Llo­gar a Bar­ce­lo­na

La Vanguardia (Català) - Diners - - NEWS - Trans­ver­sal Jo­sé Gar­cía Mon­tal­vo Ca­te­drà­tic d’Eco­no­mia (UPF)

En­te­mes molt me­di­à­tics i dis­cu­tits co­mels re­la­ci­o­nats am­bel mer­cat im­mo­bi­li­a­ri, la ide­o­lo­gia i les pre­con­cep­ci­ons són­mo­ne­da ha­bi­tu­al. Re­cor­do ha­ver es­tat par­lant am­bun“ac­ti­vis­ta” en una reu­nió d’UNHa­bi­tat so­bre els ha­bi­tat­ges buits a la ciu­tat de Bar­ce­lo­na. In­sis­tia que eren 88.000, un11% del to­tal. Qu­an­li ar­gu­men­ta­ves queun­cens­no­és una ma­ne­ra ade­qua­da de me­su­rar els ha­bi­tat­ges buits i que al Pa­ís Basc, que te­nen una ope­ra­ció es­ta­dís­ti­ca es­pe­cí­fi­ca­des del 1999 per me­su­rar ha­bi­tat­ges buits cor­rec­ta­ment (con­sums, per exem­ple), els re­sul­tats eren bas­tant­més pe­tits que el cens, li en­tra­va per una ore­lla i li sor­tia per l’al­tra. Els re­sul­tats pre­li­mi­nars de l’es­tu­di d’ha­bi­tat­ges buits de Bar­ce­lo­na in­di­quen que es trac­ta d’un es­cas­sís­sim 1,52%, en què els ha­bi­tat­ges dels bancs só­nu­na pro­por­ció ín­fi­ma. Tam­bé­du­rant­molt de temps ha es­tat im­pos­si­ble que els “ac­ti­vis­tes” can­vi­es­sin el seu dis­curs i ac­cep­tes­sin que la gran ma­jo­ria dels des­no­na­ments eren de llo­guers de par­ti­cu­lars i no exe­cu­ci­ons d’hi­po­te­ques.

Hi­ha­mé­se­le­ments, però. Les da­des ofi­ci­als, uti­lit­zant els con­trac­tes en l’In­ca­sol, in­di­quen que el llo­guer va pu­jar a Bar­ce­lo­naun4,4% el 2017. Com­pot ser? I el18% que­hem­vist a la­prem­sa? I el 50% mí­nim­que pu­ja­ven en la re­no­va­ció de con­trac­tes? Donc­sai­xò: ca­sos sin­gu­lars ele­vats a ca­te­go­ria. És pos­si­ble que hi ha­gi ha­gut pu­ja­des d’un20% en re­no­va­ci­ons? No es­pot des­car­tar des­prés de tres anys de pu­ja­des del llo­guer. Per do­nar-se aques­ta si­tu­a­ció, però, el con­trac­te­hau­ria d’ha­ver co­men­çat enu­nany de llo­guers en cai­gu­da lliu­re. Ai­xò vol dir que en l’an­te­ri­or re­no­va­ció es va po­der acon­se­guir una re­duc­ció del llo­guer d’un 20%. Els que van te­nir re­no­va­ci­ons els anys 2012 i 2013ho­sa­ben­per­fec­ta­ment. Tot i ai­xò, és cert que els preus de llo­guer van su­perar els ni­vells pre­cri­si aBar­ce­lo­na du­rant el pri­mer tri­mes­tre del 2017, si bé des­prés­han cres­cut­poc i en­tre el ter­cer i quart tri­mes­tre del 2017 van cau­re tant en to­tal­co­men preu per me­tre qua­drat.

Qu­è­jus­ti­fi­ca aques­ta re­cu­pe­ra­ció? El pri­mer que es pen­sa és la­de­mo­gra­fia. La po­bla­ció de Bar­ce­lo­na, però, s’ha man­tin­gut cons­tant du­rant els úl­tims sis anys am­bun­vo­lum­mit­jà fa­mi­li­ar que ha aug­men­tat una mi­ca, co­sa que sig­ni­fi­ca menys­llars. Amés, el grup de jo­ves en edat d’eman­ci­par-se, els que su­po­sen­més de­man­da­po­ten­ci­al d’ha­bi­tat­ge, s’ha re­du­ït per la cai­gu­da del vo­lumd’aques­tes co­horts. És cert que els es­tran­gers­de pa­ï­so­sam­bu­nalt po­der ad­qui­si­tiu han aug­men­tat des del 2014 i la co­mu­ni­tat lla­ti­no­a­me­ri­ca­na s’ha re­du­ït, però l’efec­te ge­ne­rat per aquest di­fe­ren­ci­al­de ren­da per cà­pi­ta ésu­na go­ta d’ai­gua al­mar del mer­cat de llo­guer de Bar­ce­lo­na (su­po­sant que llo­guin ino com­prin).

