Mi­sè­ria gla­mu­ro­sa

La Vanguardia (Català) - Viure TV - - VIURETV -

In­teres­sant lec­tu­ra de l’as­saig Oprah Win­frey and the gla­mour of mi­sery, d’Eva Illouz. Win­frey va dei­xar el pro­gra­ma més in­flu­ent de la te­le­vi­sió nord-ame­ri­ca­na mo­der­na i pot viu­re de ren­da o, si li ve de gust, re­cu­pe­rar la se­va vo­ca­ció d’ac­triu i as­pi­rar a gua­nyar un Os­car. L’es­til Win­frey ha in­flu­ït els for­mats de magazine de tot el món i Illouz acon­se­gueix de­fi­nir-lo amb una gran pre­ci­sió crí­ti­ca. La for­ça co­mu­ni­ca­ti­va de Win­frey es ba­sa en l’ex­plo­ta­ció em­pà­ti­ca de la mi­sè­ria. Per te­nir la cre­di­bi­li­tat ne­ces­sà­ria, Win­frey pre­sen­ta un cur­rí­cu­lum de des­grà­ci­es prò­pi­es que li per­met acu­sar, com­pren­dre, de­nun­ci­ar, pon­ti­fi­car, acom­pa­nyar o, a la ma­ne­ra d’una En­car­na Sánc­hez ele­va­da a la mà­xi­ma po­tèn­cia, trans­for­mar-se en jut­ge grà­ci­es a l’au­to­ri­tat dels au­dí­me­tres. Les ar­mes de Win­frey no eren no­més re­tò­ri­ques. Com­cer­ti­fi­quen les males imi­ta­ci­ons del seu xou, tam­bé eren l’apa­ra­dor de du­es fi­lo­so­fi­es amb punts en co­mú: d’una ban­da l’apo­lo­gia de l’em­pre­ne­do­ria, i, de l’al­tra, l’au­to­a­ju­da i els seus de­ri­vats pseu­do­es­pi­ri­tu­als.

Illouz ana­lit­za els in­gre­di­ents del pro­gra­ma i con­clou que una de les ca­rac­te­rís­ti­ques del fe­no­men Win­frey ha es­tat trans­for­mar les bi­o­gra­fi­es més cas­ti­ga­des (vi­o­lèn­cia do­mès­ti­ca o abu­sos se­xu­als) en una opor­tu­ni­tat de de­nún­cia, te­rà­pia o es­pec­ta­cle. Re­pas­sant la ma­tè­ria pri­me­ra ex­plo­ta­da pel for­mat, l’as­sa­gis­ta de­tec­ta di­ver­ses tendències que con­vé te­nir en comp­te per en­ten­dre la te­le­vi­sió ac­tu­al: les de­bi­li­tats (ad­dic­ci­ons i pa­to­lo­gi­es de mar­gi­na­li­tat do­mès­ti­ca), les re­la­ci­ons tren­ca­des (cus­tò­di­es i dra­mes amb els fills), la compassió (sen­se es­crú­pols a l’ho­ra de tri­ar el sen­sa­ci­o­na­lis­me la­cri­mò­gen com a ins­tru­ment d’am­pli­fi­ca­ció i de so­li­da­ri­tat) i la mi­sè­ria pu­ra (fills d’al­co­hò­lics o de dro­go­ad­dic­tes). Illouz ob­ser­va que exis­teix una es­truc­tu­ra nar­ra­ti­va de la mi­sè­ria, de la mala sort i dels trau­mes, i que els fo­na­ments d’aques­ta es­tra­tè­gia són la compassió i la in­dig­na­ció. Aquests me­ca­nis­mes són la ba­se de molts pro­gra­mes de te­le­vi­sió i de rà­dio. En comp­tes de cen­trar­se en el ri­gor, la cre­di­bi­li­tat o el ta­lent, molts co­mu­ni­ca­dors bus­quen la dre­ce­ra de les emo­ci­ons in­du­ï­des i com­par­ti­des amb una gran te­me­ri­tat. El ser­mó apas­si­o­nat subs­ti­tu­eix l’edi­to­ri­al pon­de­ra­da. La im­me­di­a­te­sa es­pe­ro­na un di­na­mis­me

HA UNA ES­TRUC­TU­RA NAR­RA­TI­VA DE LA MI­SÈ­RIA, LA MALA SORT I ELS TRAU­MES, I ELS FO­NA­MENTS D’AQUES­TA ES­TRA­TÈ­GIA SÓN LA COMPASSIÓ I LA IN­DIG­NA­CIÓ

ver­ti­gi­nós que, amb la co­ar­ta­da de la res­pos­ta tec­no­lò­gi­ca, im­pe­deix el pro­to­col de la con­fir­ma­ció. En aquest uni­vers, el que Illouz ano­me­na la “cultura del do­lor” trans­for­ma el pa­ti­ment de les per­so­nes (fí­sic, psi­co­lò­gic, es­pi­ri­tu­al, po­lí­tic, so­ci­al) en com­bus­ti­ble. El ci­cle vi­tal es tan­ca: la car­ro­nya atrau els ra­pi­nyai­res però per­què tot ai­xò si­gui ren­di­ble és im­pres­cin­di­ble que nos­al­tres, es­pec­ta­dors, ac­tu­em com a fi­dels ca­ní­bals au­di­o­vi­su­als.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.