Amors ben ar­mats

LA PRO­GRES­SIÓ DELS EMBOLICS SEN­TI­MEN­TALS ALS SE­RI­ALS DE TE­LE­VI­SIÓ ÉS UN MAL­DE­CAP PER ALS CRE­A­DORS, PERÒ HO ÉS MÉS QU­AN LES PA­RE­LLES SÓN D’AGENTS I, A MÉS A MÉS, VAN AR­MATS

La Vanguardia (Català) - Viure TV - - VIURETV -

Úl­ti­ma­ment en les sè­ri­es de po­li­ci­es, es­pi­es, agents i de­tec­tius, s’es­ti­men molt, però s’es­ti­men de for­ma estranya. I els me­ca­nis­mes amo­ro­sos van més en­llà de la tra­di­ci­o­nal ten­sió se­xu­al no re­sol­ta que tan bons re­sul­tats ha do­nat du­rant anys. En el ca­nò­nic Jo ja he es­tat aquí: fic­ci­ons de la re­pe­ti­ció (Em­pú­ri­es, 2005), Jor­di Balló i Xavier Pé­rez ex­pli­quen que “to­ta se­ri­a­li­tat que can­ta les ex­cel·lèn­ci­es d’un món fe­liç es ba­sa en la des­crip­ció ri­tu­a­lit­za­da d’ac­tes de re­pe­ti­ció, que es po­den con­tem­plar com a símp­to­mes de fe­li­ci­tat amo­ro­sa”. Es­clar, ai­xò fun­ci­o­na per a Mo­dern fa­mily,

Ho­pe i fins i tot Big bang the­ory. Però el gè­ne­re po­li­cí­ac ra­ra­ment can­ta “les ex­cel·lèn­ci­es d’un món fe­liç”. Al­menys no pas des de

McMi­llan y es­po­sa. Les es­tra­tè­gi­es de la se­ri­a­li­tat, postu­len Balló i Pé­rez, im­pli­quen va­ri­a­ci­ons (abans sub­tils, ara so­vint subs­tan­ci­als) dins d’es­truc­tu­res es­ta­bles per man­te­nir l’aten­ció i l’in­terès. Per ai­xò en la ru­ti­na se­ri­al van anar apa­rei­xent ame­na­ces a la uni­tat fa­mi­li­ar –ba­nyes, ex­nò­vi­es, cri­si...–, i en les gai­re­bé sem­pre cè­li­bes pa­re­lles de po­li­ci­es, el con­tra­ri. Per­què l’amor és en el celi­bat pro­fes­si­o­nal tan o més deses­ta­bi­lit­za­dor que l’adul­te­ri en la uni­tat fa­mi­li­ar.

I el que va fi­xar el la­bo­ra­to­ri de l’amor ar­mat va ser el guio­nis­ta Glenn Gor­don Ca­ron, pri­mer tí­mi­da­ment a Re­ming­ton ste­e­le –on Pi­er­ce Bros­nan i Step­ha­nie Zim­ba­list van ar­ri­bar a ca­sar-se–, i des­prés ja a la va­len­ta, amb Luz

de lu­na. La pre­ci­pi­ta­ció amb què Bru­ce Wi­llis i Cy­bill Shep­herd es van en­tre­gar a la pas­sió amo­ro­sa va ser cor­re­gi­da im­me­di­a­ta­ment pels guio­nis­tes: pri­mer, postu­lant-los com a in­com­pa­ti­bles, i des­prés in­tro­duint-hi Mark Har­mon com el ter­cer en dis­còr­dia.

És cu­ri­ós que pre­te­nent man­te­nir-se ce­nyit al cà­non del ca­va­ller sol­ter, David Lynch cre­és a Twin Pe­aks un agent es­pe­ci­al, Da­le Co­o­per (Ky­le MacLach­lan), que, mal­grat que el ron­des­sin múl­ti­ples be­lle­ses nú­bils que pas­se­ja­ven per la sè­rie, en el mi­llor es­til Ja­mes Bond, man­tin­gués una fi­de­lís­si­ma relació im­ma­te­ri­al amb Di­a­ne, a qui no­més par­la­va a tra­vés d’una gra­va­do­ra. La ge­ni­a­li­tat de Ch­ris Car­ter va ser cre­ar un he­te­ro­dox agent Co­o­per, ano­me­nat Fox Mul­der Bo­nes

FOX, LA SEX­TA I FOX ES­PAÑA CO­MEN­ÇA LES EMIS­SI­ONS EL 2005. SE N’EMET LA 7A TEM­PO­RA­DA.

