BlackRock, la gran for­ça de can­vi

La pri­me­ra ges­to­ra de fons del món li­de­ra un nou ca­pi­ta­lis­me, més mo­no­po­lis­ta i llarg­ter­mi­nis­ta

La Vanguardia (Català) - Diners - - EN PORTADA - Xa­vi­er Mas de Xa­xàs Bar­ce­lo­na

2BlackRock, la pri­me­ra ges­to­ra de fons del món, és un ge­gant des­pert que es­tà can­vi­ant el ca­pi­ta­lis­me. Li so­bra for­ça per in­ten­tar-ho. Ges­ti­o­na 6,3 bi­li­ons de dò­lars –5,3 bi­li­ons d’eu­ros–, gai­re­bé tant com el PIB d’Ale­ma­nya i Fran­ça ple­gats. Par­la de tu a tu am bels go­verns i ins­ti­tu­ci­ons fi­nan­ce­res. Els acon­se­lla com han d’ac­tu­ar i fa el ma­teix amb les com­pa­nyi­es en què és el prin­ci­pal ac­ci­o­nis­ta. En­tre aques­tes com­pa­nyi­es hi ha, per exem­ple, el 88% de les em­pre­ses de l’ ín­dex S& P 500.

El ne­o­ca­pi­ta­lis­me de BlackRock és més mo­no­po­lis­ta –con­cen­tra la ri­que­sa en menys mans–i la Co­mis­sió Eu­ro­pea té por­que tin­gui un efec­te per­ni­ci­ós so­bre la com­pe­tèn­cia que re­dun­di en una desi­gual­tat més gran. Tam­bé és més llarg ter­mi­nis ta. Bus­ca ren­di­bi­li­tats per no­drir, per exem­ple, un dels seus prin­ci­pals ne­go­cis: els plans de pen­si­ons dels as­sa­la­ri­ats que ja no con­fi­en en l’ Es­tat de benes­tar. És un ca­pi­ta­lis­me que re­es­criu les re­gles del con­trac­te so­ci­al. Tam­bé és un ca­pi­ta­lis­me més tec­no­lò­gic, ja que con­fia en la in­tel·li­gèn­cia ar­ti­fi­ci­al per de­ci­dir com cal pro­te­gir i fer créi­xer les in­ver­si­ons.

Du­rant els úl­tims nou anys, BlackRock ha cres­cut a ca­vall d’un mer­cat al­cis­ta i ca­da ve­ga­da té més in­ver­sors. Ad­mi­nis­tra­ci­ons pú­bli­ques, fons so­bi­rans i es­tal­vi­a­dors par­ti­cu­lars li con­fi­en els di­ners a can­vi d’un be­ne­fi­ci que en­tre el 2007i el2017 va ser d’un80%.

La gran ma­jo­ria d’aquests in­ver­sors, com re­co­neix Larry Fink, di­rec­tor ge­ne­ral de BlackRock, per­den con­fi­an­ça en l’Es­tat i bus­quen en el sec­tor pri­vat les ga­ran­ti­es de sub­sis­tèn­cia que el sec­tor pú­blic ja no pot ofe­rir. Les ei­nes d’es­tal­vi a llarg ter­mi­ni, com els plans de pen­si­ons, són la pri­o­ri­tat de la com­pa­nyia.

BlackRock, al­ho­ra, ha de­mos­trat que­els ges­tors­de­fons in­o­els­bancs són els au­tèn­tics ac­tors glo­bals. “Aques­ta és la ve­ri­ta­ble his­tò­ria”, afir­ma Da­ni­e­la Ga­bor, pro­fes­so­ra d’Eco­no­mia a la Uni­ver­si­tat de l’Oest d’An­gla­ter­ra. La ban­ca, més re­gu­la­da des de la cri­si del 2008, perd pes com a mo­tor eco­nò­mic a fa­vor dels ges­tors de fons, ge­gants no re­gu­lats per­què són mers in­ter­me­di­a­ris, agents que pas­sen als seus cli­ents els be­ne­fi­cis i les pèr­du­es de les se­ves in­ver­si­ons. El Tre­sor dels EUA, per exem­ple, no con­si­de­ra que si­gui nun risc p eral sis­te­ma, en­ti­tats mas­sa grans que, ar­ri­bat el cas, s’hau­ri­en­de res­ca­tar.

BlackRock i els seus com­pe­ti­dors són avui els prin­ci­pals ac­ci­o­nis­tes en gai­re­bé to tes­les grans mul­ti­na­ci­o­nals, cor­po­ra­ci­ons que no po­den ig­no­rar els seus con­sells es­tra­tè­gics. Bayer i Mon­san­to, per exem­ple, s’han fu­si­o­nat, en gran part grà­ci­es a la­pres­sió de BlackRock, prin­ci­pal ac­ci­o­nis­ta­de to­tes du­es.

Aques­ta com­mon ow­ners­hip (te­nir ac­ci­ons d’em­pre­ses del ma­teix sec­tor) afec­ta la com­pe­tèn­cia i, se­gons Fi­o­na Scott, ex­fis­cal an­ti­mo­no­po­li del De­par­ta­ment de Jus­tí­cia dels EUA, és una for­ça de­ci­si­va per con­so­li­dar els mo­no­po­lis.

Mar­gret­he Ves­ta­ger, co­mis­sà­ria de la UE per a la Com­pe­tèn­cia, té por del ma­teix i ha or­de­nat una in­ves­ti­ga­ció. Quan una ins­ti­tu­ció té in­teres­sos en di­ver­ses em­pre­ses que com­pe­tei­xen en tre­si–co­més el cas de BlackRock– apa­reix un in­cen­tiu per re­duir la com­pe­tèn­cia. La co­mis­sió An­ti­mo­no­po­li del Go­vern ale­many con­si­de­ra, tot i ai­xò, que la fal­ta d’ in­cen­tiu sa­la com­pe­tèn­cia no pot atri­buir-se al que fa­cin els in­ver­sors ins­ti­tu­ci­o­nals com BlackRock.

