La su­ma d’in­tel·li­gèn­ci­es

La Vanguardia (Català) - Diners - - EN PORTADA - Trans­ver­sal Xavier Mar­cet Pre­si­dent de la con­sul­to­ra Le­ad to Chan­ge

Em sem­bla molt pre­ma­tu­ra aques­ta idea que les mà­qui­nes in­tel·li­gents subs­ti­tui­ran les per­so­nes i que no hi hau­rà fei­na. En­tre els ex­perts hi ha opi­ni­ons per a tot. Sem­bla que es­ti­guem molt més in­teres­sats a em­fa­tit­zar la po­tèn­cia de les mà­qui­nes que la de les per­so­nes. Nin­gú no dub­ta que tor­nem a es­tar da­vant un can­vi molt se­ri­ós. Als anys no­ran­ta ens pre­gun­tà­vem: “Ai­xò d’in­ter­net ens aca­ba­rà afec­tant tant?”. Vint anys des­prés ja sa­bem que la res­pos­ta és que sí, que era molt im­por­tant. Ara ens pre­gun­tem: “Ai­xò de la in­tel·li­gèn­cia ar­ti­fi­ci­al tam­bé tin­drà tan­ta afec­ta­ció?”. I la res­pos­ta d’aquí uns quants anys se­gu­ra­ment tam­bé se­rà que sí. Pe­rò una co­sa és que el can­vi si­gui im­por­tant, i l’al­tra, que la in­tel·li­gèn­cia ar­ti­fi­ci­al subs­ti­tu­ei­xi sis­te­mà­ti­ca­ment la in­tel·li­gèn­cia na­tu­ral.

M’apun­to al cor­rent que el fu­tur pas­sa per la su­ma d’in­tel·li­gèn­ci­es i no per la subs­ti­tu­ció de les per­so­nes per les mà­qui­nes. És ve­ri­tat que la in­tel·li­gèn­cia ar­ti­fi­ci­al fa­rà mi­llor que les per­so­nes co­ses molt con­cre­tes, ja si­guin de­ter­mi­nats au­to­ma­tis­mes o de­ter­mi­na­des anà­li­sis. Pe­rò tam­bé és ve­ri­tat que les per­so­nes te­nen una capa­ci­tat de con­tex­tu­a­lit­zar rà­pi­da­ment que les mà­qui­nes no te­nen. Les mà­qui­nes no­més po­den ser ex­per­tes; les per­so­nes, en can­vi, po­den ser sà­vi­es. En co­ses molt con­cre­tes, les mà­qui­nes se­ran mi­llors, nin­gú no ho dub­ta, pe­rò quan es trac­ti de de­ci­dir en con­tex­tos de com­ple­xi­tat, con­fi­a­rem en les per­so­nes.

És molt pro­ba­ble, per exem­ple, que les mà­qui­nes s’equi­vo­quin molt menys, una ve­ga­da es­ti­guin molt ben en­tre­na­des, en els di­agnòs­tics mè­dics a tra­vés de la imat­ge. Si és ai­xí, com a pa­ci­ents el que vol­drem és que ens di­agnos­ti­qui la mà­qui­na, pe­rò que ens ho ex­pli­qui un met­ge. L’em­pa­tia, la pru­dèn­cia, el sen­tit de l’opor­tu­ni­tat, la capa­ci­tat de mo­ti­var, la ges­tió del ma­tís o el li­de­rat­ge són co­sa de les per­so­nes. No es trac­ta tant de con­fron­tar les mà­qui­nes in­tel·li­gents i les per­so­nes. Es trac­ta de sa­ber cre­ar les mi­llors co­a­li­ci­ons en­tre les per­so­nes i les mà­qui­nes per cre­ar més i mi­llor va­lor. I en aques­ta co­a­li­ció qui hi po­sa­rà la di­fe­rèn­cia se­ran les per­so­nes. Al fi­nal les mà­qui­nes les aca­ba­rà te­nint tot­hom, pe­rò el ta­lent sem­pre re­sul­ta­rà di­fe­ren­ci­al.

No crec que les em­pre­ses que li­de­rin el món en el nou pa­ra­dig­ma 4.0 si­guin les que es li­mi­tin a subs­ti­tuir les per­so­nes per mà­qui­nes. Crec que li­de­ra­ran el món les em­pre­ses que sà­pi­guen su­mar in­tel·li­gèn­ci­es. Del que es trac­ta és d’am­pli­fi­car les capa­ci­tats de les per­so­nes grà­ci­es a les mà­qui­nes i que ai­xò per­me­ti de­ci­si­ons de més qua­li­tat, re­pen­sar molts ne­go­cis i en­fron­tar les grans com­ple­xi­tats de la so­ci­e­tat. Pen­sem més en ter­mes d’hi­bri­da­ció de per­so­nes i mà­qui­nes que en ter­mes de subs­ti­tu­ció.