AC­TORS: EMILY DESCHANEL I DAVID BOREANAZ. Tem­pe­ran­ce Bo­nes Bren­nan, ci­en­tí­fi­ca apa­rent­ment fre­da, i el de ve­ga­des im­pul­siu de­tec­tiu Se­ely Both, una pa­re­lla pe­cu­li­ar (David Duc­hovny), i po­sar-lo al cos­tat d’una Cla­ri­ce Star­ling –la mo­na­cal ene­mi­ga d’Han­ni­bal Lec­ter– apò­cri­fa ano­me­na­da Da­na Scully (Gi­lli­an An­der­son), cre­ant al llarg de nou tem­po­ra­des un dels embolics tà­cits més bri­llants que ha do­nat la his­tò­ria del gè­ne­re po­li­cí­ac te­le­vi­su­al. Hi va ha­ver un mo­ment en què fins i tot la pro­me­sa de Car­ter en el sen­tit que Mul­der i Scully mai no es fa­ri­en cap pe­tó va ha­ver de ser re­vi­sa­da, i en el desen­llaç de la vui­te­na tem­po­ra­da, l’atri­bo­la­da pa­re­lla do­na­ria a llum un fill redemp­tor tot for­mant un sor­pre­nent pes­se­bre vi­vent, amb reis mags in­clo­sos. D’ales­ho­res en­çà, els de­tec­tius, agents i in­ves­ti­ga­dors

han es­tat for­ça més mo­dè­lics en els seus acos­ta­ments ama­to­ris que els ad­vo­cats i els met­ges, que, amb McBe­al al cap­da­vant, sem­pre han de­am­bu­lat per la fic­ció te­le­vi­si­va cap­flui­xos i vo­lu­bles pel que fa a l’amor.

Ai­xí que el mo­del de pa­re­lla he­te­ro­se­xu­al i he­te­ro­do­xa que van for­mar Mul­der i Scully ha cre­at du­es va­ri­a­bles di­ver­gents: d’una

ban­da, l’amor es­ta­ble i con­for­ta­ble de Tem­pe­ran­ce Bre­nann (Emily Deschanel) i Se­e­ley Bo­oth (David Boreanaz) a Bo­nes. I de l’al­tra, la sim­pa­tia in­di­fe­rent de Pa­trick Ja­ne (Si­mon Baker) i Te­re­sa Lis­bon (Ro­bin Tunney) a

El men­ta­lis­ta.

Es­clar que es pot obs­tar que aquests úl­tims van per la se­va sisena tem­po­ra­da i que a ho­res d’ara en­ca­ra no hi ha­via ha­gut en­tre Mul­der i Scully ni tan sols un conat de ma­gar­ru­fa. Una co­sa sem­blant pas­sa amb l’aca­ba­da d’es­tre­nar The bridge, eme­sa a Es­pa­nya de for­ma gai­re­bé si­mul­tà­nia a la se­va pro­jec­ció nord-ame­ri­ca­na, en la qual cal veu­re què ofe­rei­xen les con­tí­nu­es tro­ba­des pro­fes­si­o­nals en­tre Mar­co Ruiz (Da­mi­an Bichir) i So­nya Cross (Di­a­ne Krueger), afa­vo­rits per la fron­te­ra en­tre dos mons com el nord de Mè­xic i el sud dels Es­tats Units, un con­cep­te sem­pre fe­cund per a me­tà­fo­res de di­fe­rent abast i no to­tes allu­nya­des de l’ajun­ta­ment erò­tic. Són en una fa­se tan pri­me­ren­ca que qual­se­vol es­pe­cu­la­ció és pos­si­ble i, al­ho­ra, im­pos­si­ble.

