CRUI­XENT TEMP­TA­CIÓ

Bèl­gi­ca a més de de­fi­nir­se per ser amant de la cer­ve­sa, té un al­tre dau­rat tre­sor que per­met re­cór­rer les se­ves ciu­tats amb una ex­cu­sa molt desit­ja­ble: la pa­ta­ta fre­gi­da

La Vanguardia (Català) - ES - - En Forma - Text

Jo­sep M. Pa­lau Ri­be­ray­gua

El tò­pic i l’ex­pe­ri­èn­cia di­uen­que­els bel­gues són

grans con­su­mi­dors­de­pa­ta­tes fre­gi­des. Tant és ai­xí, que­fin­si tot li­han­de­di­ca­tun­mu­se­ua Bru­ges, ins­tal·la­tamb­tots els ho­nor­se­nun­for­mi­da­ble edi­fi­ci del se­gleXV. Amés­de­par­lar del pro­duc­te cui­nat, la mos­tra re­pas­sa la his­tò­ri­a­de­la pa­ta­ta ide la se­va in­tro­duc­ció aEu­ro­pa­pro­vi­nent d’Amè­ri­ca Lla­ti­na. Ales se­ves vi­tri­nes­tam­bé­es pas­sa re­vis­ta a ins­tru­ments con­ce­buts per exe­cu­tar­més­rà­pid iamb co­mo­di­tat les tas­ques­de­pe­lat, ta­llat idau­rat. El­que no­que­da­clar és l’au­tèn­tic ori­gen­de­la pa­ta­ta fre­gi­da. Els fran­ce­sos s’atri­bu­ei­xenl’in­vent i ar­gu­men­ten que­els ve­ne­dors am­bu­lants ja les ofe­ri­e­ne­nelPont Neuf­dePa­rís­quan­va te­nir lloc la re­vo­lu­ció del 1789. Per ai­xò­els an­gle­sos le­sa­no­me­nen­french fri­es. Per ai­xò­o­per­què­aT­ho­masJef­fer­son, am­bai­xa­dor a Fran­ça abans­que­pre­si­dent dels Es­tatsU­nits, n’era unen­tu­si­as­ta i es va em­por­tar la re­cep­ta a ca­sa. Però els bel­gues di­uen­qued’ai­xò­res, que­el­no­man­glès és una­cor­rup­ció del verb to french, que­sig­ni­fi­ca ta­llar a tros­sos. La his­tò­ri­a­que­ex­pli­quen tot se­guit afe­geix un­nou­de­bat: la pa­ta­ta fre­gi­da ésu­nin­vent va­ló ino pas­fla­menc. Es­diu­quea la ciu­tat­deNa­mur, al sud deB­rus­sel·les, es pes­ca­ve­nuns pei­xets al riuMo­sa que­es­men­ja­ven­fre­gits. Qu­a­nel gel fe­ia im­pos­si­ble po­der ob­te­nir-los a l’hi­vern, es­con­for­ma­ven men­jant pa­ta­tes ta­lla­des­de­ma­ne­ra­que­re­cor­des­sin el pei­xe­nyo­rat. La­his­to­ri­e­ta ésu­na­ex­cu­sa fe­ble per fer-nos vi­si­tar aques­ta ciu­tat fran­cò­fo­na, ca­pi­tal­de Va­lò­nia, però­si ens acos­tem des­co­bri­re­mun­pont me­di­e­val­molt atrac­tiu­que­co­mu­ni­cau­naim­por­tant co­mu­ni­tat uni­ver­si­tà­ri­a­am­bun­lle­gat his­tò­ric­que in­clou el par­la­ment va­ló iu­naim­po­nent­ciu­ta­de­lla. Les fa­cul­tats­de­laU­ni­ver­si­tatNo­treDa­me­de­laPaix li pres­ten l’am­bi­ent fes­tiu ha­bi­tu­al dels lloc­so­na­bun­de­nels es­tu­di­ants jo­ves, en­cla­rís­sim con­tras­tam­bla se­ri­e­tat ins­ti­tu­ci­o­nal­de­la ve­ï­na Brus­sel·les, que­tot i man­te­nint les se­ves ar­rels­fla­men­ques, ha aca­bat per afran­ce­sar-se en­di­ver­sos as­pec­tes. S’han comp­ta­bi­lit­zat­no­pas­menys­de5.000co­mer­ços­de­pa­ta­tes fre­gi­des a Bèl­gi­ca, ano­me­nats­fritko­ta Flan­de­so­ba­ra­que­sà fri­tes aVa­lò­nia. No­és d’es­tra­nyar ja­que­for­men­part del pa­tri­mo­ni gas­tro­nò­mic, cul­tu­ral i tu­rís­tic­de­la zo­na. Allà ser­vei­xe­na­quest de­li­ci­ós­men­ja­ramb­to­ta­me­na­de­sal­ses ipas­sa­des du­es ve­ga­des per oli bu­llint, per­què­que­din crui­xents per fo­ra i ten­dres per dins. En­ca­ra­que­en­lloc d’oli, hau­rí­em­de­dir greix­de­ve­de­lla­o­blanc de bo­euf, que es ven­just per a aques­tús, ex­clu­si­va­ment. La­va­ri­e­tat de­pa­ta­ta­a­cos­tu­maa ser la Bint­jes, en­ca­ra­que­tam­bé es pot­men­jar­laCor­ne­de­gat­te­o­la Pla­te­deF­lo­ren­vi­lle. I si ens sen­tim fa­mo­lencs, de­ma­ne­mu­nen­tre­pà de­pa­ta­tes fre­gi­de­samb­carn i sal­sa atra­pats al pa,

3 1 Tot el cen­tre de Bru­ges es­tà en­vol­tat de ca­nals en­tre­lla­çats pels quals es fan pas­se­jos amb vai­xell 2 La por­ta de la Rue du Lac és un exem­ple del gran pa­tri­mo­ni d’Art Nou­ve­au pre­sent a Brus­sel·les 3 Adolp­he Sax, fa­bri­cant d’ins­tru­ments mu­si­cals bel­ga, va ser l’in­ven­tor del sa­xò­fon

2

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.