Me­di­ta­ció i cer­vell

La Vanguardia (Català) - ES - - Portada - Text Cer­vell de Sis

El col·lec­tiu de ci­en­tí­fics Cer­vell de Sis re­pas­sa els tre­balls que re­la­ci­o­nen la me­di­ta­ció i la se­va in­ci­dèn­cia fí­si­ca en el cer­vell

So­vint no­som­cons­ci­ents del pla­er d’es­tar as­se­guts sen­se fer res, dei­xant va­gar la ment en l’aquí i l’ara, si­gui a la plat­ja, dei­xant-nos por­tar pel so de les ona­des; a la mun­ta­nya, al cos­tat d’un ri­e­rol, o sim­ple­ment a ca­sa. No no­més és una ex­pe­ri­èn­cia re­la­xant, que ens aju­da a equi­li­brar els pen­sa­ments des­prés d’una jor­na­da de tre­ball i a re­tro­bar-nos; si a més fem aten­ció als nos­tres pen­sa­ments, a al­gun ob­jec­te ex­tern o a la nos­tra cons­ci­èn­cia, es­ta­rem me­di­tant. Eti­mo­lò­gi­ca­ment, me­di­ta­ció pro­vé del lla­tí me­di­ta­tio, que de­fi­nia un ti­pus d’exer­ci­ci in­te­llec­tu­al. La uti­lit­zem per des­criu­re la pràc­ti­ca d’un es­tat d’aten­ció con­cen­tra­da, si­gui so­bre un ob­jec­te ex­tern, el nos­tre pen­sa­ment, o sim­ple­ment so­bre el pro­pi es­tat de con­cen­tra­ció. Des de la dè­ca­da del 1960, imolt es­pe­ci­al­ment des que el 1968 els Be­at­les van anar a l’Ín­dia per as­sis­tir a un curs de me­di­ta­ció trans­cen­den­tal a l’àix­ram del Ma­ha­ris­hi Ma­hesh Yo­gi, el gu­ru fun­da­dor del mo­vi­ment Me­di­ta­ció Trans­cen­den­tal, mol­tes tèc­ni­ques tra­di­ci­o­nals ori­en­tals de con­cen­tra­ció i re­la­xa­ció han anat gua­nyat adep­tes a Oc­ci­dent, co­mel io­ga, el tai-txi.... Se’ls atri­bu­ei­xen di­ver­sos be­ne­fi­cis, però les evi­dèn­ci­es ci­en­tí­fi­ques han es­tat sem­pre molt es­cas­ses, més en­llà del sim­ple efec­te de re­la­xa­ció que pro­du­ei­xen el si­len­ci i la tran­qui­lli­tat. Tot i ai­xò, des del 2009, un nom­bre crei­xent de tre­balls ex­pe­ri­men­tals han exa­mi­nat els efec­tes de la me­di­ta­ció so­bre la fun­ció, la con­nec­ti­vi­tat ifins i tot la mor­fo­lo­gia en di­fe­rents zo­nes del cer­vell. S’ha vist, per exem­ple, que afa­vo­reix el con­trol emo­ci­o­nal, tant a ni­vell fun­ci­o­nal