COMCREAR UNA GUER­RA AMBPARAULES

La Vanguardia (Català) - ES - - En Família -

En el llen­guat­ge­ma­ni­pu­la­tiu el lè­xic, les ex­pres­si­ons i les es­truc­tu­res lin­güís­ti­ques són sem­pre es­te­re­o­ti­pats. Els és­sers hu­mans ens as­sem­blem molt quan in­ten­tem­ser ma­quia­vèl·lics i per ai­xò uti­lit­ze­mun ar­got molt si­mi­lar. Un exem­ple d’ai­xò és la imat­ge mi­rall que es pro­du­eix du­rant els con­flic­tes. Els dos bàn­dols di­uen exac­ta­ment el ma­teix i uti­lit­zen un lè­xic molt si­mi­lar per par­lar del con­trin­cant. De fet, es po­den de­fi­nir amb­pre­ci­sió els passos ora­to­ris que por­ten a cre­ar una guer­ra. La his­to­ri­a­do­ra An­ne Mo­re­lli ho fa al seu lli­bre Prin­ci­pi­os ele­men­ta­les

guer­ra ihem­fet tot el­pos­si­ble­per evi­tar-la.

2L’ad­ver­sa­ri­ésl’únic

ble­de­la guer­ra.

3L’ene­mic­té­el

au­to­rit­za­des.

8Els

res­pon­sa-

ros­tre­del­di­mo­ni(oel­mons­tre­par­ti­cu­lar­de ca­da­è­po­ca: re­li­gi­ós, po­lí­tic...). no­bles(pera­ai­xò­ca­lem­mas­ca­rar les fi­na­li­tats re­als­de­la guer­ra).

5L’ene­mic­pro­vo­ca­a­tro­ci-

tat­sa­pro­pò­sit: és­cru­el. El do­lor­que­no­sal­tres­cau­se­més in­vo­lun­ta­ri.

6L’ene­mi­cu­ti­lit­za­ar­mes­no

7Les­nos­tres­pèr­du­es­són

es­cas­ses, però­les­del’ene­mic só­ne­nor­mes.

in­tel·lec­tu­als­do­nen­su­port ala­nos­tra­cau­sa.

9La­nos­tra­cau­sa­téun­ca­ràc­ter

trans­cen­dent(sa­grat, na­ci­o­na­lis­ta, so­ci­al...). No­é­su­na qües­tió d’in­teres­sos­par­ti­cu­lars nos­tres.

10Els­que­po­se­nen­dub­te­la

pro­pa­gan­da­de­guer­ra­só­nuns tra­ï­dors.

1No­sal­tres­no­vo­lem­la

4No­sal­tres­de­fen­sem­cau­ses

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.