La doc­tri­na de l’odi

La Vanguardia (Català) - Viure TV - - VIURETV - Ser­gi Pà­mi­es

La po­lè­mi­ca so­bre l’In­fo K del 33 que re­pro­du­ïa les de­cla­ra­ci­ons d’ado­les­cents participants a la ca­de­na hu­ma­na de l’On­ze de Se­tem­bre és un exem­ple de ma­ni­pu­la­ció pro­pa­gan­dís­ti­ca. A pri­me­ra vis­ta, pot sem­blar que la ma­ni­pu­la­ció no­més és política i res­pon als mo­ments de ten­sió en­tre l’in­de­pen­den­tis­me i l’uni­o­nis­me. Més en­llà d’aques­ta evi­dèn­cia, però, tam­bé és una con­se­qüèn­cia de l’èxit de l’es­pi­ral de l’odi. A la te­le­vi­sió l’odi és una ma­tè­ria pri­me­ra que es­ti­mu­la la iden­ti­fi­ca­ció més fà­cil, ad­dic­ti­va i pri­mà­ria de l’espectador. Cri­dar en comp­tes d’ar­gu­men­tar, menys­pre­ar en comp­tes d’em­pa­tit­zar, adoc­tri­nar en comp­tes de con­vèn­cer són es­tra­tè­gi­es que te­nen con­se­qüèn­ci­es en els ni­vells d’au­di­èn­cia. Si a tots els pro­gra­mes els con­vi­dats ac­tu­es­sin amb l’equa­ni­mi­tat do­cu­men­ta­da que prac­ti­quen els es­pe­ci­a­lis­tes de Redes (La 2), les ca­de­nes hau­ri­en de tan­car. Per ai­xò, ja fa temps que la te­le­vi­sió ha de­tec­tat que l’odi, o l’es­pec­ta­cle de l’hos­ti­li­tat i l’agres­si­vi­tat amplificada (i simplificadora), és eco­nò­mi­ca­ment ren­di­ble i nar­ra­ti­va­ment es­pec­ta­cu­lar i, a més a més, no aju­da a

JA FA TEMPS QUE LA TE­LE­VI­SIÓ HA DE­TEC­TAT QUE L’ODI, O L’ES­PEC­TA­CLE DE L’HOS­TI­LI­TAT I L’AGRES­SI­VI­TAT AMPLIFICADA (I SIMPLIFICADORA), ÉS ECO­NÒ­MI­CA­MENT REN­DI­BLE

cons­truir cri­te­ris in­de­pen­dents, si­nó a es­cam­par una vis­ce­ra­li­tat gre­gà­ria.

Cons­tru­ït com una dro­ga de dis­seny que eli­mi­na els ma­ti­sos re­fle­xius i ar­ra­na els re­cur­sos di­a­lèc­tics, i em­pa­rat per una in­ter­pre­ta­ció con­ta­mi­na­da de la lli­ber­tat d’ex­pres­sió, l’odi té di­ver­ses ma­ni­fes­ta­ci­ons te­le­vi­si­ves. Les més in­no­cents són les que l’espectador iden­ti­fi­ca a la pri­me­ra i que es ma­ni­fes­ten en es­tat pur. Par­lo, per exem­ple, de l’odi xa­far­der prac­ti­cat al Sál­va­me o, en un al­tre ni­vell, de l’es­gri­ma ca­ser­nà­ria del Pun­to pe­lo­ta. Però, en la po­lè­mi­ca de l’In­fo K, el més alar­mant ha es­tat veu­re com, a par­tir d’un re­por­tat­ge que po­dem si­tu­ar en un con­text de par­ci­a­li­tat pro­pa­gan­dís­ti­ca (en qües­ti­ons de so­bi­ra­nis­me, TV3 no és neu­tral i prac­ti­ca una fal­sa plu­ra­li­tat, però ai­xò no vol dir que si­gui na­zi o an­ti­de­mo­crà­ti­ca), es crea una ona­da de ter­tu­li­a­nis­me agres­siu que ter­gi­ver­sa i uti­lit­za un fet anec­dò­tic per con­ver­tir-lo en odi es­truc­tu­ral dis­fres­sat d’in­for­ma­ció. Per sort, molts es­pec­ta­dors ad­dic­tes als odis te­le­vi­sius més frí­vols ja co­nei­xem les es­tra­tè­gi­es que se­gueix. Sa­bem que, en la ma­jo­ria de ca­sos, la sol­vèn­cia mo­ral de qui més cri­da és in­ver­sa­ment pro­por­ci­o­nal a la pos­si­ble res­pon­sa­bi­li­tat d’uns te­ò­rics cul­pa­bles que són ins­tru­men­ta­lit­zats per man­te­nir aques­ta me­na d’es­pec­ta­cles i per ali­men­tar la va­ni­tat de ser­mo­ne­ja­dors tò­xics i pre­sump­tu­o­sos. Po­sats a de­tec­tar pe­rills an­ti­de­mo­crà­tics, la par­ci­a­li­tat de TV3 és cor­re­gi­ble i té con­se­qüèn­ci­es menys ofen­si­ves que l’odi d’uns ter­tu­li­ans- ho­o­li­gans an­co­rats en un mo­del de co­mu­ni­ca­ció que re­pro­du­eix, amb una tec­no­lo­gia més so­fis­ti­ca­da, l’hà­bit an­ces­tral de la ca­lúm­nia, pre­sa­gi del lin­xa­ment.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.