Jo­sé Azar, pro­fes­sor a l’Ie­se; Isa­bel Teu, de la Uni­ver­si­tat de Na­var­ra, iMar­tinSch­malz, eco­no­mis­ta­de la Uni­ver­si­tat de Mic­hi­gan, han ana­lit­zat el pa­per­dels grans ges­tors de fons en el sec­tor d eles lí­ni­es a è r i- es delsEUA. BlackRock iVan­guard es­tan en­tre els prin­ci­pals ac­ci­o­nis­tes del es­cinc grans i el preu dels bit­llets en al­gu­nes ru­tes prin­ci­pals s’ ha en­ca­rit en­tre un 4% i un 10%. Azar con­si­de­ra que l’ efec­te so­bre la com­pe­tèn­cia és clar i, so­bre la ba­se d’ una fal­sa com­pe­tèn­cia, les com­pa­nyi­es ob­te­nen be­ne­fi­cis amb­més­fa­ci­li­tat en­de­tri­ment del con­su­mi­dor.

Mic­ha­el Theu­rer, di­pu­tat del Par­tit Li­be­ral (FDP) al Bun­des­tag, diu que “grà­ci­es al seu gran vo­lum, BlackRock té un po­der de mer­cat que cap Es­tat no pot con­tro­lar”. “Ai­xò­de­bi­li­ta les re­gles­bà­si­ques­de la nos­tra eco­no­mia de mer­cat”. El que tam­bé pre­o­cu­pa Theu­rer és que BlackRock pu­gui ser as­ses­sor d’un go­vern –com ho va ser de l’es­pa­nyol per cre­ar la Sa­reb– ides­prés be­ne­fi­ci­ar-se d’aques­ta in­for­ma­ció pri­vi­le­gi­a­da per de­ci­dir les se­ves in­ver­si­ons. BlackRock di uque aquest con­flic­te d’in­teres­sos l’ha so­lu­ci­o­nat ai­xe­cant “mu­ra­lles xi­ne­ses” en­tre la se­va di­vi­sió de con­sul­to­ria i la d’in­ver­si­ons. Sem­bla di­fí­cil, però, que d’al­gu­na­ma­ne­ra la in­for­ma­ció pri­vi­le­gi­a­da no cir­cu­li en­tre els con­se­llers i alts càr­recs de BlackRock. Ar­ran de la se­va col·la­bo­ra­ció amb el Banc d’Es­pa­nya, per exem­ple, BlackRock v ate­nir in­for­ma­ció pri­vi­le­gi­a­da so­bre els sec­tors fi­nan­cer i im­mo­bi­li­a­ri, en els quals va in­ver­tir amb­for­ça apar­tir del 2008.

Ge­gants com Van­guard i Sta­te Stre­et, a més de BlackRock, uti­lit­zen el seu gran po­der –el po­der de vot en les jun­tes ge­ne­rals d’ac­ci­o­nis­tes– per in­fluir en l’es­tra­tè­gia a llarg ter­mi­ni de les em­pre­ses par­ti­ci­pa­des. El be­ne­fi­ci d’aques­tes com­pa­nyi­es re­dun­da en el de BlackRocki­els seus cli­ents. El­mer­cat al­cis­ta els afa­vo­reix. Els 6,3 mi­li­ons de dò­lars que ges­ti­o­na són un 20% més que fa un any. En­tre els seus cli­ents ca­da dia hi h amés ad­mi­nis­tra­ci­ons pú­bli­ques, com l’ es­tat de Ca­li­fòr­nia, que li ha con­fia tels seus plans de pen­si­ons.

BlackR­cok, per­tot ai­xò, tam­bé in­di­ca, se­gons la pro­fes­so­ra Gab or ,“el de­cli­vi de l’Es­tat de benes­tar”. Un Es­tat que, per exem­ple, re­du­eix el dè­fi­cit a cos­ta de­no­pro­veir les des­pe­ses so­ci­als del fu­tur i obre una gran opor­tu­ni­tat als ges­tors de fons, con­ver­tits en “ins­ti­tu­ci­ons sis­tè­mi­ques que re­flec­tei­xen can­vis es­truc­tu­rals tant en l’or­ga­nit­za­ció de les fi­nan­ces­co­men el con­trac­te so­ci­al en­tre el ciu­ta­dà i l’Es­tat”.

BlackRock­va néi­xer aNo­vaYork el 1988 i els seus prin­ci­pals atrac­tius des de lla­vors han es­tat ofe­rir pro­duc­tes d’in­ver­sió pas­si­va i una gran capa­ci­tat per mi­ni­mit­zar el risc.

La in­ver­sió pas­si­va es fa a tra­vés de pro­duc­tes com els ETF ( ex

chan­ge tra­ded funds). Aquests fons re­pli­quen la com­po­si­ció d’un ín­dex bor­sa­ri i l’ob­jec­tiu és imi­tar-ne l‘evo­lu­ció. No­més cal se­guir-lo, i per ai­xò hi ha la pla­ta­for­ma di­gi­tal Alad­din. Aquest és el sis­te­ma cen­tral d’ope­ra­ci­ons de BlackRock, un cer­vell que li per­met sa­ber el que­té iel­que­tin­drà. Alad­din­cal­cu­la el risc i pren les de­ci­si­ons de com­pra­ven­da, i ho fa tan bé que BlackRock el ce­deix (a can­vi

CHRISTOPHER GOODNEY / BLOOMBERG

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.