El se­gon pre­sump­te cul­pa­ble és l’apar­ta­ment tu­rís­tic. En­prin­ci­pi, és te­ò­ri­ca­ment­pos­si­ble per­què la se­va trans­for­ma­ció re­dui­ria l’ofer­ta­de llo­guer con­ven­ci­o­nal. Nos’ob­ser­va, però, una cor­re­la­ció en­tre els preus del llo­guer i el­nom­bre d’apar­ta­ments tu­rís­tics. Ai­xò­no­é­sun evi­dèn­cia de­fi­ni­ti­va, però sens dub­te­no do­na su­port a la­hi­pò­te­si. Amés, no­és evi­dent que tots els apar­ta­ments tu­rís­tics si­guin subs­ti­tu­tius­dels llo­guers con­ven­ci­o­nals­per­què molts re­al­ment só­nim­mo­bles que­po­den uti­lit­zar-se en curts perí­o­des de temps (es­tius, ponts llargs, etc.). Fi­nal­ment, si el­fe­no­men de l’apar­ta­ment tu­rís­tic fos tan subs­ti­tu­tiu­del con­ven­ci­o­nal, hau­rí­em de veu­re que l’ofer­ta d’ha­bi­tat­ge de llo­guer dis­mi­nu­eix. Tot i ai­xò, el nom­bre­de con­trac­tes de llo­guer­de la ciu­tat ins­crits a l’In­ca­sol ha aug­men­ta­tun 23% en­tre el 2015 i el 2017. Si­comp­tem des del co­men­ça­ment de­la cri­si, el nom­bre de con­trac­tes s’ ha du­pli­cat.

I els ano­me­nats fons vol­tors? Doncs han d’aco­mo­dar el preu a l’ofer­ta i la­de­man­da. La­com­pra­ven­da­per per­so­na ju­rí­di­ca ha aug­men­tat uns tres punts per­cen­tu­als des del pit­jor­mo­ment­de la cri­si, i ai­xò tam­bé es re­flec­teix en la dis­po­ni­bi­li­tat més­gran d’ha­bi­tat­ges de llo­guer. Al­gú s’ima­gi­na, però, que siun­fons vol­tor vol llo­gar un ha­bi­tat­ge de 50m2 aPo­ble Sec per 10.000 eu­ros al­mes tro­ba­ràu­nin­qui­lí? De­fet, és pa­ra­do­xal que s’atri­bu­ei­xi als fons molts dels mals del sec­tor im­mo­bi­li­a­ri quan aquests fons es­tan ob­ses­si­o­nats per sa­ber si la ren­da fa­mi­li­ar ja­no­es­tà al lí­mit del que es pot pa­gar perun­llo­guer, tot ique òb­vi­a­ment n oper mo­tius re­la­ci­o­nats amb l’ al­tru­is­me. Una al­tra d eles se­ves ob­ses­si­ons és l’efec­te de­pres­siu so­bre preus i llo­guers de la sor­ti­da al mer­cat dels im­mo­bles en els­més­de 50.000 mi­li­ons d’ac­tius pro­ble­mà­tics que van com­prar a fi­nals­de l’any­pas­sat.

I el crei­xe­ment eco­nò­mic? La­ciu­tat ha sen­tit de ma­ne­ra­de­ci­si­va la re­cu­pe­ra­ció eco­nò­mi­ca. La­ba­se im­po­sa­ble ge­ne­ral dels bar­ce­lo­nins ja es­ta­va el 2015 al ni­vell del2008i el­març del 2018 ja hi ha­via meny­sa­tu­rats ins­crits a Bar­ce­lo­na que el 2008. Des que va co­men­çar la re­cu­pe­ra­ció el 2015, elPIB­de la ciu­tat­ha­pu­ja­tun 7%. Qu­è­ha pas­sat, però, am­bla dis­tri­bu­ció de la ren­da? Doncs­que si el2008els sous i sa­la­ris­més la se­gu­re­tat so­ci­al re­pre­sen­ta­ve­nun75% del to­tal, el 2014 (úl­tim any dis­po­ni­ble) re­pre­sen­te­nun 81% per la cai­gu­da­del pes dels be­ne­fi­cis. Aques­ta mi­llo­ra eco­nò­mi­ca pro­por­ci­o­na una ex­pli­ca­ció par­ci­al de­la re­cu­pe­ra­ció del mer­cat.

El mo­tiu úl­tim del que es­tem ve­ient és la di­nà­mi­ca d’un mer­cat que s’es­tà ajus­tant au­na pro­por­ció de llo­guer­molt su­pe­ri­or a la que hi ha­via abans de la cri­si. Enel pro­cés­hi­pot ha­ver mo­vi­ments de preus per di­ver­gèn­ci­es entr eles ex­pec­ta­ti­ves de de­man­dants i ofe­rents, que ne­ces­sà­ri­a­ment s’ ajus­ta­ran. A di­fe­rèn­cia del preu de l’ha­bi­tat­ge, que pot créi­xer sen­se lí­mit sem­pre que hi ha­gi crè­dit dis­po­ni­ble, el preu dels llo­guers té co­ma lí­mit una pro­por­ció de la ren­da de les fa­mí­li­es. Aquest ajust se­ria molt­més­su­au si el sec­tor pú­blic comp­té­sam­bun­parc d’ha­bi­tat­ges so­ci­als su­fi­ci­ent per re­ac­ci­o­nar da­vant els desa­jus­tos tem­po­rals al mer­cat d’ar­ren­da­ments d’ha­bi­tat­ge. De­tot ai­xò, però, us en par­la­ré a la prò­xi­ma co­lum­na.

Ajus­tos L’aug­ment del preu dels llo­guers po­dria ser més su­au si el sec­tor pú­blic dis­po­sés d’un parc d’ha­bi­tat­ges so­ci­als més gran

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.