¿US TROBEU EN SI­TU­A­CIÓ DE RISC?

La Vanguardia (Català) - ES - - Bouleavard -

1

Al­gun dels vos­tres pa­res es va frac­tu­rar el maluc des­prés d’un cop o d’una cai­gu­da lleu? Us heu tren­cat un os des­prés d’un cop o cai­gu­da lleu? Heu pres cor­ti­coi­des du­rant més de tres me­sos? Heu per­dut més de tres cen­tí­me­tres d’al­çà­ria? So­leu beu­re en ex­cés su­perant els lí­mits es­ta­blerts? Fu­meu més de 20 ci­gar­rets al dia? Te­niu fre­qüent­ment di­ar­rea (cau­sa­da per malal­tia celí­a­ca o mor­bo­si­tat de Crohn) En al­gu­na opor­tu­ni­tat heu ex­pe­ri­men­tar im­po­tèn­cia, fal­ta de li­bi­do o al­tres símp­to­mes re­la­ci­o­nats amb bai­xos ni­vells de tes­tos­te­ro­na? l’ac­tu­a­li­tat, la fal­ta de cons­ci­èn­cia en l’os­te­o­po­ro­si mas­cu­li­na és si­mi­lar a la fal­ta de cons­ci­èn­cia que hi ha­via en les do­nes fa 50 anys”. Ego Se­e­man, pro­fes­sor de l’hos­pi­tal deMel­bour­ne (Austràlia) i mem­bre del co­mi­tè ci­en­tí­fic d’aques­ta ins­ti­tu­ció as­se­gu­ra que “quan un pa­ci­ent mas­cu­lí en­tra en un con­sul­to­ri, el met­ge pen­sa en malal­tia car­dí­a­ca, pro­ble­mes de co­les­te­rol, pres­sió ar­te­ri­al, i, de ve­ga­des pròs­ta­ta, càn­cer de pul­mó o d’in­tes­tí, però os­te­o­po­ro­si i frac­tu­res... mai o gai­re­bé mai!”. “En l’ac­tu­a­li­tat, les es­ti­ma­ci­ons apun­ten a què un terç en­tre tots els que pa­tei­xen os­te­o­po­ro­si són ho­mes. Els pro­fes­si­o­nals no en te­nen per­cep­ció. Els ma­tei­xos met­ges no pen­sen, quan es tro­ben da­vant d’un pa­ci­ent, que exis­teix aques­ta pos­si­bi­li­tat,” coin­ci­deix Jo­sep Blanch, de l’Ins­ti­tutMu­ni­ci­pal d’In­ves­ti­ga­ci­onsMè­di­ques al Parc de la Sa­lut-Mar de Bar­ce­lo­na i vi­ce­pre­si­dent de la So­ci­e­tat Es­pa­nyo­la d’In­ves­ti­ga­ci­ons Òs­si­es. Ala pràc­ti­ca, la ma­jo­ria dels pa­ci­ents acu­dei­xen a la clí­ni­ca una ve­ga­da que ja ha apa­re­gut la frac­tu­ra i són po­ques les oca­si­ons en què el di­agnòs­tic es re­a­lit­za abans que ai­xò pas­si. La pro­va que mai no fa­lla? Si l’os es tren­ca sen­se re­bre un cop im­por­tant, lla­vors sig­ni­fi­ca que hi ha ris­cos con­crets de pa­tir os­te­o­po­ro­si. “Da­vant de qual­se­vol frac­tu­ra de bai­xa ener­gia ci­nè­ti­ca, és a dir sen­se gran im­pac­te, has de pen­sar en l’os­te­o­po­ro­si”, diu Blanch. Per com­pro­var l’en­ti­tat del pro­ble­ma, lla­vors es re­co­ma­na sot­me­tre’s a una den­si­tat mi­ne­ral òs­sia, que me­su­ra­rà l’es­tat de l’ar­qui­tec­tu­ra dels os­sos. Tot i ai­xò, en el cas de l’ho­me, cal­drà in­ter­pre­tar les da­des de for­ma cor­rec­ta. “Els cri­te­ris di­agnòs­tics abans uti­lit­za­ven cri­te­ris fe­me­nins. S’ex­tra­po­la­va i llest. Ara se sap que els llin­dars són di­fe­rents. Fins i tot la in­ter­pre­ta­ció d’una den­si­to­me­tria té pa­rà­me­tres que ac­tu­al­ment es­tan sent més adap­tats a l’ho­me, quan abans la in­ter­pre­ta­ció era la ma­tei­xa. La ve­ri­tat és que l’ho­me és el gran obli­dat, el gran des­co­ne­gut”, de­nun­ci­aMa­nu­el So­sa, ca­te­drà­tic deMe­di­ci­na de laU­ni­ver­si­tat de Las Pal­mas de Gran Ca­nà­ria i met­ge del grup de tre­ball d’Os­te­o­po­ro­sis de la So­ci­e­tat Es­pa­nyo­la de Me­di­ci­na In­ter­na (Se­mi). Quant als pos­si­bles trac­ta­ments, quan si­gui pos­si­ble s’in­ter­vé so­bre els fac­tors ne­ga­tius es­men­tats abans. I ai­xò pas­sa per in­cor­po­rar hàbits de vi­da més sans, (ai­xó tin­drà, a més, un efec­te pre­ven­tiu). És a dir: es dei­xa de fu­mar, es pas­sa a beu­re amb mo­de­ra­ció i es pren una mi­ca de sol (al­menys 15 mi­nuts di­a­ris, a la ca­ra, els bra­ços i l’es­cot abans de les 11 del ma­tí i des­prés de les 17 h; en la ma­jor part dels ca­sos és su­fi­ci­ent per man­te­nir les ta­xes he­mà­ti­ques de vi­ta­mi­naDa­de­qua­des). Per des­comp­tat, si és pre­cís, es po­den pre­nen in­te­gra­dors vi­ta­mí­nics. Tam­bé és opor­tú fer una di­e­ta ri­ca en cal­ci. “Els des­na­tats tam­bé te­nen cal­ci, per tant treu­re els lac­tis de les di­e­tes és un dis­ba­rat”, re­cor­daMa­nu­el So­sa.

