“TOT­HOM TÉ UN COS­TAT FOSC I TOTS HEM PLA­NE­JAT UNA VEN­JAN­ÇA”

EMILY VANCAMP, una òr­fe­na ran­cu­ni­o­sa a ‘Re­ven­ge’ (FOX i Di­vi­nity)

La Vanguardia (Català) - Viure TV - - ENTREVISTA -

Des­prés de les sor­pre­ses, les re­ve­la­ci­ons i els girs de guió de la pri­me­ra tem­po­ra­da de Re­ven­ge, di­marts que ve, a les 21.30 h, ar­ri­ba a FOX la se­go­na tem­po­ra­da do­bla­da al cas­te­llà, ja que la ver­sió ori­gi­nal es va es­tre­nar el 7 d’oc­tu­bre, a la ma­tei­xa ca­de­na. I l’es­tre­na en obert es pro­dui­rà no­més dos di­es més tard, al pri­me ti­me de Di­vi­nity. Par­lem amb la ca­na­den­ca Emily VanCamp per­què ens ex­pli­qui què li ha su­po­sat in­ter­pre­tar el per­so­nat­ge prin­ci­pal d’aquest com­te de Mon­te­cris­to del se­gle XXI am­bi­en­tat a Los Hamp­tons. Al­gu­na ve­ga­da es va ima­gi­nar que Re­ven­ge tin­dria tant d’èxit? Es una de les sè­ri­es del mo­ment. I ara, no! És molt di­fí­cil de dir, quan es­tàs en­re­gis­trant l’epi­so­di pi­lot, per­què avui dia es gra­ven tan­tes sè­ri­es que des­prés de pocs capí­tols es can­cel·len… Quan vam co­men­çar amb Re­ven­ge, anà­vem una mi­ca d’in­còg­nit,re­al­ment nin­gú no sa­bia si tin­dria bo­na aco­lli­da, ai­xí que, bà­si­ca­ment, vam de­ci­dir pas­sar-nos-ho bé fent-la. El seu per­so­nat­ge és molt com­plex i ha de re­cór­rer a di­fe­rents re­gis­tres. Se la veu molt cò­mo­da in­ter­pre­tant l’Emily Thor­ne… De tots els per­so­nat­ges que he in­ter­pre­tat, em sem­bla que el de l’Emily és el que m’agra­da més. Com bé dius, és un per­so­nat­ge in­cre­ï­ble­ment com­plex i, per a mi, és un rep­te con­ti­nu, tant en les es­ce­nes que re­que­rei­xen un com­po­nent fí­sic com en les que in­ten­ta ex­pres­sar la bo­ge­ria emo­ci­o­nal per què pas­sa. Tot i que en cer­ta ma­ne­ra és una so­ci­ò­pa­ta, tam­bé li has de do­nar cer­ta vul­ne­ra­bi­li­tat, per­què l’au­di­èn­cia s’hi sen­ti iden­ti­fi­ca­da. És un des­a­fi­a­ment molt gra­ti­fi­cant. S’hi sent iden­ti­fi­ca­da? Crec que Emily Thor­ne és al­gú molt in­teres­sant i no­més vull que tri­om­fi en el que fa­ci. Quan veus les co­ses hor­ri­bles per les quals ha pas­sat… Des de pe­ti­ta sem­pre he tin­gut un sen­tit molt fort de la jus­tí­cia, pro­ba­ble­ment, mas­sa fort. He ha­gut d’apren­dre a ser més di­plo­mà­ti­ca, a me­su­ra que he ma­du­rat, però, igual que pas­sa amb el per­so­nat­ge, dins meu sem­pre hi ha ha­gut una llui­ta­do­ra. De pe­ti­ta odi­a­va els ga­llets de l’es­co­la, sem­pre em po­sa­va de part dels més dè­bils i vo­lia que gua­nyes­sin els bons. No ho sé, m’en­can­ta l’Emily i, si fos es­pec­ta­do­ra, tam­bé vol­dria que les co­ses li anes­sin bé. Des­prés d’Everwo­od i Cin­co her­ma­nos, te­nia ga­nes de fer un pas més, a la te­le­vi­sió? To­tal­ment. En cer­ta ma­ne­ra, des­prés de Cin­co her­ma­nos i Everwo­od vaig pren­dre la de­ci­sió d’es­pe­rar fins que sor­gís un pro­jec­te que re­al­ment m’om­plís, te­nia ga­nes de fer al­gu­na co­sa di­fe­rent. Crec que, en aques­ta fei­na, so­bre­tot si ets una do­na jo­ve, és molt fà­cil que­dar-te amb una eti­que­ta i fer sem­pre el ma­teix ti­pus de pa­pers. Al meu pa­rer, és im­por­tant rein­ven­tar-te i de­mos­trar-te a tu ma­teix que