Man­ca de con­tin­gutNo­més

La Vanguardia (Català) - ES - - En Família -

bus­ca el ma­ni­pu­la­dor: els adep­tes són aquells que redo­blen els es­for­ços en­ca­ra que ha­gin obli­dat l’ob­jec­tiu. Per ai­xò tots els grups uti­lit­zen un lè­xic pro­pi que els dis­tin­geix, un ar­got que no­més uti­lit­zen els mem­bres del grup i pro­va la se­va fi­de­li­tat a ell. Amés, aques­tes pa­rau­les han d’aju­dar a di­vi­dir el món en exo­grup (els al­tres, els do­lents, els de fo­ra) i en­do­grup (nos­al­tres, els bons, els de dins). Per exem­ple: tots els sub­grups ju­ve­nils te­nen pa­rau­les que de­fi­nei­xen els que no són com ells. Apren­dre a ano­me­nar els al­tres pi­jos, bruts, fri­quis, ras­ta­flau­tes o es­tu­di­o­sos aju­da a cre­ar ca­ma­ra­de­ria i sen­ti­ment de per­ti­nen­ça. No im­por­ta que el ma­ni­pu­lat no sà­pi­ga ex­pli­car per què aquests noms van as­so­ci­ats amb certs con­cep­tes ne­ga­tius: l’im­por­tant és el seu ús com a ac­ti­va­dor de la con­duc­ta del grup. Apar­tir d’aques­tes eti­que­tes, es tren­ca la pos­si­bi­li­tat d’em­pa­tia i s’acon­se­gueix con­vèn­cer la per­so­na que els do­lents són sem­pre els al­tres. 4 hi ha una ma­ne­ra de no ser cri­ti­cat: par­lar sen­se dir res. Per ai­xò, el llen­guat­ge ma­ni­pu­la­dor re­cor­re fre­qüent­ment a fra­ses fum, ex­pres­si­ons và­cu­es que sem­blen afir­mar al­gu­na co­sa però en les que cap dels re­cep­tors no en­tén el ma­teix. As­so­ci­a­ci­ons de pa­rau­les bo­ni­ques del ti­pus “sem­pre he in­ten­tat que la me­va ma­ne­ra d’ac­tu­ar no si­gui sim­ple­ment viu­re dia a dia. Els meus ac­tes s’han guiat sem­pre per va­lors ètics que són im­por­tants per a l’és­ser hu­mà” són exem­ples de fra­ses ai­xí, que po­den ser subs­cri­tes tran­quil·la­ment per as­sas­sins en sè­rie, po­lí­tics cor­rup­tes omal­trac­ta­dors. La se­va am­bi­güi­tat per­met que el que l’es­col­ta cre­gui es­tar d’acord en­ca­ra que en re­a­li­tat no com­par­tei­xi res amb qui emet el mis­sat­ge. En aques­ta ca­te­go­ria en­tren tam­bé les ex­pres­si­ons no re­fu­ta­bles, que te­nen l’avan­tat­ge de ser ir­re­ba­ti­bles. Per exem­ple: “El món es­tà do­mi­nat per po­ders ocults” és una fra­se uti­lit­za­da, en di­fe­rents ver­si­ons, per tots aquells que bus­quen manipular. Pas­si el que pas­si és im­pos­si­ble re­ba­tre aques­ta idea cons­pi­ra­do­ra. I ai­xò els per­met a aquells que in­ten­ten im­po­sar por de­ma­nar-nos que dei­xem­de fer co­ses en­ca­ra que no sa­pi­guem qui­na és l’ame­na­ça re­al. Aques­ta es­tra­tè­gia és la que uti­lit­zen, per exem­ple, molts pa­res de fills ado­les­cents: “Es- El llen­guat­ge ma­ni­pu­la­dor evi­ta el ra­o­na­ment. Per ai­xò, en úl­ti­ma ins­tàn­cia, dis­po­sa sem­pre de tèc­ni­ques an­ti­ar­gu­ment per si fa­lla tot l’an­te­ri­or. Un exem­ple és l’ús de la pa­rau­la de­ma­gò­gic: enel dis­curs ma­quia­vèl·lic s’ano­me­na ai­xí a tot ar­gu­ment amb què el ma­ni­pu­la­dor no es­tà d’acord. Uti­lit­zant úni­ca­ment aques­ta pa­rau­la (“Ai­xò és de­ma­gò­gic”) s’in­ten­ta des­mun­tar el que diu el con­tra­ri sen­se en­trar ni tan sols a dis­cu­tir-ho. És l’úl­tim pas de ros­ca: el llen­guat­ge que ser­veix per­què els al­tres no pu­guin uti­lit­zar el llen­guat­ge. s

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.