Molts de nos­al­tres per con­duir ens aju­dem d’apps que ens per­me­ten pren­dre de­ci­si­ons amb què in­ten­tem mi­ti­gar els es­tralls del tràn­sit. Apli­ca­ci­ons com Wa­ze són una su­ma de da­des ( big da­ta), d’in­tel·li­gèn­cia col·lec­ti­va (els con­duc­tors en­vi­en mis­sat­ges so­bre la si­tu­a­ció del tràn­sit) i d’al­go­rit­mes d’in­tel·li­gèn­cia ar­ti­fi­ci­al que ens ofe­rei­xen di­ver­ses op­ci­ons de ru­ta. La de­ci­sió la pre­nem els con­duc­tors, i de ve­ga­des fem cas a l’app i de ve­ga­des no, per­què con­si­de­rem des de la nos­tra ex­pe­ri­èn­cia que la mà­qui­na no pre­veu al­gun vec­tor im­por­tant. Del que no hi ha dub­te és que avui te­nim unes con­di­ci­ons que eren ini­ma­gi­na­bles fa uns quants anys per ges­ti­o­nar els nos­tres des­pla­ça­ments. Ima­gi­nem­nos que en el fu­tur ges­ti­o­nar les em­pre­ses se­rà una co­sa si­mi­lar, que po­drem pren­dre de­ci­si­ons molt in­for­ma­des en di­rec­te i no no­més so­bre sè­ri­es de da­des his­tò­ri­ques. Que les mà­qui­nes ana­lit­za­ran vo­lums ex­po­nen­ci­als de da­des a par­tir dels cri­te­ris que els do­nem les per­so­nes o dels que les ma­tei­xes mà­qui­nes ens pro­po­sin i que les per­so­nes si­guin les que aca­bin fent les sín­te­sis es­tra­tè­gi­ques i ope­ra­ti­ves i, en fun­ció de la se­va capa­ci­tat de con­tex­tu­a­lit­zar, aca­bin pre­nent les de­ci­si­ons. La vi­si­bi­li­tat que tin­drem de les or­ga­nit­za­ci­ons i dels mer­cats grà­ci­es a la in­tel·li­gèn­cia ar­ti­fi­ci­al se­rà un abans i un des­prés, com ho va ser pren­dre de­ci­si­ons so­bre el tràn­sit abans i des­prés de Wa­ze o de Go­o­gle Maps.

Nin­gú no dub­ta de l’im­pac­te que la in­tel·li­gèn­cia ar­ti­fi­ci­al, ali­men­ta­da pel

big da­ta i ar­ti­cu­la­da amb la ro­bò­ti­ca, tin­drà al món del tre­ball. És molt pro­ba­ble que des­a­pa­re­guin més llocs de tre­ball dels que es cre­a­ran. Cal veu­re en qui­na pro­por­ció. Pe­rò no s’han de menys­pre­ar les capa­ci­tats de les per­so­nes per adap­tar-se. És ve­ri­tat que les per­so­nes i les or­ga­nit­za­ci­ons que pre­ten­guin que el can­vi no com­por­ti cap es­forç per­so­nal i no­més es de­di­quin a per­fec­ci­o­nar la quei­xa ho tin­dran més di­fí­cil.

Pe­rò les or­ga­nit­za­ci­ons en què la ma­jo­ria de les se­ves per­so­nes en­ten­guin que el can­vi que ve no­més es pot pair al­ho­ra en el pla dels equips i a es­ca­la in­di­vi­du­al i es fo­ca­lit­zin en no­ves ma­ne­res de cre­ar va­lor des de la su­ma d’in­tel·li­gèn­ci­es tin­dran mol­tes opor­tu­ni­tats. La capa­ci­tat d’apren­dre i de des­a­pren­dre de les per­so­nes i les or­ga­nit­za­ci­ons se­rà di­fe­ren­ci­al. Lò­gi­ca­ment s’im­po­sa­rà al­gu­na co­sa com un nou al­fa­be­tis­me d’aques­ta su­ma d’in­tel·li­gèn­ci­es. Un nou al­fa­be­tis­me que no­més po­drà ser après en es­co­les i uni­ver­si­tats si aques­tes or­ga­nit­za­ci­ons són capa­ces de can­vi­ar i viu­re en una lò­gi­ca de su­ma d’in­tel·li­gèn­ci­es elles ma­tei­xes.

Al fi­nal el gran rep­te de la in­tel·li­gèn­cia ar­ti­fi­ci­al no és in­jec­tar tec­no­lo­gia, si­nó ges­ti­o­nar el can­vi de les per­so­nes per apro­fi­tar l’enor­me po­ten­ci­al de la su­ma d’in­tel·li­gèn­ci­es.

Sim­bi­o­si S’am­pli­fi­ca­ran les capa­ci­tats de les per­so­nes grà­ci­es a les mà­qui­nes. Hem de pen­sar més en ter­mes d’hi­bri­da­ció que de subs­ti­tu­ció

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.