La vi­da són tem­po­ra­des

LES SÈ­RI­ES DE TE­LE­VI­SIÓ HAN GUA­NYAT RESPECTABILITAT IN­TEL·LEC­TU­AL: SÓN ES­TU­DI­A­DES A LA UNI­VER­SI­TAT I CA­DA VE­GA­DA HI HA MÉS AS­SA­JOS TE­Ò­RICS QUE SE N’OCU­PEN

La Vanguardia (Català) - Viure TV - - VIURETV - XAVI AYÉN

Al prin­ci­pi, va ser la fo­gue­ra. An­ti­ga­ment, la tri­bu es reu­nia da­vant el foc per ex­pli­car his­tò­ri­es. Aquest pa­per tan im­por­tant –fun­da­dor de les so­ci­e­tats– l’exer­cei­xen avui les sè­ri­es de te­le­vi­sió. Gens es­trany, doncs, que sus­ci­tin l’in­terès dels te­ò­rics, però la ve­ri­tat és que l’en­tra­da de les sè­ri­es a la uni­ver­si­tat es­pa­nyo­la i ca­ta­la­na és molt re­cent. Ha tin­gut lloc els úl­tims cinc anys –vuit, a tot es­ti­rar– coin­ci­dint amb el bo­om edi­to­ri­al dels as­sa­jos que n’ana­lit­zen el con­tin­gut.

La doc­to­ra Con­cep­ci­ón Cas­ca­jo­sa, de la uni­ver­si­tat ma­dri­le­nya Carlos III, és pi­o­ne­ra –jun­ta­ment amb els seus col·le­gues de la Pom­peu Fa­bra– en la in­tro­duc­ció de la fic­ció te­le­vi­si­va a les au­les de l’Aca­dè­mia. “El 2001 me’n vaig anar a una uni­ver­si­tat bri­tà­ni­ca i em va sor­pren­dre veu­re, a la bi­bli­o­te­ca, un gran nom­bre de lli­bres so­bre sè­ri­es”. A fi­nals dels no­ran­ta i principis dels 2000, el te­ma ha­via cap­tat l’aten­ció d’al­guns pro­fes­sors de li­te­ra­tu­ra de colle­ges nord-ame­ri­cans, que van co­men­çar a pu­bli­car es­tu­dis so­bre ai­xò, es­pe­ci­al­ment so­bre Ex­pe­di­en­te X, Twin Pe­aks i Los So­pra­no.

En tor­nar, va po­sar fil a l’agu­lla i va acon­se­guir pu­bli­car l’as­saig col·lec­tiu La ca­ja lis­ta (2007). “A la uni­ver­si­tat, ens acu­sen de re­ac­ci­ons len­tes –ar­güeix– però en aquest te­ma vam ser més àgils que les re­vis­tes ci­ne­ma­to­grà­fi­ques, que no es van po­sar a par­lar de sè­ri­es fins tres anys més tard”.

A la UPF, Jor­di Car­ri­ón uti­lit­za les sè­ri­es “en les me­ves clas­ses d’es­crip­tu­ra cre­a­ti­va i en les de pe­ri­o­dis­me cul­tu­ral, per­què han cre­at un sub­gè­ne­re o una es­pe­ci­a­lit­za­ció, jun­ta­ment amb la li­te­ra­tu­ra, la mú­si­ca, l’art o el ci­ne­ma”. En com­pa­ra­ció amb al­tres gè­ne­res, Cas­ca­jo­sa creu que sa­tis­fan “la ne­ces­si­tat de l’espectador d’una im­pli­ca­ció més gran, de fu­gir de l’es­ca­pis­me i viu­re una pro­fun­di­tat a tra­vés d’una con­ti­nu­ï­tat nar­ra­ti­va al llarg d’anys, les di­fe­rents tem­po­ra­des”. Per al­tra ban­da, “re­flec­tei­xen sen­si­bi­li­tats con­tem­po­rà­ni­es d’una ma­ne­ra més àgil, són les pri­me­res en in­tro­duir de­ter­mi­na­des pro­ble­mà­ti­ques o per­so­nat­ges que no són he­rois, són més com­ple­xos”, ja que els po­den mos­trar no en una ho­ra i mit­ja, si­nó de ve­ga­des fins i tot en més de 50.

Les sè­ri­es més es­tu­di­a­des són, a més de Twin Pe­aks o Los So­pra­no,

LA MA­JO­RIA DE LLI­BRES ES­TAN PU­BLI­CATS PER PE­TI­TES EDITORIALS, JA QUE ELS GRANS GRUPS ELS VAN RE­BUT­JAR AR­GÜINT QUE “EL TELEESPECTADOR NO LLE­GEIX”

The Wi­re, Mad Men, Bre­aking Bad... En as­sig­na­tu­res que te­nen noms com “for­mes de la nar­ra­ció se­ri­al”, “fic­ció te­le­vi­si­va”, “es­tu­dis te­le­vi­sius”... nor­mal­ment a la lli­cen­ci­a­tu­ra de Co­mu­ni­ca­ció Au­di­o­vi­su­al, i en uni­ver­si­tats com la UPF, la UAB, la Blan­quer­na o la UIC. Els no­ran­ta es trac­ta­va d’una co­sa im­pen­sa­ble. “Les pri­me­res clas­ses són als 2000, a tra­vés de pro­fes­sors de li­te­ra­tu­ra com­pa­ra­da”, apun­ta Ma­nel Jiménez, pro­fes­sor de la UPF la te­si doc­to­ral del qual abor­da el trac­ta­ment de la tem­po­ra­li­tat a 24.

L’al­tra ca­ra del fe­no­men és que flo­rei­xen els lli­bres que ana­lit­zen sè­ri­es de te­le­vi­sió. La ma­jo­ria es­tan pu­bli­cats per pe­ti­tes editorials in­de­pen­dents i con­nec­ten amb un pú­blic mo­dern, fet al­ho­ra de hips­ters, an­tics pro­gres, jo­ves... un sec­tor àvid d’exè­ge­sis in­tel·lec­tu­al­ment sò­li­des so­bre les se­ves sè­ri­es fa­vo­ri­tes. Si als EUA són re­vis­tes com The New Yorker, The New York Re­vi­ew of Bo­oks o The Be­li­e­ver les que han por­tat aquests te­mes a les por­ta­des, a Es­pa­nya és el ter­ri­to­ri dels lli­bres de se­gells com Er­ra­ta Na­tu­rae, Ca­pitán Swing, Prin­ci­pal de los Li­bros, La­er­tes... Cas­ca­jo­sa re­cor­da que al prin­ci­pi “els grans grups editorials van re­but­jar aques­tes obres, amb l’ar­gu­ment que els te­le­es­pec­ta­dors no lle­gei­xen”.

L’edi­tor Jo­an-Eloi Ro­ca, de Prin­ci­pal de los Li­bros, ha pu­bli­cat la guia ofi­ci­al de The Wi­re de Rafael Álvarez i els dos lli­bres-re­por­tat­ge de David Si­mon que van

THE WI­RE McNulty to­pa amb la bu­ro­crà­cia JOC DE TRONS El món mític de G.R.R. Mar­tin HOL­MES La sè­rie bri­tà­ni­ca és una de les més se­gui­des avui JOC DE TRONS Les di­fe­rents ra­ces ser­vei­xen per par­lar de la di­ver­si­tat

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.