Fe­nò­mens de la­bo­ra­to­ri

CI­ÈN­CIA-FIC­CIÓ DES QUE ES VA ACA­BAR LA TE­LE­SÈ­RIE ‘PER­DI­DOS’ ELS CA­NALS BUS­QUEN EL PRÒ­XIM GRAN ÈXIT. LES ES­TRE­NES DE ‘LA CÚ­PU­LA’ I ‘REVOLUTION’ PO­DRI­EN SER LA RES­POS­TA QUE ES­PE­RA­VEN

La Vanguardia (Català) - Viure TV - - VIURETV - PE­RE SO­LÀ GIMFERRER Bar­ce­lo­na

Un po­ble tran­quil ano­me­nat Ches­ter’s Mill es tro­ba atra­pat dins d’un mis­te­ri­ós camp de for­ça. Es po­dria do­nar al­gun ma­tís a aques­ta fra­se, ex­pli­car que l’en­vol­ta to­tal­ment i que dei­xa sen­se es­ca­pa­tò­ria els ha­bi­tants, però bà­si­ca­ment la idea de La cú­pu­la es pot trans­me­tre en una so­la fra­se. Tam­bé la de Revolution, que va ar­ri­bar a La Sex­ta aquest di­me­cres i que plan­te­ja­va la pre­gun­ta de què pas­sa­ria si des­a­pa­re­gués l’elec­tri­ci­tat. Aquest és l’avan­tat­ge de les sè­ri­es high con­cept, que te­nen un punt de par­ti­da atrac­tiu i que per tant es pot ven­dre fà­cil­ment al pú­blic i cre­ar im­pac­te: és la in­flu­èn­cia de Per­di­dos.

La sè­rie de J.J. Abrams pot­ser no va cre­ar el con­cep­te, però sí que va es­ta­blir les ba­ses de cert cor­rent te­le­vi­siu: sè­ri­es amb tocs de ci­èn­cia-fic­ció que es desen­vo­lu­pes­sin a ba­se de gan­xos i amb una pre­mis­sa po­tent. Era ine­vi­ta­ble. En el mo­ment que es va es­tre­nar, el se­tem­bre del 2004, va ser un èxit in­qües­ti­o­na­ble: va te­nir 18 mi­li­ons d’es­pec­ta­dors i va cre­ar una co­mu­ni­tat glo­bal que can­vi­a­ria la ma­ne­ra de veu­re te­le­vi­sió. Per ai­xò en­ca­ra es bus­ca el se­güent fe­no­men: un gran con­cep­te que fa­ci un so­roll sem­blant, que si­gui clar (els su­per­vi­vents d’un ac­ci­dent ae­ri van a pa­rar a una illa pe­ri­llo­sa) i de pas­sa­da es tra­du­ei­xi en au­di­èn­cia.

La cú­pu­la, en aquest sen­tit, és la res­pos­ta que la te­le­vi­sió nor­da­me­ri­ca­na es­ta­va es­pe­rant. Va te­nir una mit­ja­na su­pe­ri­or als deu mi­li­ons al seu pa­ís d’ori­gen i va ar­ra­sar qu­an va ar­ri­bar a An­te­na 3, on va reu­nir 4,6 mi­li­ons de per­so­nes, la mi­llor es­tre­na per a una fic­ció es­tran­ge­ra en to­ta la his­tò­ria del ca­nal. Quin és, el truc? Una idea mar­ci­a­na ava­la­da per Step­hen King i la pro­me­sa d’un mis­te­ri cen­tral. Abans el pú­blic fe­ia es­pe­cu­la­ci­ons so­bre què era l’illa, ara to­ca elu­cu­brar so­bre la cú­pu­la. Qui la va col·lo­car? Hi ha es­ca­pa­tò­ria? Pre­gun­tes que, si bé po­den te­nir al­gu­na res­pos­ta du­rant la pri­me­ra tem­po­ra­da, cos­ta­rà molt que que­din del tot re­sol­tes.

El ca­nal CBS, que l’emet als Es­tats Units, ha re­no­vat la fic­ció per a un al­tre any i, si man-

té les xi­fres l’es­tiu que ve, pro­ba­ble­ment els per­so­nat­ges es­ta­ran tan­cats en aques­ta bom­bo­lla du­rant un temps in­de­fi­nit, una si­tu­a­ció que Bri­an K. Vaug­han co­neix en pro­fun­di­tat. Per al­gu­na raó Ste­ven Spi­el­berg, que pro­du­eix la sè­rie, el va fit­xar com a mà­xim res­pon­sa­ble cre­a­tiu de la fic­ció. Ha­via es­crit du­rant tres anys per a Per­di­dos, obra mes­tra a l’ho­ra de pror­ro­gar in­ter­ro­gants i po­pu­la­rit­zar la ci­èn­cia-fic­ció en­tre el gran pú­blic. I a l’al­tre bàn­dol hi ha J.J. Abrams, que va en­car­re­gar la se­va gran apos­ta de la tem­po­ra­da pas­sa­da a Erik Kripke ( So­bre­na­tu­ral) i que va pro­po­sar una al­tra idea atrac­ti­va al pú­blic. És més in­o­fen­si­va i fa­mi­li­ar que el seu vai­xell in­síg­nia, però qu­an es va co­men­çar a eme­tre a La Sex­ta va ob­te­nir bons re­sul­tats, amb un 10% de quo­ta i 1,8 mi­li­ons d’es­pec­ta­dors que es van in­teres­sar per la so­ci­e­tat dis­tò­pi­ca que plan­te­ja (com es viu­ria sen­se mò­bils ni te­le­vi­sió?).

Aques­tes du­es sè­ri­es, per tant, pro­cu­ren po­sar fi a la male­dic­ció de les sè­ri­es que se­guei­xen l’em­prem­ta de Per­di­dos. Aquests dar­rers anys hi ha ha­gut mol­tes apos­tes am­bi­ci­o­ses i ar­ris­ca­des que van cau­re en l’oblit al cap de po­ques set­ma­nes. Els ciu­ta­dans de Je­ric­ho (2006-2008) van viu­re aï­llats des­prés d’un ho­lo caust nuclear no­més dos anys; el mo­men­tum de FlashForward (2011) va du­rar apro­xi­ma­da­ment dos mi­nuts i dis­set se­gons, el temps que va pas­sar in­cons­ci­ent to­ta la hu­ma­ni­tat sen­se ex­pli­ca­ció apa­rent; The event (2011-2012) va man­te­nir la in­tri­ga fins que es va sa­ber a què es re­fe­ria el tí­tol, i la de­tec­ti­va Re­bec­ca Mad­sen no va ar­ri­bar a ca­çar mai tots els pre­so­ners d’Al­ca­traz (2012) que ha­vi­en vi­at­jat en el temps des del 1963 a les or­dres d’Abrams.

La crí­ti­ca nord-ame­ri­ca­na va atri­buir aquests fra­cas­sos a la fal­ta de per­so­nat­ges in­teres­sants, co­sa que sí que van ser els nàu­frags i que va per­me­tre que l’espectador tin­gués on aga­far-se qu­an la sè­rie es va llan­çar per l’abis­me de la ci­èn­cia-fic­ció. I aquest és el rep­te ac­tu­al de La cú­pu­la i Revolution, pro­por­ci­o­nar per­so­nat­ges sol­vents al­ho­ra que es­ti­ren el fil. No­més ai­xí po­dran ser fe­nò­mens in­dis­cu­ti­bles i no flors d’una tem­po­ra­da, que tant es pro­di­guen en te­le­vi­sió.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.