com tam­bé es­truc­tu­ral del cer­vell. Am­bai­xò no vo­lem dir que tots els be­ne­fi­cis que en al­gun mo­ments ’ha­gin po­gut atri­buir a aques­tes tèc­ni­ques de me­di­ta­ció si­guin ci­en­tí­fi­ca­ment certs (so­bre­tot aquell­samb tints de ve­ga­des gai­re­bé mi­ra­cu­lo­sos o so­bre­na­tu­rals), ni tam­poc les ex­pli­ca­ci­ons pseu­do­ci­en­tí­fi­ques so­bre el mo­tiu d’aquests be­ne­fi­cis –com l’exis­tèn­cia d’ener­gi­es mís­ti­ques que no­més po­den per­ce­bre uns quants ini­ci­ats amb al­gun ti­pus de do es­pe­ci­al–. Tot i ai­xò, ac­tu­al­ment hi ha pocs dub­tes so­bre la se­va in­flu­èn­cia en certs as­pec­tes del com­por­ta­ment, a tra­vés de fun­ci­ons ce­re­brals. El con­cep­te gi­ra en­torn de la idea que me­di­ta­ram­bel cer­vell és un be­ne­fi­ci per al cer­vell ma­teix. Tai-txi: plas­ti­ci­tat ce­re­bral, aten­ció sen­so­ri­al i mo­triu Aquest és un dels tre­balls més re­cents. Aco­men­ça­ments del 2014, Xi-Ni­anZuo, director del la­bo­ra­to­ri de conec­tò­mi­ca fun­ci­o­nal de laU­ni­ver­si­tat dePe­quín imem­bre de l’Aca­dè­mia de Ci­èn­ci­es de la Xi­na, i el seu equip de col·la­bo­ra­dors, es van pre­gun­tar fins a quin punt la pràc­ti­ca del tai-txi mo­di­fi­ca l’or­ga­nit­za­ció fun­ci­o­nal del cer­vell. La conec­tò­mi­ca, per cert, és la dis­ci­pli­na ci­en­tí­fi­ca que es­tu­dia com s ’es­ta­blei­xen i es­man­te­nen les con­ne­xi­ons neu­rals. El tai-txi, més prò­pi­a­ment dit tait­xit­xu­an –una ex­pres­sió que es pot tra­duir­co­ma “puny su­pre­múl­tim”– és un art mar­ci­al in­tern d’ori­gen xi­nès per a la llui­ta cos a cos, en­ca­ra que ac­tu­al­ment s’uti­lit­za so­bre­tot­co­mu­na tèc­ni­ca de me­di­ta­ció en­mo­vi­ment. Es ba­sa en la re­a­lit­za­ció d’una sè­rie de­mo­vi­ments lents en­ca­de­nats, du­rant els quals la res­pi­ra­ció pau­sa­da i l’equi­li­bri en els­mo­vi­ments es man­te­nen so­ta con­trol cons­ci­ent, la qual co­sa per­met afa­vo­rir la re­la­xa­ció i l’au­to­cons­ci­èn­cia. Les da­des his­tò­ri­ques so­bre el seu ori­gen són molt con­tra­dic­tò­ri­es, imal­grat que els do­cu­ments més

