Quo va­dis Smart City?

La Vanguardia (Català) - Diners - - INPUT - Esteve Al­mi­rall

Vam­créi­xer so­mi­ant amb­cot­xes vo­la­dors i el fu­tur ens ha por­tat pa­ti­nets, ai­xò sí, elèc­trics, i ara no sa­bem­co­min­te­grar-los aun­dis­seny de ciu­tat pen­sat per a les bi­cis. Aques­ta imat­ge es­ce­ni­fi­ca bé el con­trast en­tre ex­pec­ta­ti­ves i re­a­li­tat que s’ha ge­ne­rat al vol­tant de les smart ci­ti­es i la­nos­tra in­ca­pa­ci­tat per in­te­grar el nou a la quo­ti­di­a­ni­tat de les nos­tres ciu­tats.

Les smart ci­ti­es han pas­sat per di­ver­sos perí­o­des d’eu­fò­ria ide­sil·lu­sió. Pot­ser el pri­merd’ells van ser els cen­tres de con­trol de tràn­sit, co­mel de São Pau­lo. El co­nei­xe­ment pre­cís de tràn­sit ha­via de re­duir els em­bus­sos i mi­llo­rar la cir­cu­la­ció. Des­gra­ci­a­da­ment el co­nei­xe­ment no va ei­xam­plar els car­rers ni va re­duir el­nom­bre­de ve­hi­cles. Els be­ne­fi­cis van ser es­cas­sos.

Els sen­sors van ser la se­go­na apro­xi­ma­ció. La te­si era sen­zi­lla, si sen­so­rit­zem to­ta la ciu­tat tin­drem da­des pre­ci­ses que ens per­me­tran ges­ti­o­nar-la­mi­llor. El pro­ble­ma va ser el­mo­del de ne­go­ci. Qu­è­fe­mamb­da­des­de­ta­lla­des de tem­pe­ra­tu­ra, hu­mi­tat opol·lu­ció? Sem­bla­va que­amb­da­des­menys­de­ta­lla­des era su­fi­ci­ent.

La se­güent gran pro­me­sa va ser open da­ta. En­du­es lí­ni­es, d’una ban­da la trans­pa­rèn­cia i peru­nal­tre les apli­ca­ci­ons. Mal­grat open da­ta hem­con­ti­nu­at te­nint po­ca trans­pa­rèn­cia i pa­tint cor­rup­ció. Les apps­han apa­re­gut poc, la ve­ri­tat. Go­o­gleMaps­ha trans­for­mat la nos­tra ma­ne­ra de mou­re’ns en les ciu­tats, en bo­na part grà­ci­es a open da­ta però la res­ta han es­tat èxits li­mi­tats.

Tam­bé­hi­ha­ha­gut ini­ci­a­ti­ves des del sec­tor pri­vat­comAirbnb oU­ber. Tot i ai­xò en molts ca­sos les po­lí­ti­ques­dels ajun­ta­ments ator­gant un­nú­me­ro­li­mi­tat de lli­cèn­ci­es aper­pe­tu­ï­tat han cre­a­tun­mo­no­po­li molt pro­fes­si­o­na­lit­zat de què s’han be­ne­fi­ci­a­tuns quants (cu­ri­o­sa­ment bas­tants ho­te­lers i em­pre­ses del ta­xi). Molt lluny de la in­ten­ció ini­ci­al d’uns id’al­tres. Un re­sul­tat que no sa­tis­fà nin­gú.

Les po­lí­ti­ques de mo­bi­li­tat, on fa uns anys es vi­su­a­lit­za­va una ciu­tat d’al­ta den­si­ta­tam­bu­na àm­plia xar­xa de car­rils bi­ci, car sha­ring, trans­port­pú­blic i ca­da ve­ga­da menys­ve­hi­cle­pri­vat, s’han vist des­bor­da­des ambl’apa­ri­ció de no­ves for­mes co­mel pa­ti­net elèc­tric, les bi­cis dock­less (ge­o­lo­ca­lit­za­de­samb el mò­bil) iper des­comp­tat les mo­tos elèc­tri­ques tam­bé dock­less. El car sha­ring ha fruc­ti­fi­cat en al­gu­nes ciu­tats però en d’al­tres en­ca­ra se l’es­pe­ra.

La re­a­li­tat ha re­sul­tat ser­més­com­ple­xa­de l’es­pe­rat iha su­perat les­pre­vi­si­ons. In­te­grar­la cons­truint una ciu­tat mi­llor és el rep­te. Ara tot s’ori­en­ta a les da­des, te­nim da­ta dri­ven ci­ti­es i da­ta labs, però re­la­ci­o­nar-se­ambl’Ad­mi­nis­tra­ció con­ti­nua sent una as­sig­na­tu­ra pen­dent. Pots com­prar-teun­pa­ti­net, un­bit­llet aNo­vaYork o re­ser­va­run­ho­tel, però pa­gar una mul­ta, em­pa­dro­nar-se, conèi­xer les te­ves da­des, quei­xar-se... a les ciu­tats smart, l’Ad­mi­nis­tra­ció tam­bé és aun­clic.

Nous rep­tes

Men­tre es vi­su­a­lit­za­va una ciu­tat amb car­ril bi­ci, ‘car sha­ring’ i ca­da cop menys cot­xes, ara apa­rei­xen mi­lers de pa­ti­nets

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.