Vis­ca Car­men Amaya!

La Vanguardia (Català) - Viure TV - - VIURE TV - Ser­gi Pà­mi­es

El lle­gat con­san­gui­ni de Car­men Amaya és el pro­ta­go­nis­ta del do­cu­men­tal Ba­ja­rí, di­ri­git per Eva Vi­la. L’uni­vers dels gi­ta­nos atrau cu­ri­o­si­tats i sim­pa­ti­es i, com pas­sa en al­guns pro­gra­mes de te­le­vi­sió, pot de­ge­ne­rar en una ex­plo­ta­ció d’es­te­re­o­tips. De ve­ga­des, però, ar­ri­ben ex­cep­ci­ons que ens re­tor­nen la con­fi­an­ça en la capa­ci­tat de re­tra­tar sen­se trair, fu­gint de l’ex­cés de mi­to­ma­ni­es, de la im­pos­tu­ra del cli­xé i de la dre­ce­ra dels pre­ju­di­cis (pen­so, per exem­ple, en l’es­plèn­did lli­bre de Je­sús Ulled Mi­tad payo, mi­tad gi­ta­no). El do­cu­men­tal de Vi­la per­tany a aques­ta ca­te­go­ria, i els que de ve­ga­des ens pre­gun­tem on van a pa­rar els nos­tres im­pos­tos te­nim l’opor­tu­ni­tat de sen­tir-nos sa­tis­fets quan ve­iem que TVE i TV3 par­ti­ci­pen en el pro­jec­te.

Am­bun llen­guat­ge li­ne­al, el do­cu­men­tal se cen­tra en la pre­pa­ra­ció d’un homenatge a Car­men Amaya se­guint els seus fa­mi­li­ars, es­pe­ci­al­ment la ba­lla­ri­na fla­men­co-me­xi­ca­na Ka­ri­me Amaya i un nen, Ju­a­ni­to Man­za­no, a mig ca­mí en­tre la in­no­cèn­cia del Mow­gli i el ca­ris­ma del Far­ru­qui­to de l’èpo­ca pre­ho­mi­ci­da. L’es­truc­tu­ra d’aquest se­gui­ment pas­sa

ELS QUE DE VE­GA­DES ENS PRE­GUN­TEM ON VAN A PA­RAR ELS NOS­TRES IM­POS­TOS TE­NIM L’OPOR­TU­NI­TAT DE SEN­TIR-NOS SA­TIS­FETS QUAN VE­IEM QUE TVE I TV3 PAR­TI­CI­PEN EN EL PRO­JEC­TE

per la de­vo­ció de la fa­mí­lia i per l’es­bós d’una Bar­ce­lo­na que, a la vo­ra del Be­sós, viu més pen­dent dels co­loms amb les ales tu­ne­ja­des que no de l’sky­li­ne o de la mo­nu­men­ta­lit­za­ció i co­mer­ci­a­lit­za­ció de la me­mò­ria (és com si els de­co­rats de Biu­ti­ful i de Pe­tit in­di ha­gues­sin tro­bat un ter­ri­to­ri intermedi). Si l’es­pec­ta­dor s’aven­tu­ra a lle­gir en­tre línies, in­tui­rà els pe­rills d’ha­ver d’as­su­mir les di­fe­rents ca­pes d’una ciu­tat que, en po­ques ge­ne­ra­ci­ons, ha pas­sat de la mi­sè­ria del So­mor­ros­tro bar­ra­quis­ta a l’opu­lèn­cia olím­pi­ca, de la mar­gi­na­li­tat ins­ti­tu­ci­o­na­lit­za­da a la ne­ces­si­tat d’in­ven­tar una me­mò­ria pa­ter­na­lis­ta. Una me­mò­ria que, per no ar­ros­se­gar el fang de la mala cons­ci­èn­cia, s’ha es­ti­mat més de­pu­rar-se amb l’efec­te pro­pa­gan­dís­tic d’un cos­mo­po­li­tis­me de postal i d’es­pe­cu­la­ció. I el cor­rent que trans­met to­ta aques­ta ener­gia emo­ci­o­nal, in­ten­sa des del pri­mer mi­nut, és la mú­si­ca, l’ager­ma­na­ment del fla­menc i la rum­ba. Són du­es evi­dèn­ci­es prò­pi­es cí­cli­ca­ment aban­do­na­des, ig­no­ra­des o, pit­jor en­ca­ra, re­cu­pe­ra­des en­tre grans es­ca­ra­falls ar­que­o­lò­gics. Les il·lus­tra­ci­ons mu­si­cals són ge­nu­ï­nes, d’una elo­qüèn­cia ir­re­fu­ta­ble, es­pe­ci­al­ment quan so­nen, com un cop de pu­re­sa me­lò­di­ca, les ver­si­ons opor­tu­na­ment acús­ti­ques de les can­çons de Los Amaya. I, co­sint tot el que es veu (i el que s’in­tu­eix), la pre­sèn­cia mo­nu­men­tal de Ka­ri­me Amaya. La ba­lla­ri­na, pro­ta­go­nis­ta, tro­ba la ma­ne­ra de des­men­tir els tò­pics so­bre la pu­re­sa folk­lò­ri­ca dels gi­ta­nos i, al­ho­ra, en­llu­er­nar a tra­vés del ta­lent i del com­pro­mís ra­ci­o­nal i emo­ci­o­nal amb un art que, amb una pas­sió de­li­be­ra­da i cre­a­ti­va, s’ali­men­ta de la for­ça del mi­te de Car­men Amaya.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.