CER­TES TÈC­NI­QUES DEMEDITACIÓ AFA­VO­REI­XEN ELCONTROL EMO­CI­O­NAL DELCERVELL EL TAI-TXI ACTUAENLA PLAS­TI­CI­TAT CE­RE­BRAL, QUE AJU­DA A MI­LLO­RAR L’ATEN­CIÓ

an­tics es­tan da­tats al se­gleXV, hi ha qui diu que po­dria ser an­te­ri­or. Els pri­mers es­tu­dis ci­en­tí­fics so­bre els pre­te­sos efec­tes be­ne­fi­ci­o­sos de la se­va pràc­ti­ca es van ini­ci­ar en els no­ran­ta, i van in­di­car que mi­llo­ra la pres­sió ar­te­ri­al en les per­so­ne­samb hi­per­ten­sió, afa­vo­reix la re­ha­bi­li­ta­ció car­dí­a­ca en les que han tin­gut un in­fart i fa dis­mi­nuir els símp­to­mes de de­pres­sió. Uns efec­tes que, tot i ai­xò i sen­se­menys­ca­bar-ne la im­por­tàn­cia, es po­den ex­pli­car pels sim­ples be­ne­fi­cis psi­co­lò­gics de la re­la­xa­ció. En aquest tre­ball que co­men­tem més ex­ten­sa­ment es va fer un se­gui­ment de l’ac­ti­vi­tat neu­ral de prac­ti­cants de tai-txi­am­bun sis­te­ma de res­so­nàn­cia mag­nè­ti­ca fun­ci­o­nal no in­va­si­va, que per­met exa­mi­nar l’ar­qui­tec­tu­ra fun­ci­o­nal del cer­ve­llam­bu­na al­ta re­so­lu­ció es­pa­ci­al. Es va exa­mi­nar un grup de vo­lun­ta­ris d’en­tre 50 i 55 anys, que reu­ni­en unes ma­tei­xes ca­rac­te­rís­ti­ques cul­tu­rals, edu­ca­ti­ves i d’es­tat ge­ne­ral de sa­lut. La mei­tat eren prac­ti­cants de tai-txi, i la res­ta no n’ha­vi­en prac­ti­cat mai ni tam­poc fe­ien ús de cap al­tra tèc­ni­ca es­pe­cí­fi­ca de re­la­xa­ció ni en­tre­na­ment de l’equi­li­bri. En­com­pa­rar l’ac­ti­vi­tat neu­ral dels dos grups, es va ob­ser­var que els prac­ti­cants del tai-txi pre­sen­ta­ven­més ho­mo­ge­ne­ï­tat fun­ci­o­nal en una re­gió del cer­vell de­no­mi­na­da gir post­cen­tral dret, que es cor­re­la­ci­o­na amb una in­te­gra­ció su­pe­ri­or de les àre­es sen­so­ri­als i mo­trius, i con­trà­ri­a­ment una ho­mo­ge­ne­ï­tat fun­ci­o­nal més bai­xa en una al­tra àrea de­no­mi­na­da es­cor­ça cin­gu­la­da an­te­ri­or, que es cor­re­la­ci­o­na amb l’op­ti­mit­za­ció fun­ci­o­nal de les àre­es de con­trol de l’aten­ció. Dit d’una al­tra ma­ne­ra, i se­gons con­clo­uen els au­tors d’aquest tre­ball, la pràc­ti­ca re­gu­lar del tai-txi sem­bla que ac­tua so­bre la plas­ti­ci­tat del cer­vell de ma­ne­ra que pot mi­llo­rar la capa­ci­tat de man­te­nir l’aten­ció i afa­vo­rir la in­te­gra­ció sen­so­ri­al i mo­triu, op­ti­mit­zant el fun­ci­o­na­ment de cer­tes àre­es del cer­vell. Tot i ai­xò, els ma­tei­xos in­ves­ti­ga­dors no des­car­ten que aques­tes di­fe­rèn­ci­es ce­re­brals pu­guin ser an­te­ri­ors a la pràc­ti­ca del tai-txi, de ma­ne­ra que si­guin el mo­tiu, o un dels mo­tius, que por­tin de­ter­mi­na­des per­so­nes a vo­ler prac­ti­car aquest art mar­ci­al, i no una con­se­qüèn­cia de prac­ti­car-lo. Per di­lu­ci­dar aquest punt se­ria ne­ces­sa­ri re­pe­tir l’es­tu­di amb­nous vo­lun­ta­ris, per exa­mi­nar-los el cer­vell abans que co­men­ces­sin a prac­ti­car tai-txi i com­pa­rar els re­sul­tats amb nous es­cà­ners re­a­lit­zats uns anys més tard. Una re­cer­ca en la li­te­ra­tu­ra ci­en­tí­fi­ca ens ofe­reix més de 200 ex­pe­ri­ments clí­nics –tam­bé ano­me­nats “as­sa­jos clí­nics”– so­bre la uti­li­tat del tait­xi en as­pec­tes tan di­ver­sos­com­la pèr­dua d’equi­li­bri en la ve­lle­sa, el co­les­te­rol, l’ar­tri­tis, la sín­dro­me d’abs­ti­nèn­cia, la hi­per­ten­sió, la hi­per­gli­cè­mia, la de­pres­sió, la fi­bro­mi­àl­gia, l’os­te­o­pè­nia post­me­no­pàu­si­ca, els pro­ble­mes cog­ni­tius, la pa­to­lo­gia res­pi­ra­tò­ria, el do­lor lum­bar, el trau­ma­tis­me cra­ni­o­en­ce­fà­lic, els ac­ci­dents ce­re­bro­vas­cu­lars, la malal­tia car­di­o­vas­cu­lar, l’in­som­ni, la fal­ta de res­pos­ta im­mu­no­lò­gi­ca, o la malal­tia deParkin­son. En­la ma­jo­ria dels

Ja se sap que tèc­ni­ques com el io­ga o el tai-txi aju­den el benes­tar fí­sic del cos, però in­flu­ei­xen en el cer­vell? Fal­ten es­tu­dis, però aquells que exis­tei­xen apun­ten que aques­tes pràc­ti­ques mi­llo­ren la plas­ti­ci­tat i afec­ten en po­si­tiu les fun­ci­ons ce­re­brals

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.