Ma­cron ho apos­ta tot a les re­for­mes

El jo­ve pre­si­dent creu que té la mis­sió es­sen­ci­al de di­na­mit­zar una Fran­ça mas­sa an­qui­lo­sa­da

La Vanguardia (Català) - Diners - - EN PORTADA - Eu­se­bio Val Pa­rís

V ase ru­na exa­ge­ra­ció pro­vo­ca­do­ra i fes­ti­va, pe­rò va po­der apel·lar tam­bé al sub­cons­ci­ent col·lec­tiu d’una part re­lle­vant de la so­ci­e­tat fran­ce­sa. En la mar­xa de l’ es­quer­ra ra­di­cal, al cen­tre de Pa­rís, el 5 de maig, un ma­ni­fes­tant ex­hi­bia un fo­to­mun­tat­ge, atall de qua­dre an­tic, d’ un Em ma­nu­el Ma cron ca­rac­te­rit­zat com Llu­ís XIV, el Rei Sol, pa­ra­dig­ma de la mo­nar­quia ab­so­lu­tis­ta.

Amb aques­ta ca­ri­ca­tu­ra no no­més es vo­lia cri­ti­car el su­po­sat ta­ran­nà au­to­ri­ta­ri i la ges­tió molt ver­ti­cal del jo­ve pre­si­dent fran­cès. Re- tro­ce­dir a Llu­ís XIV sig­ni­fi­ca, ai­xí ma­teix, qües­ti­o­nar un le­ma sa­cro­sant des de la Re­vo­lu­ció Fran­ce­sa i que pre­si­deix en­ca­ra les fa­ça­nes de les es­co­les: “Lli­ber­tat, igual­tat, fra­ter­ni­tat ”. El des­a­fi­a­ment­deMa­cro­ne­nel seu afany re­for­mis­ta és man­te­nir un equi­li­bri en­tre aquests con­cep­tes, que els seus com­pa­tri­o­tes ma­men des del bres­sol. Des­présd’una­nya l’Eli­si, Ma­cron es tro­ba en ple pols per im­po­sar la se­va agen­da trans­for­ma­do­ra. L’He­xà­gon no és ter­ri­to­ri fà­cil per a aques­ta tas­ca. Les va­gues a l’em­pre­sa de fer­ro­car­rils(SNCF) i aAir Fran­ce, les pro­tes­tes es­tu­di­an­tils, dels ju­bi­lats i d’al­tres col·lec­tius mos tren­que hi ha for­tes re­sis t è n c i- es so­ci­als. Hi han ha­gut epi­so­dis es­po­rà­dics de violència a càr­rec de grups ra­di­cals.

El pre­si­dent vol li­be­ra­lit­zar iaug­men­tar l’efi­cà­cia, al sec­tor pú­blic i al pri­vat. La se­va obsessió és can­vi­ar un pa­ís que veu mas­sa an­qui­lo­sat, cor­po­ra­ti­vis­ta, pan­xa­con­tent i al·lèr­gic al risc. Es­tà con­ven­çut­que va ser ele­git per­du­rat er­me aquest amis­sió i no una al­tra. La se­va pre­si­dèn­cia se­rà una fi­ta re­for­ma­do­ra ono se­rà. Ho­re­pe­teix sen­se pa­rar.

En una en­tre­vis­ta re­cent amb el ca­nal pú­blic Fran­ce 3, Ma­cron va in­sis­tir en el seu se­ver di­agnòs­tic. “Som Fran­ça, i Fran­ça és un pa­ís que­no­es­re­for­ma–es­va­la­men­tar– . No som es­can­di­naus ni an­glo­sa­xons”. I va as­se­gu­rar que es­tà d’ acord amb qui la­va de­fi­ni­ren una oca­sió com “un pa­ís d’aris­tò­cra­tes igua­li­ta­ris”.

AMa­cron li agra­da fer ser­vir so­vint el sí­mil de la cor­da­da, dels es­ca­la­dors. L’ob­jec­tiu de les se­ves po­lí­ti­ques és per­me­tre que els més forts, els més ago­sa­rats, tin­guin fa­ci­li­tats, que­no­se’ls po­sin obs­ta­cles per pu­jar a dalt de tot. Al­ho­ra, aquests pi­o­ners es­ti­ren la res­ta, per­què as­su­mei­xen la res­pon­sa­bi­li­tat de l’èxit con­junt de l’ex­pe­di­ció.

