Més o menys que un àr­bi­tre

JO­A­QUÍN RAMOS MAR­COS VA SOR­GIR DEL FUT­BOL EN BLANC I NE­GRE I CON­TI­NUA OM­NI­PRE­SENT EN TERTÚLIES I DE­BATS DE RÀ­DIO I TE­LE­VI­SIÓ EN L’ERA DI­GI­TAL

La Vanguardia (Català) - Viure TV - - VIURETV - JO­A­QUIM ROGLAN

Co­men­ça la no­va tem­po­ra­da i es con­so­li­da una ten­dèn­cia de pro­gra­ma­ció te­le­vi­si­va: el la­te

show fut­bo­lís­tic. És una apor­ta­ció es­pa­nyo­la a l’en­tre­te­ni­ment te­le­vi­siu en la noc­tur­ni­tat. Una me­na de ses­sió gol­fa i cas­tis­sa de la te­le. Pro­gra­mes com Pun­to

pelota de La Sex­ta (emès an­te­ri­or­ment a In­te­re­co­no­mía), La

noc­he del fút­bol de Cu­a­tro, o Tiki-Taka d’Energy es dis­pu­ten una au­di­èn­cia noc­tàm­bu­la i àvi­da de fut­bol. Nas­cut en aque­lla rà­dio que els apo­ca­líp­tics van au­gu­rar que se­ria se­pul­ta­da per la te­le­vi­sió, és un pro­duc­te de baix cost te­le­vi­siu des d’abans que s’in­ven­tés el baix cost en l’avi­a­ció i el tu­ris­me. I com a exem­ple de l’evo­lu­ció del blanc i ne­gre a la TDT, hi és i hi con­ti­nua Jo­a­quín Ramos Mar­cos, un per­so­nat­ge que és més o menys que un àr­bi­tre.

Nas­cut a Sa­la­man­ca el 1946, Ramos Mar­cos va de­bu­tar com a àr­bi­tre de pri­me­ra di­vi­sió als anys se­tan­ta del se­gle pas­sat i es va re­ti­rar l’any olím­pic del 1992. Du­rant la se­va car­re­ra, va ser no­mi­nat el mi­llor àr­bi­tre de du­es tem­po­ra­des, guar­do­nat amb dos pre­mis Gu­ru­ce­ta i san­ci­o­nat per la Re­ial Fe­de­ra­ció Es­pa­nyo­la de Fut­bol per co­men­tar par­tits a Te­le­ma­drid. A par­tir d’aquí es va fer om­ni­pre­sent a la Ser, Ca­nal+, In­te­re­co­no­mía, La Sex­ta i ara a Cu­a­tro. Amb la se­va imat­ge d’al­ti­va for­ça fí­si­ca, com­pleix els re­qui­sits de l’ano­me­na­da ra­di­ca­li­tat ex­pres­si­va i la pi­ro­tèc­nia es­cè­ni­ca dels pro­gra­mes de bra­gue­ta i cor. Per­què, se­gons va es­criu­re el so­ci­ò­leg Pi­er­re Bor­di­eu, es trac­ta de con­fi­gu­rar llis­tes efi­ca­ces de col·la­bo­ra­dors per trans­for­mar la re­a­li­tat en dos clas­ses de de­bats, “els ve­ri­ta­ble­ment fal­sos i els fal­sa­ment ve­ri­ta­bles”.

Allu­nyat de la ges­pa per sem­pre i des del con­fort del pla­tó, Ramos Mar­cos s’ha es­pe­ci­a­lit­zat en la di­a­lèc­ti­ca dels focs ar­ti­fi­ci­als, de les xa­far­de­ri­es d’úl­ti­ma di­vi­sió, de les in­so­lèn­ci­es i fu­gi­des, del sa­rau, el gui­ri­gall i l’es­per­pent. El seu tem­pe­ra­ment ex­plo­siu, la se­va con­duc­ta ex­cèn­tri­ca i les se­ves sen­tèn­ci­es ar­bi­trà­ri­es l’han con­ver­tit en ob­jec­te de les pro­vo­ca­ci­ons, mo­fes i be­fes dels seus pro­pis con­ter­tu­li­ans. Rein­ven­tat com a jut­ge de jut­ges, co­men­ta amb tot l’avan­tat­ge tec­no­lò­gic del pla­tó i ana­lit­za, a pi­lo­ta pas­sa­da, les ju­ga­des po­lè­mi­ques i l’ac­tu­a­ció dels àr­bi­tres que tre­ba­llen so­bre el ter­reny per­què ara són el que ell ja no és. Des de la se­va ta­la­ia pri­vi­le­gi­a­da, menys­prea i qua­li­fi­ca de “xer­ra­me­ca” el re­gla­ment, pro­fe­reix avisos com “et dei­xa­ré com un drap brut” a qui no pen­sa el ma­teix, i es bur­la dels àr­bi­tres que mai no han ar­ri­bat tan lluny com

BOT­XÍ I VÍC­TI­MA DE LA SE­VA PRÒ­PIA LLEI,

RAMOS MAR­COS PURGA ARA DA­VANT LES CÀ­ME­RES AQUEST MENYS­PREU ATÀVIC QUE SUS­CI­TA LA FI­GU­RA DE L’ÀR­BI­TRE EN­TRE ELS FA­NÀ­TICS

ell en temps de Pa­blo Por­ta i de Jo­sé Pla­za. Com­pli­men­tat per les pe­nyes del Re­ial Ma­drid i abo­mi­nat per les del Bar­ça, l’es­ta­dís­ti­ca his­tò­ri­ca dels par­tits que va ar­bi­trar in­di­ca el seu ni­vell de pro­fes­si­o­na­li­tat i im­par­ci­a­li­tat. La res­ta de la se­va te­o­ria i pràc­ti­ca de l’ar­bi­trat­ge són lle­gen­des a fa­vor i en con­tra en les xar­xes i els fò­rums so­ci­als.

Po­dia ha­ver es­tat un ca­va­ller i va tri­ar el pa­per de fer riu­re amb bu­fo­na­des, ges­tos, his­tò­ri­es o men­ti­des. Po­dia ha­ver es­tat un mes­tre i va es­co­llir ser la se­va ca­ri­ca­tu­ra. Po­dia ha­ver es­tat exem­ple de va­lors es­por­tius i va pre­fe­rir ser un mi­rall tren­cat en­tre bu­fe­ta­des de bar. Bot­xí i víc­ti­ma de la se­va prò­pia llei, purga ara da­vant les cà­me­res aquest atàvic menys­preu que ge­ne­ra la fi­gu­ra de l’àr­bi­tre en­tre els fa­nà­tics. Imat­ge de l’es­car­ni i la bro­ma po­pu­lar cap a to­ta au­to­ri­tat ar­bi­trà­ria, els seus col·le­gues el man­te­gen com un ni­not de fi­ra. Ins­pi­ra una mi­ca de llàs­ti­ma als amants de l’es­port. I els in­di­fe­rents al fut­bol es pre­gun­ten qui pot jut­jar aques­ta me­na de jut­ges.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.