Abans de tot ai­xò, el nou rei Mi­des, J.J. Abrams, ha­via do­nat una lli­çó so­bre com de fe­cun­da pot ar­ri­bar a ser la com­ple­xa vi­da

de l’es­pia fent i des­fent amors i

fa­mí­li­es en l’abra­ca­da­brant Ali­as. Com que els agents no sa­bi­en la ma­jor part del temps ni per a qui es­ta­ven tre­ba­llant en re­a­li­tat, l’equip d’Abrams va fer l’agost in­te­grant i es­fi­la­gar­sant la fa­mí­lia i els amors de la pa­ti­do­ra Syd­ney Bris­tow (Jen­ni­fer Gar­ner), ex­pe­ri­èn­cia que des­prés li se­ria molt útil al director i pro­duc­tor per al seu de­but al llarg­me­trat­ge Mis­sió: Im­pos­si­ble III.

Les pas­si­ons a Cast­le en­tre un es­crip­tor i una agent de la llei en­ca­ra són a mig ca­mí en­tre l’es­ta­bi­li­tat ma­tri­mo­ni­al de Bo­nes i la iti­ne­ràn­cia erò­ti­ca de Luz de lu­na. Més vis­tós és el que es veu a

Sher­lock, la sè­rie pro­du­ï­da per la BBC que ac­tu­a­lit­za l’in­es­bor­ra­ble per­so­nat­ge d’Art­hur Co­nan Doy­le. L’elec­ció d’un ac­tor an­dro­gin com Be­ne­dict Cum­ber­batch per in­ter­pre­tar el cè­li­be més fa­mós de l’uni­vers de­tec­ti­vesc és una in­tri­gant es­pe­cu­la­ció so­bre la na­tu­ra­le­sa de la se­va relació amb Wat­son (Mar­tin Fre­e­man), en es­pe­ci­al en por­tar el re­lat a un avui en què res

no tin­dria de par­ti­cu­lar una relació que a l’An­gla­ter­ra vic­to­ri­a­na els por­ta­ria tots dos a es­criu­re ver­sos a la pre­só de Re­a­ding. En la ver­sió ci­ne­ma­to­grà­fi­ca, Guy Ritc­hie es de­di­ca a ju­gar amb aques­ta pos­si­bi­li­tat ma­qui­llant com a do­nes els seus per­so­nat­ges, o fent-los cau­re l’un so­bre l’al­tre ac­ci­den­tal­ment i lleu­gers de ro­ba amb cer­ta fre­qüèn­cia. Hol­mes, se­gons els mes­tres Balló i Pé­rez, en­car­na l’ar­que­tip de sol­te­ria in­dò­mi­ta, se­gons el qual la na­tu­ra­le­sa exi­gent de les se­ves ac­ti­vi­tats in­tel·lec­ti­ves con­tra el crim su­po­sa la ne­ces­sà­ria ne­ga­ció de to­ta relació amo­ro­sa. Però es veu que no. Una mi­ca.

The bridge FOX, FOX CRI­ME ANY D’EMIS­SIÓ: 2013 AC­TORS: DI­A­NE KRUEGER I DA­MI­AN BICHIR. Se n’es­tà eme­tent la pri­me­ra tem­po­ra­da Ele­men­tary CU­A­TRO, CA­LLE 13 ANY D’EMIS­SIÓ: 2012. AC­TORS: JONNY LEEMILLER, LUCY LIU. Se n’emet la pri­me­ra tem­po­ra­da El...

Ex­pe­di­en­te X ANYS D’EMIS­SIÓ: DEL 1993 AL 2002. SÓN A LA VEN­DA EN DEVEDÉ TOTS ELS CAPÍ­TOLS DE LES NOU TEM­PO­RA­DES DE LA SÈ­RIE. AC­TORS: GI­LLI­AN AN­DER­SON I DAVID DUC­HOVNY. La relació d’aques­ta pa­re­lla es va mou­re per­fec­ta­ment en els lí­mits del desig...

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.