L’EPIDÈMIADEL POSTU­REIG

La Vanguardia (Català) - ES - - En Família / Crear -

Sem­pre hi ha ha­gut gent que ha fet el fan­tas­ma o l’en­tès cul­tu­ral... Ara les xar­xes so­ci­als els han do­nat ales i no­ves opor­tu­ni­tats. Són temps de postu­re­jar... En­ca­ra no té re­gis­tre als dic­ci­o­na­ris. I en­ca­ra que es trac­ta d’un ne­o­lo­gis­me in­ven­tat molt re­cent­ment i uti­lit­zat so­bre­tot en el con­text de les xar­xes so­ci­als, el que ara es co­neix com a postu­reig no és gens nou. “Són for­mes de com­por­ta­ment, ba­sa­des més en la imat­ge o les apa­ren­ces que per una ve­ri­ta­ble motivació. És un ex­hi­bi­ci­o­nis­me que re­que­reix pú­blic. Es prac­ti­ca en una “pla­ça pú­bli­ca”, fet que im­pli­ca que re­que­reix que et ve­gin el ma­jor nom­bre de per­so­nes pos­si­bles. Sen­se aquest pú­blic re­que­rit, no tin­dria sen­tit el postu­reig”. Ai­xí és com de­fi­neix aquest ter­me que s’ha co­lat en el llen­guat­ge po­pu­lar una de les prin­ci­pals res­pon­sa­bles. Es trac­ta de LaMo­der­na de Pu­e­blo. Per des­comp­tat que no s’ano­me­na ai­xí. Ella tam­bé ju­ga al postu­reig. Dar­re­re d’aquest nom provocador hi ha Ra­quel Cór­co­les. Ella va in­ven­tar el seu àl­ter ego per a un concurs, que va gua­nyar, i en temps rè­cord va pro­vo­car un fe­no­men de mas­ses a in­ter­net (Mo­der­na­de­pu­e­blo.com i ara la se­va bo­ti­ga vir­tu­al Shop. mo­der­na­de­pu­e­blo.com). El cas és que té més de 200.000 se­gui­dors a Facebook, amés d’ha­ver pro­ta­go­nit­zat Soy de pu­e­blo (EDT), la pre­sen­ta­ció del per­so­nat­ge i Los capu­llos no re­ga­lan flores (Lu­men) per des­prés con­ti­nu­ar amb Co­ol­tu­re­ta, on se­gueix apro­fun­dint en el com­por­ta­ment dels reis del postu­reig. “Al­guns co­ol­tu­re­tes por­ta­ven abans el lli­bre so­ta del braç i era fà­cil dis­tin­gir-los. Ara on no po­den dis­si­mu­lar és a Facebook, per­què pen­gen una fo­to del lli­bre que s’han lle­git amb el co­men­ta­ri im­pres­cin­di­ble,” riu Cór­co­les. Que a més des­criu que són per­so­nat­ges capa­ços de “llan­çar-se rot­llos de qua­ran­ta lí­ni­es a Facebook o dir que el van lle­gir amb ca­tor­ze anys, qu­an al­gú par­la d’un lli­bre. Sem­pre fent la sen­sa­ció que es­tan in­dig­nats...”. Però postu­re­jar no és no­més fer-se el lle­git. Va molt, mol­tís­sim, més en­llà. En ai­xò és una ex­per­ta Pau­la Sanc­ho, una de les cre­a­do­res dels comp­tes de Twitter @postu­re­o_, on mi­lers de per­so­nes se­guei­xen amb sen­tit de l’hu­mor el que ells en­te­nen per aques­ta for­mu­la­ció. És la no­va ma­ne­ra de re­fe­rir-se al “fan­tas­ma de to­ta la vi­da”, par­lar de l’ex­hi­bi­ci­o­nis­me, fer-se veu­re, viu­re de ca­ra a la ga­le­ria per “ser el més...” i mou al dia més de 1.500 tuits amb aquest hash­tag. Tot un fe­no­men que, al fi­nal, s’ha con­ver­tit tam­bé en un lli­bre en ús. Es trac­ta de #Pos­tu­reo. El lli­bre, d’edi­to­ri­al Pla­ne­ta, on la va­len­ci­a­na Pau­la Sanc­ho des­criu les ac­ti­tuds més tí­pi­ques del pos­tu-

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.