EN GRUP, UNA MO­DA­LI­TAT QUE CREIX

La Vanguardia (Català) - ES - - En Família -

so­ci­als i a la co­mu­ni­ca­ció. I en­tre al­tres co­ses, li agra­den les fes­tes, les re­la­ci­ons per­so­nals i es di­ver­teix es­tant amb al­tres per­so­nes”. A la ban­da con­trà­ria, Im­ma­cu­la­da Ar­ma­dans as­se­ve­ra que no es pot ver­te­brar un pa­tró: “No ho crec, en­ca­ra que sí hi ha per­so­nes que pre­fe­rei­xen no as­su­mir tant pro­ta­go­nis­me en es­ce­na­ris on la in­ti­mi­tat es tor­na més pú­bli­ca”. Al­guns con­sells Un pa­rell de claus que po­den ar­ri­bar a ser­vir de brúi­xo­la per gau­dir al mà­xim de l’ani­ver­sa­ri de la nos­tra ar­ri­ba­da al món. Per pren­dre no­ta. “Que es vul­gui: tin­drà un for­mi­da­ble ca­laix cog­ni­tiu per en­cai­xar les bon­dats amb les quals el van a re­co­nèi­xer–sug­ge­reix Agua­do Més eco­nò­mic, des­con­cen­trat, po­pu­lar: ce­le­brar amb amics que fan anys en la ma­tei­xa èpo­ca de l’any sem­bla ser un fe­no­men que avan­ça en­tre els jo­ves. Per què? “El fun­ci­o­na­ment gru­pal per­met ama­gar la in­di­vi­du­a­li­tat, nor­ma­lit­zar-la”. Si se ce­le­bra col·lec­ti­va­ment, s’ho­me­nat­ja al grup i no a l’in­di­vi­du. Per­met ca­na­lit­zar una me­na de fan­ta­sia de nai­xe­ment múl­ti­ple on hi ha una sè­rie de “ger­mans” el ma­teix mes. Pot ser ric, sem­pre que no bus­qui ama­gar la pregunta per si el sen­tit de la prò­pia vi­da val la pe­na ser ce­le­brat més en­llà dels iguals”, dis­pa­ra Ga­bri­el Abar­ca. En lí­nia, Im­ma­cu­la­da Ar­ma­dans s’es­tén: “En els jo­ves, el grup és el fac­tor que més im­por­ta, ja que té a veu­re di­rec­ta­ment amb l’au­to­es­ti­ma so­ci­al i la iden­ti­tat per­so­nal i so­ci­al que té el noi i el seu poste­ri­or de­sen­vo­lu­pa­ment co­ma per­so­na. Pro­ba­ble­ment op­tin per aques­ta for­ma per com­par­tir i gau­dir de la per­ti­nen­ça gru­pal”. –. És més fà­cil gau­dir quan un es­tà re­la­xat que quan té un alt ni­vell d’ac­ti­va­ció. Tot i ai­xí, tin­gueu en comp­te que re­la­xar-se es­tà bé, però no tant com per­què li im­pe­dei­xi de ser cons­ci­ent del que suc­ce­eix al vol­tant”. “Li re­co­ma­na­ria que fa­ci l’exer­ci­ci d’es­criu­re la se­va prò­pia vi­da, pen­sant l’úl­tim any, i que bus­qui des­co­brir-ne el sen­tit; que es per­me­ti fan­ta­si­e­jar el pro­per any de vi­da que l’es­pe­ra; que re­cor­di les per­so­nes que es­ti­ma i per qui és es­ti­mat o ho ha es­tat; que per­do­ni, sen­se ran­cú­ni­es, els qui el van fer mal o no van es­tar a l’al­tu­ra de les se­ves ex­pec­ta­ti­ves. L’ani­ver­sa­ri és un mo­ment de re­nai­xe­ment, una opor­tu­ni­tat per re­gua­rir,” con­clou Ga­bri­el Abar­ca. s

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.