Anem a dor­mir

La Vanguardia (Català) - Viure TV - - VIURETV -

qual els adults no be­uen mai una co­pa de més, no es sal­ten els semàfors en am­bre, fan exer­ci­ci, aju­den els seus ve­ïns, en­vi­en christ­mas, no es quei­xen dels seus caps i dor­men vuit ho­res al dia.

I ai­xò no pot ser i, a més, és im­pos­si­ble. Per­què som com som: ens fi­quem al llit tard. I si ens que­dem des­perts per mi­rar la te­le no és per­què nin­gú ens hi obli­gui! L’úni­ca co­sa que vo­len les te­les és acon­se­guir te­le­es­pec­ta­dors: s’ar­ris­quen a eme­tre els seus pro­gra­mes a ho­res avan­ça­des per­què sa­ben que po­den en­ta­ba­nar-nos i que aca­ba­rem mi­rant-los. Som ai­xí! La res­pon­sa­bi­li­tat és nos­tra, per­so­nal. Com sem­pre. L’es­toic Sè­ne­ca sos­pi­ta­va que els es­pec­ta­cles de gladiadors en­fos­qui­en i em­bru­ti­en l’ànim dels as­sis­tents, però mai no se li va acu­dir de­ma­nar que els sus­pen­gues­sin. No­més es va pre­gun­tar per què tan­ta gent sen­tia aques­ta mor­bo­sa in­cli­na­ció per veu­re com aquests llui­ta­dors es ma­ta­ven.

Em pre­gun­to el ma­teix so­bre la te­le­vi­sió de ma­ti­na­da, i ar­ri­bo a la con­clu­sió que és un bàl­sam que ens sal­va de mals ma­jors, des del buit del te­di fins a les dis­cus­si­ons con­ju­gals o a la de­pres­sió de pen­sar en les mi­sè­ri­es del dia. És una me­na de te­rà­pia a can­vi de pocs watts. De to­ta ma­ne­ra, l’Aro­he hau­ria d’in­ves­ti­gar quants es­pa­nyols dels que es que­den da­vant el te­le­vi­sor de ma­ti­na­da es­tan des­perts i quants s’han ador­mit a mit­ja­nit.

La te­le­vi­sió se­rà cul­pa­ble de gai­re­bé tot..., però si l’obli­guem a avan­çar les emis­si­ons, pot­ser ens car­re­guem el mi­llor som­ní­fer que co­nei­xem.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.