Els crí­tics ar­gu­men­ten que, dar­re­re de­la me­tà­fo­ra del acor­da­da, es pa­ra­pe­ta el darwi­nis­me so­ci­al, un mo­del que s’ ar­ris­ca a llis car­ca pa­la in­so­li­da­ri­tat. Les pri­me­res de­ci­si­ons fis­cals –su­pres­sió de l’im­post a la for­tu­na, bai­xa­da de la tri­bu­ta­ció dels guanys del ca­pi­tal i al­tres me­su­res– li van fer gua­nyar-se l’eti­que­ta de “pre­si­dent dels rics”. Ja no s’ha po­gut des­pren­dre d’aquest llast odi­ós. El pre­si­dent és molt cons­ci­ent que ti­rar en­da­vant el seu re­for­mis­me li­be­ra­litz ador–una exi­gèn­cia del con­text eu­ro­peu i glo­bal– i pre­ser­var pa­ral·le­la­ment la co­he­sió tra­di­ci­o­nal fran­ce­sa se­rà di­fí­cil. Do­na per des­comp­ta­des les ten­si­ons. Les as­su­meix com un pe­at­ge ine­vi­ta­ble. No­es fa en­re­re. El pro­fes­sor d’Eco­no­mia Je­an Pi­sa­ni-Ferry, un dels au­tors del pro­gra­ma elec­to­ral de Ma­cron, ha ad­ver­tit que en una eco­no­mia d’ in­no­va­ció, com la­que pre­tén el pre­si­dent fran­cès, és ine­vi­ta­ble que crei­xin, si­mul­tà­ni­a­ment, la pros­pe­ri­tat i la desi­gual­tat. Po­sa com a exem­ple els Es­tats Units, on 7 de les 10 per­so­nes més ri­ques han es­tat em­pre­sà­ri­es de no­ves tec­no­lo­gi­es. Tot i ai­xò, l’eco­no­mis­ta re­co­ma­na a Ma­cron més es­forç d’em­pa­tia i de mo­bi­lit­za­ció so­ci­al po­si­ti­va, que s’ins­pi­ri en exem­ples his­tò­rics de lí­ders de­mo­crà­tics que van ar­ros­se­gar el seu pa­ís, com Ro­o­se­velt, Ken­nedyo­fins i tot, desd’una­po­si­ció po­lí­ti­ca opo­sa­da, Re­a­gan.

Ma­cron­té ten­dèn­cia a res­pon­dre a les crí­ti­ques amb im­pa­ci­èn­cia i ar­ro­gàn­cia, a no bus­car la con­cer­ta­ció. No va agra­dar gens quan va desen­ter­rar la pa­rau­la “gan­duls”, una mi­ca pas­sa­da de mo­da, per als qui s’ opo­sa­ven ala re­form ade­la le­gis­la­ció la­bo­ral, la se­va pri­me­ra me­su­ra de gran en­ver­ga­du­ra. La­va pren­dre, per de­cret, el 23 de se­tem­bre de l’ any pas­sat. La ce­ri­mò­nia de fir­ma va ser sem­blant a les que fa Trump.

És fre­qüent que s’ acu­si el pre­si­dent de menys­pre­ar els més hu­mils, de com­por­tar-se com un tec­nò­cra­ta eli­tis­ta, com l’an­tic exe­cu­tiu de la ban­ca Rothsc­hild que va ser. Li van tor­nar a re­treu­re aques­ta ac­ti­tud quan va es­ta­blir un

El ti­tu­lar de l’Eli­si co­neix les di­fi­cul­tats de can­vi­ar “un pa­ís d’aris­tò­cra­tes igua­li­ta­ris” Des­prés de les pri­me­res me­su­res fis­cals, li van pen­jar l’eti­que­ta de “pre­si­dent dels rics”

CHRISTIAN HARTMANN

Ma­cron com­pa­ra la se­va po­lí­ti­ca a una cor­da­da en què els forts es­ti­ren la res­ta, pe­rò l’acu­sen de darwi­nis­ta so­ci­al

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.