Avis per pri­me­ra ve­ga­da

La Vanguardia (Català) - ES - - Portada -

10

Es par­la molt de pa­res pri­me­rencs... però poc so­bre els avis no­vells. Aquí, un ar­ti­cle so­bre ells i per a ells

L’ar­ri­ba­da del pri­mer nét és, per a la ma­jo­ria de les per­so­nes, un mo­tiu d’ale­gria i il·lu­sió. Però què im­pli­ca re­al­ment

es­tre­nar-se com a avi? re­cor­da que l’ho­rit­zó vi­tal és li­mi­tat. És una pre­sa de cons­ci­èn­cia que el temps pas­sa. I hi ha qui no li fa gens ni mi­ca de grà­cia ai­xò que en uns me­sos pas­sa­rà a ser l’avi o l’àvia. “Crec que en part és pels es­te­re­o­tips ne­ga­tius que exis­tei­xen cap a la ve­lle­sa –co­men­ta Cris­ti­naNo­ri­e­ga–. Per ai­xò hi ha avis que de­ma­nen als néts que es di­ri­gei­xin a ells pel seu nom”. Aquest re­buig tam­bé pot es­tar con­di­ci­o­nat pels re­fe­rents per­so­nals, molt mar­cats per com es re­cor­da els pro­pis avis. I és que aquest és un pa­per que ha can­vi­at molt en els úl­tims anys. S’es­tà ex­tin­gint “l’avi re­ser­va de la sa­vi­e­sa”, una es­pè­cie de guar­dià de la his­tò­ria fa­mi­li­ar, i, al seu lloc, es­tan emer­gint amar­xes for­ça­des els avis que s’en­car­re­guen pràc­ti­ca­ment de la cu­ra di­à­ria dels seus néts. “Abans, en ge­ne­ral, no es­ta­ven tan im­pli­cats en aques­ta cu­ra di­à­ria”, as­se­nya­la Car­meT­ri­a­dó. “No te­ni­en una re­la­ció tan es­tre­ta­am­bels néts com avui dia, no ju­ga­ven tan­tam­bells”, afe­geix Cris­ti­naNo­ri­e­ga. Quan aques­ta ex­per­ta pregunta als ia­ios del se­gleXXI­com eren els seus pro­pis avis, “em­di­uen que no s’iden­ti­fi­que­nam­bells, que els re­cor­den com per­so­nes molt grans, dis­tants, i que ara ells bus­quen molt més la com­pli­ci­tat i com­par­tir”. No és es­trany que en al­guns ca­sos hi ha­gi un con­flic­te en­tre l’avi que un vol ser i el que té al cap. Es trac­ta d’un pa­per sen­se pa­per, afir­ma aques­ta ex­per­ta, en el sen­tit que els re­fe­rents ja no els ser­vei­xen i que el pa­per que po­den adop­tar pot ser tan he­te­ro­ge­ni, des d’im­pli­car-se poc a es­tar molt pre­sents en la vi­da di­à­ria dels néts, que els pot ser di­fí­cil si­tu­ar-s’hi. Molts dels avis d’avui dia juguen al pà­del, vi­at­gen, es­tu­di­en, te­nen pa­re­lla i la dei­xen de te­nir… Vo­len man­te­nir-se tan ac­tius com si­gui pos­si­ble. Mal­grat que la ma­ter­ni­tat es poster­ga ca­da ve­ga­da més, en­dar­re­rint al­ho­ra el­mo­ment de ser avi, molts ia­ios de­bu­ten com a tals en ple­na for­ma fí­si­ca i men­tal. “I, es­clar, tam­bé n’hi ha que tre­ba­llen i que tot i ai­xí des­prés de la se­va jor­na­da la­bo­ral cui­da­ran als seus néts”, ex­pli­ca Car­meT­ri­a­dó. Un no s’ha de re­sig­nar, per tant, a la clàs­si­ca imat­ge de l’an­cià as­se­gut en una bu­ta­ca o de l’an­ci­a­na fent mit­ja, si ai­xò no és el que es desit­ja. Amés, se­gons l’opinió deMer­cè Ló­pez, la for­ma en què una per­so­na es com­por­ta­rà am­bels seus néts es­ta­rà­molt re­la­ci­o­na­da­am­bla ma­ne­ra en què va exer­cir com a pa­re. La ma­re que plan­xa­va in­clús els mit­jons als seus fills con­ti­nu­a­rà sent igual de cui­da­do­ra i al pa­re au­to­ri­ta­ri se­gu­ra­ment li sor­ti­rà el ser­gent que por­ta dins. Un al­tre dels as­pec­tes po­si­tius de ser avi és que pot ser una mag­ní­fi­ca se­go­na opor­tu­ni­tat per re­viu­re el con­tac­te­am­bla in­fan­te­sa. Mol­tes per­so­nes que no van te­nir temps de gau­dir dels seus fills per cul­pa de les res­pon­sa­bi­li­tats la­bo­rals sen­ti­ran que te­nen una al­tra opor­tu­ni­tat per par­ti­ci­par en la cri­an­ça d’un nen. Ya­quest pri­mer nét pot su­po­sar fins i tot un ele­ment re­vi­ta­lit­za­dor en una pa­re­lla? “Pot ser una opor­tu­ni­tat per re­viu­re junts l’ex­pe­ri­èn­cia de cui­dar un pe­tit –co­men­taMer­cè Pé­rez–. Pot­ser els pot aju­dar a sen­tir-se més units”. Pot ser que els fills gai­re­bé no ne­ces­si­tin l’aju­da dels avis o pot ser que els de­ma­nin que adop­tin un rol de cui­da­dor gai­re­bé di­a­ri. Cal te­nir en comp-

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.