bar­bà­rie”. Ell va anar sem­pre amb un “male­tí”, que el va acom­pa­nyar en la se­va di­às­po­ra a la re­cer­ca de la lli­ber­tat. Anys més tard, la fi­lò­so­fa tam­bé ju­e­va Han­nah Arendt, ar­ran del ju­di­ci d’un criminal na­zi, va pu­bli­car un ar­ti­cle a The New Yorker que va es­can­da­lit­zar mol­ta gent, per­què el sub­tí­tol era: La ba­na­li­tat del mal, i no per­què no li dol­gués en l’àni­ma l’Holocaust, si­nó per­què es va atre­vir a dir que la cau­sa del mal es­tà en la fal­ta de re­fle­xió i pot ser tam­bé la temp­ta­ció de les per­so­nes nor­mals.

Jau­me Gi­ró es di­ri­gia a l’au­di­èn­cia fent-se res­sò que els aven­ços tec­no­lò­gics en la ro­bò­ti­ca i la in­tel·li­gèn­cia ar­ti­fi­ci­al po­den obrir­nos nous mons i acon­se­guir més benes­tar so­ci­al, però si no re­fle­xi­o­nem i la societat no se’ls fa seus, com pre­tén l’Obra So­ci­al de La Cai­xa, po­drí­em cau­re en el pe­rill que no ar­ri­bin a tot­hom i molts que­din al mar­ge del pro­grés. Hem d’aju­dar els que són més vul­ne­ra­bles da­vant els can­vis. Les Jor­na­des Pa­la­fru­gell pre­te­nen po­sar a dis­po­si­ció de tot­hom les ei­nes del male­tí de Ben­ja­min per­què no per­dem el ca­mí. L’al­cal­de de Pa­la­fru­gell va de­ma­nar a Jau­me Gi­ró aques­tes ei­nes.

Josep Ra­mo­ne­da, fi­lò­sof i periodista, va res­pon­dre a la pre­gun­ta: “És pos­si­ble una societat equi­ta­ti­va en un món glo­ba­lit­zat i en cons­tant can­vi tec­no­lò­gic?”.

Per Ra­mo­ne­da, el 1968 va néi­xer una con­tra­cul­tu­ra que va con­tri­buir al fi­nal de la guer­ra del Vi­et­nam, però com pas­sa sem­pre amb les mu­ta­ci­ons el “grup de po­der” aca­ba gua­nyant (Ni­xon va gua­nyar les elec­ci­ons). El 1979 es va obrir pas el ne­o­li­be­ra­lis­me i el que sem­bla­va més sò­lid, el sis­te­ma so­vi­è­tic, es va es­fon­drar més tard, però la glo­ba­lit­za­ció i la cri­si del 2008 van cre­ar suc­ces­sius dese­qui­li­bris. Es va tren­car un equilibri que sem­bla­va in­vul­ne­ra­ble i els es­tats no van sa­ber fer front als mer­cats glo­bals. Les clas­ses mit­ja­nes van des­co­brir la se­va vul­ne­ra­bi­li­tat i una sè­rie de mo­vi­ment so­ci­als, pro­pi­ci­ats per l’aus­te­ri­tat i l’atur, van im­pul­sar to­ta me­na de mo­vi­ments po­pu­lis­tes. Eu­ro­pa no pot aban­do­nar ara la in­ti­mi­tat, la to­le­ràn­cia i una cer­ta idea trà­gi­ca, un sen­tit que Karl Marx no va te­nir.

Epi­ta­fi Wal­ter Ben­ja­min va es­criu­re: “No hi ha cap do­cu­ment de la cul­tu­ra que no ho si­gui tam­bé de la bar­bà­rie”

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.