pots fer co­ses di­fe­rents. És molt més di­ver­tit. A Re­ven­ge he tro­bat aquest al­gu­na co­sa di­fe­rent, di­ver­tit i emo­ci­o­nant, a més de l’opor­tu­ni­tat de tre­ba­llar amb grans ac­tors. Tinc mol­ta sort. Part de l’èxit de la sè­rie es pot deu­re al fet que tots te­nim un cos­tat fosc? Per des­comp­tat. Tot­hom té un cos­tat fosc i, en al­gun mo­ment, tots hem pla­ne­jat una ven­jan­ça. Pots ser la per­so­na més ama­ble i sim­pà­ti­ca del pla­ne­ta, però tots te­nim un cos­tat fosc, for­ma part de la ra­ça hu­ma­na, del nos­tre ma­qui­llat­ge. És una co­sa uni­ver­sal i tant és quin idi­o­ma par­lis o de qui­na cul­tu­ra vin­guis, tot­hom es pot sen­tir iden­ti­fi­cat amb la sè­rie, i se­gur que ai­xò tam­bé ha con­tri­bu­ït a l’èxit. Té mol­ta ex­pe­ri­èn­cia amb la ven­jan­ça a la vi­da pro­fes­si­o­nal, creu que li pot ser­vir per a la vi­da re­al? [Riu] Bé, no vaig pas pel món cre­mant ca­ses ni apa­llis­sant nin­gú, però ara la gent sap que, si es­tic en­fa­da­da, més val que no me’ls tro­bi [riu]. El meu pa­re sem­pre fa bro­ma, per­què som qua­tre ger­ma­nes i, per a ell, no ha es­tat mai fà­cil cri­ar qua­tre no­ies, sem­pre ha tin­gut al­gu­na pre­o­cu­pa­ció. Ara diu que, des­prés de veu­re la sè­rie, es pot pre­o­cu­par una mi­ca menys per mi, sap que em puc es­pa­vi­lar to­ta so­la! [riu]. Ens pot do­nar al­gu­na pis­ta del que tro­ba­rem a la se­go­na tem­po­ra­da? No te’n puc dir res, ho sen­to…, he ju­rat guar­dar el se­cret! I del fu­tur d’Emily Thor­ne? Com sa­beu, al fi­nal de la pri­me­ra tem­po­ra­da es­tà a punt d’aban­do­nar-ho tot per en Jack, per amor. Men­tal­ment, ha acon­se­guit el que vo­lia i tot es co­men­ça a es­fon­drar. A la se­go­na tem­po­ra­da, es des­co­breix que la fa­mí­lia Gray­son era no­més una part del pro­ble­ma, que tot va ser a par­tir d’una gran cor­po­ra­ció, tot pu­ja a un al­tre ni­vell, ai­xí que ara in­ten­ta­rà tom­bar aques­ta gran cor­po­ra­ció. Qui sap què hi hau­rà des­prés? Un grup ter­ro­ris­ta? El pre­si­dent dels Es­tats Units? Tot és pos­si­ble! Se­rà di­ver­tit. Qu­an­tes tem­po­ra­des ro­dar? No ho sé, és una pre­gun­ta di­fí­cil. De mo­ment hem ro­dat la se­go­na i, si fun­ci­o­na, en­ca­ra­rem la ter­ce­ra. Però no se sap mai, la te­le­vi­sió, als Es­tats Units, és molt com­pe­ti­ti­va i el mi­llor és anar any a any i veu­re cap a on et por­ta. En el fu­tur, li agra­da­ria des­can­sar una mi­ca de la gran pan­ta­lla per de­di­car-se al món del ci­ne? Sí, i tant. M’en­can­ta fer pel·lí­cu­les, els dos mit­jans m’agra­den molt i, com a ac­triu, són du­es ex­pe­ri­èn­ci­es to­tal­ment di­fe­rents. De mo­ment, en­guany he de­ci­dit vi­at­jar més per pro­mo­ci­o­nar Re­ven­ge, em sem­bla que era el mi­llor per a la sè­rie i per a mi, per­què co­men­ça­va a es­tar una mi­ca cre­ma­da. Se­gu­ra­ment, ha es­tat l’any més dur de la me­va vi­da, fè­iem mol­tís­si­mes ho­res de ro­dat­ge, mol­tes ve­ga­des ni tan sols no ha­via dor­mit. Sem­pre dic que, des­prés d’aquest any, em sen­to molt més pre­pa­ra­da per ser ma­re. La fal­ta de son no se­rà res com­pa­rat amb el que he pas­sat! [riu]. Marc Var­gas

li agra­da­ria

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.