En el cas de de­fi­ci­èn­cia de tes­tos­te­ro­na, tam­bé es po­den as­su­mir les es­men­ta­des hor­mo­nes, sem­pre te­nint en comp­te que cal­drà vi­gi­lar les pos­si­bles re­per­cus­si­ons en la pròs­ta­ta (en par­ti­cu­lar en el cas de pa­tir hi­per­trò­fia d’aques­ta glàn­du­la). Ai­xí ma­teix, es po­dran in­tro­duir cor­rec­tius en els ni­vells de la ti­roi­de i ajus­tar la cu­ra­ció amb cor­ti­coi­des. Com a nor­ma ge­ne­ral, cal­dria evi­tar la in­ac­ti­vi­tat i re­a­lit­zar exer­ci­ci fí­sic es­pe­cí­fic. En aquest sen­tit, n’hi hau­ria prou amb ca­mi­nar una ho­ra al dia. I en el cas de la gent gran, s’hau­ri­en de pren­dre les me­su­res per dis­mi­nuir risc de cai­gu­des (ade­quar els es­pais i l’en­torn do­mès­tic i vi­gi­lar la pre­sèn­cia d’es­ca­la, an­gles, sòls re­llis­co­sos et­cè­te­ra). En la res­ta de ca­sos (es par­la d’os­te­o­po­ro­si pri­mà­ria o d’en­ve­lli­ment) se­rà con­ve­ni­ent va­lo­rar la pos­si­bi­li­tat d’as­su­mir fàr­macs que ac­tu­ïn so­bre l’es­truc­tu­ra òs­sia. N’exis­tei­xen de dos ti­pus. “Els que atu­ren|la des­truc­ció de l’os (an­tir­re­sor­tius) i al­tres que afa­vo­rei­xen la se­va for­ma­ció (os­te­o­for­ma­dors). Són efi­ca­ços, per­què s’acon­se­gueix una re­duc­ció de les frac­tu­res de fins al 50%: és a dir que el risc es re­du­eix la mei­tat”, ex­pli­ca Blanch. Cal­drà veu­re en ca­da cas quin dels dos és més re­co­ma­na­bles. En aquest sen­tit, es­tu­dis re­cents fan su­po­sar que l’ori­gen de l’os­te­o­po­ro­si en l’ho­me és l’opo­sat al de les do­nes: no és tant el fruit d’una des­truc­ció més gran, si­nó un dè­fi­cit de for­ma­ció del ma­teix. En tot cas, és im­por­tant as­se­nya­lar que grà­ci­es a aquests fàr­macs no es tor­na­ran a te­nir els os­sos de la jo­ven­tut, però sí que es re­cu­pe­ra en gran part l’ar­qui­tec­tu­ra i s’evi­ten fu­tu­res frac­tu­res. Una ve­ga­da més, tam­bé al ter­reny far­ma­co­lò­gic els ho­mes pa­guen pe­at­ge. Ma­nu­el So­sa re­cor­da que en l’ac­tu­a­li­tat “hi ha dot­ze fàr­macs apro­vats per a do­nes i no­més cinc per a ho­mes. Amés, la ma­jo­ria d’in­ves­ti­ga­ci­ons far­ma­cèu­ti­ques es du­en a ter­me en el camp de l’os­te­o­po­ro­si fe­me­ni­na, per­què hi ha més mer­cat.” En els pro­pers anys s’anun­cia un nou fàr­mac, ano­me­nat Oda­na­ca­tib, que té efec­tes pro­me­te­dors. Per al fu­tur, trac­ta­ment amb an­ti­cos­sos mo­no­clo­nals tam­bé po­dri­en pro­por­ci­o­nar bons re­sul­tats. Ca­da ve­ga­da més es co­neix mi­llor la malal­tia i el fet que pa­ci­ents i met­ges en si­guin ca­da dia més cons­ci­ents és es­pe­ran­ça­dor. “És in­ne­ga­ble que avui te­nim més ex­pec­ta­ti­ves res­pec­te a fa 30 o 40 anys, hi ha molts més fàr­macs”, re­cal­caMa­nu­el Dí­az, met­ge de laU­ni­tat deMa­lal­ti­esMe­ta­bò­li­ques Òs­si­es de la Fun­da­ci­ón Jí­me­nez Dí­az deMa­drid. Aquest ex­pert subrat­lla que no s’ha d’in­fra­va­lo­rar l’os­te­o­po­ro­si, per­què “la ta­xa de mor­ta­li­tat en la frac­tu­ra de maluc aug­men­ta fins al 30%”, as­se­nya­la. I hi ha da­des que in­du­ei­xen a la re­fle­xió: un 36% dels ho­mes amb frac­tu­ra de maluc mor l’any se­güent de l’in­grés. En edat avan­ça­da, les per­so­nes que en­tren en un hos­pi­tal per una cai­gu­da cor­ren el risc de pa­tir com­pli­ca­ci­ons d’una in­ter­ven­ció qui­rúr­gi­ca, a més de con­treu­re in­fec­ci­ons i ha­ver-se d’es­tar molt de temps im­mo­bi­lit­zat. Ai­xí que cal pro­cu­rar se­guir uns bons hàbits. I des d’avui, es­ti­mats ho­mes. s

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.