El pes del deu­te

Mic­ha­el Hud­son ata­ca el pa­ra­si­tis­me fi­nan­cer que es­tà des­truint l’eco­no­mia i por­ta a l’aus­te­ri­tat

La Vanguardia (Català) - Diners - - LLIBRES - Jus­to Bar­ran­co

Fau n se­gle gai­re­bé tot­hom es­pe­ra­va que a me­su­ra que aug­men­tes­sin els ni­vells de pros­pe­ri­tat i els sa­la­ris la gent es­tal­vi­a­ri­a­mé­si tin­dria menys ne­ces­si­tat d’en­deu­tar­se. De fet, als anys tren­ta, Key­nes es­ta­va pre­o­cu­pat per si l’aug­ment de la pro­pen­sió a es­tal­vi­ar por­ta­va la gent a gas­tar menys en béns i ser­veis, amb la qual co­sa aug­men­ta­va l’atur. Tot i ai­xò, la re­a­li­tat ha es­tat una al­tra: cap al 2008 la ta­xa d’es­tal­vi in­tern als EUA va cau­re per so­ta de ze­ro. El pa­ís es­ta­va deses­tal­vi­ant, ja que el ca­mí cap a la clas­se mit­ja­na era ple de deu­tes, as­se­gu­ra Mi c ha el H u d son( Chi­ca­go ,1939), un eco­no­mis­ta que ha tre­ba­llat tant a la uni­ver­si­tat com as­ses­so­rant go­verns. I en tò­tems com el C has e Man­hat­tan Ban k, on va te­nir una fei­na pe­cu­li­ar: cal­cu­lar el vo­lum d’es­tal­vis de pro­ce­dèn­cia de­lic­ti­va que aca­ba­ven a Su­ïs­sa i al­tres caus per­què el De­par­ta­ment d’Es­tat va de­ma­nar als sei­xan­ta als grans bancs es­ta­blir fi­li­als al Ca­rib per atreu­re aquests di­ners i ai­xí en­for­tir el dò­lar.

Des de molt avi­at Hud­son –del qual es tra­du­eix ara el seu con­tun­den­tas­saig Ma­ta­ral­hu­és­ped, sub­ti­tu­lat Có­mo la deu­da y los pará­si­tos fi­nan­ci­e­ros des­truyen la eco­no­mía glo­bal– es va in­teres­sar per es­tu­di­ar la his­tò­ria uni­ver­sal del deu­te, els seus efec­tes i el seu per­dó ja des de Me­so­po­tà­mia. Mal­grat que l’in­di­vi­du­a­lis­me de l’es­co­la aus­trí­a­ca as­se­gu­ra­va­que­ja es co­bra­ven in­teres­sos al Pa­le­o­lí­tic quan els in­di­vi­dus pres­ta­ven bes- tia ro lla­vors, Hud­son va des­co­brir que els pri­mers i més cre­di­tors van se rels tem­ples i pa­laus de­la Me­so­po­tà­mia de l’ edat de bron­ze i no pas in­di­vi­dus pri­vats. Aques­ta pràc­ti­ca v apas­sa­ra Grè­cia i Ro­ma. I am­bels deu­tes crei­xents en mol­tes so­ci­e­tats an­ti­gues va apa­rèi­xer la se­va re­cur­rent can­cel·la­ció –no era tan di­fí­cil per­què es­ta­ven en mans dels go­ver­nants–, el ju­bi­leu, la res­tau­ra­ció de l’equi­li­bri per pre­ser­var l’es­ta­bi­li­tat so­ci­al: la pedra Ro­set­ta, apun­ta, ja es re­fe­reix a la tra­di­ció de l’am­nis­tia per als deu­tes, ai­xí­com­pe­rals pre­sos i els exi­li­ats.

I els eco­no­mis­tes clàs­sics, Smith, Ri­car­do i Stu­art Mill, van re­co­nèi­xer tam­bé la for­ça in­ca­pa­ci­tant del deu­te, mi­rant d’evi­tar la do­mi­na­ció ren­dis­ta, fi­nan­ce­ra, que es­tà as­fi­xi­ant, apun­ta, les eco­no­mi­es ac­tu­als i fen­tre­tro­ce­dir les de­mo­crà­ci­es a oli­gar­qui­es. Avui, de­nun­cia l’au­tor, en lloc de cre­ar com po­dri­en una sim­bi­o­si mú­tu­a­ment be­ne­fi­ci­o­sa amb l’eco­no­mia de la pro­duc­ció i el con­sum, les fi­nan­ces des­vi­en per en­grei­xar mo­no­po­lis i al­tres sec­tors d’ex­trac­ció de ren­des els in­gres­sos ne­ces­sa­ris per créi­xer. Se­gons la se­va opi­nió, les grans fi­nan­ces han re­em­pla­çat l’an­ti­ga aris­to­crà­cia ter­ra­ti­nent per­què a elles se’ls pa­ga la ren­da de la ter­ra en for­ma d’in­teres­sos hi­po­te­ca­ris. El món fi­nan­cer, les as­se­gu­ran­ces i els béns ar­rels te­nen el po­der i els rics oci­o­sos del XIX són avui l’1% d’Oc­cupy Wall Stre­et. Un sis­te­ma con­tro­lat per ren­dis­tes que im­po­sa aus­te­ri­tat als al­tres, ata­ca. I con­clou que la gran qües­tió po­lí­ti­ca del se­gle se­rà qui re­brà prou in­gres­sos per so­bre­viu­re: l’eco­no­mia in­dus­tri­al o els seus cre­di­tors.

Smith i Ri­car­do ja van in­ten­tar evi­tar la do­mi­na­ció ren­dis­ta que as­fi­xia l’eco­no­mia

MIC­HA­EL NAGLE / BLO­OM­BERG

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.